18 de gen. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES IS 170116



Quina setmana més intensa! A Catalunya, al mateix temps que l’anticicló s’allunyava de Catalunya i podíem fer servir una roba d’hivern, el Parlament de Catalunya investia Carles Puigdemont com a 130è President. En el seu jurament va prometre complir el seu deure vers els ciutadans de Catalunya. Si Senyor Miguel Ángel Rodriguez (ex portaveu del govern del PP), Catalunya ja ha tingut cent trenta presidents. Solament va quedar sense representació gràcies a la intervenció de 1714 i fins a la restauració de la Generalitat. Les Espanyes segueixen sense entendre res del que succeeix a Catalunya. Demostreu la vostra ignorància i baixesa. Pau Casals ja ho va testimoniar en el discurs que va fer davant l’Onu l’any 1971, reconeixent que les institucions catalanes eren de les més velles d’Europa. Sentir determinades declaracions de gent teòricament formada -que en teoria informa- posa la pell de gallina. Però res més allunyat del que va succeir amb el Rei. La màxima autoritat d’aquesta caduca Espanya s’ha negat a felicitar per la investidura a Catalunya i els representants democràticament escollits. Tal com va predir el figuerenc Alexandre Deulofeu Espanya es desintegrarà com a Estat l’any 2029. I és que els temps canvien i si no es vol actualitzar una Constitució caduca com la Espanyola de 1978, es buscarà una sortida. En definitiva, aquest és el camí que ha iniciat Catalunya; el de la independència com a solució als problemes sobretot de finançament que tenim. Volem no haver de dependre de ningú. Demanar la independència és buscar solucions. El que crema les Espanyes és que ja es veien gola avall que a Catalunya s’aniria a noves eleccions el mes de març. Doncs no! Tal com va dir en Puigdemont, Catalunya ja té resolt el govern, cosa que Espanya no. Catalunya sempre ha tingut esperit pactista, però i Espanya el té? Aviat ho veurem si ara opten per una aliança amb tres o quatre partits o tenim noves eleccions. El que s’ha posat de manifest és el nerviosisme del PP en veure que el PSOE sembla no estar per la labor d’un PPSOE. Apassionant! Però com aquell qui no vol, i de sota mà, han aprovat un nou trasvassament de l’Ebre, sense tenir en compte l’opinió del territori. Una mostra més del feixisme amb el que s’actua des del PP; en funcions això sí!

A Espanya hi ha hagut diverses notícies on sucar-hi pa. La primera “l’escena” novedosa de veure nadons a l’hemicicle en el nomenament de Patxi López com a president. Les manques de respecte cap a la gent de Podemos en relació al seu aspecte i olor corporal. La Cèlia Villalobos, el Jiménez Losantos i gent de la cadena Episcopal els han tractat de guarros i lletjos. Lamentable! La segona, la notificació per part d’ERC que no assistirà a la recepció que fa el Rei als grups parlamentaris. I en aquest “aquelarre” –com diria la caverna-, en tercer lloc, ens hem trobat que el PSOE ha cedit escons a favor d’ERC. Aquest fet ha permès veure de nou l’animadversió contra Catalunya. Han faltat cametes als presidents d’Extremadura i Andalusia per desacreditar la decisió. No serà –dic jo- que les relacions es volen calmar o destensar per deixar entreobert un futur pacte de govern, abstencions etc per investir Pedro Sànchez? 

La gran notícia ha estat la dimissió de Duran i Lleida. A veure si us n’adoneu d’una vegada que feu nosa i que no teniu un lloc en aquesta Catalunya. Com més aviat ho admeteu més aviat menys mal us fareu. I tants canvis fins i tot ha suposat canvis en un dels programes més vistos de Tv3. Marxa el president Mas i també marxa en Bruno Oro 10 anys després de fent-lo. La setmana vinent nou actor. Plega Duran però seguirà el personatge. Gran Polònia! Ja m’agradaria a mi veure aquest nivell de crítica a l’altra banda dels Monegros i més just aquesta setmana, coincidint amb el judici del cas Noos, on hem hagut de veure asseguts en el banc dels acusats membres de la casa Real com són la Infanta Cristina i l’Urdangarín. Ens hem quedat de pasta de moniato veient com el que hauria d’acusar resulta que defensa la Infanta. Va, va, va! Quina vergonya! Ha quedat ben palès que “Hacienda no somos todos”; n’hi ha que n’estan exonerats. Un nova mostra de la indecència d’aquest “tinglado” dit Monarquia Parlamentària. I seguint amb el tema de judicis, hem descobert que en Bàrcenas segueix mantenint que hi havia un compte B i que si parla la pot “liar parda”. A veure si ja ho fa d’una vegada ja que quan abans millor es pugui netejar aquesta “casta Pepil” millor. I és que em fa l’efecte que aquí des del més tonto al de major rang, tots han mamat de la mamella. Volen donar moltes lliçons de corrupció quan són ells els principals emmerdats fins les orelles. I el més trist; la gent encara té la indecència de votar-los. Queda clar que a Espanya i a Catalunya encara hi ha molta gent curta de gambals.

El món segueix amb una dinàmica desconcertant. Estat Islàmic segueix segrestant i matant persones defensant la seva causa, mentre que Mr. Obama, cofoi, afirma que el món és més segur ja que assegura haver desactivat el programa nuclear iraní. Igualment, la setmana ha estat marcada per les oscil·lacions de la Xina a nivell borsari, la davallada del petroli –altrament agraïda pels usuaris- i un creixement moderat de les economies. Fins i tot, Moodys ha rebaixat el perill d’invertir a Catalunya. Una disbauxa que es veu més embrutida al saber que hi ha països europeus que volen comissar les pertinences dels refugiats per finançar la seva acollida. Una vergonya més, tristament coincident amb l’aparició d’una nova edició crítica de Mein Kamf de Hitler. Capritxosa i patètica coincidència! Ostres... Set dies que també passaran a la història per haver tornar a detectar un rebrot d’ebola i sobretot per la mort a França d’una persona que se sotmetia a provar nous medicaments.

En un ordre més proper de coses, hem vist la imputació de l’alcalde de Tarragona per tràfic d’influències. Al mateix temps que molts reusencs es pregunten on és l’alcalde de la nostra ciutat. En Pellicer sembla que se l’hagi tragat la terra després de Nadal. Tant que es va deixar veure abans, noi! Clar... ara com que serà senador!!!! Alguna cosa deu estar passant quan la junta en bloc de la Unió de botiguers ha dimitit. 

En la setmana dels Barbuts –la més freda curiosament de l’any- Porrera ha preparat la diada de sant Antoni –protector dels animals- i arreu de molts pobles del nostre entorn s’han començat a fer les desfilades dels tres tombs. A Falset concretament, s’ha fet l’encamisada. A Porrera, a Reus i a Colldejou s’han beneit els animalets per recordar precisament el paper protector dels animals.

El món de la música s’ha vist trasbalsat per la mort prematura de David Bowie. Portava 18 mesos lluitant contra un càncer que se l’ha emportat. Massa cantants i artistes que no arriben a la jubilació. Tot i que no massa sant de la meva devoció s’ha de reconèixer el mèrit de la seva carrera. Ha estat un etern provocador en aquest món inestable i canviant que li va tocar viure. Massa transgressió potser! Una icona que deix una veu i una música que es recordaran per sempre en la història de la música.

Quasi bé coincidint amb el final de la sanció del Barça pel tema dels fitxatges de nens massa joves, el Madrid i l’Atlético reben la mateixa sanció. Tant que se n’havien enfotut Roncero i companyia... doncs mira! Mai pots enriure-te’n de les desgràcies dels altres. Queda clar que alguna cosa passa en el món del futbol. La reflexió ha d’anar molt més enllà. En què s’ha convertit el món del futbol? En un mercadeig de persones? En un negoci sense sentiments? Mal anem! Jo entenc el futbol com un esport i un esport col·lectiu. Mitjançant el qual es poden inculcar uns valors educatius per fer millors persones. Queda clar que com més va, més importància té el valor en borsa dels clubs i si s’és important mediàticament o no i es venen samarretes a l’altra part de món. Com sempre les teles han fet molt de mal i els drets de tv han donat uns milions als clubs més grans que els hi ha fet perdre el nord en molts casos. En qualsevol cas, els dos equips de la capital a complir la sanció imposada i a donar valor a la cantera que per això està. El Barça en aquests dos anys ha fet una bona gestió i ha estat el millor. Veurem com reaccionen ells.