VISITES

contador de visitas

11 de gen. 2016

NADAL 2015





181215 SOPAR AMICS REUS. Per començar les festes vam quedar amb els amics de Reus per sopar plegats i passar una vesprada genial després de massa temps. Ens trobàrem el Javi, el Martí, el David, l'Isra, el Gerard i Jo al Flaps per fer unes cervesetes molt agraïdes. A les 22h ens vam desplaçar fins el la Vicaria per un any després gastar-nos els diners que ens van tocar en la loteria de l’any passat. I entre cullerada i cullerada i copa i copa, rialles, comentaris, política, futbol... el de sempre. Passa el temps però acaben sortint els temes de sempre, amb aquella ironia fina i amb aquelles ganes que la nit no s’acabi mai.






201215 PESSEBRE A COLLDEJOU. Plegats amb la Xell i el Cesc vam muntar el pessebre al poble, després de trobar uns quants rovellonets i camagrocs a la muntanya. Aquell mateix matí el Cesc va tenir una enorme sorpresa; enmig de la espessa boira el tió aconseguí arribar de la Mola a Colldejou. Tot a punt per al Nadal. Així vam col·locar les fulles, les pedres, la borra, les casetes, les figures, l’estable i la mare de Déu, Jesús i sant Josep a dins. Mentrestant el Barça jugava la final de la Copa Intercontinental contra el River i la guanyava,

 

211215 PESSEBRE I ARBRE A REUS I PASSEJADA AMB LLUMS. En un matí frenètic preparant el tió, vaig aconseguir muntar l’arbre de Nadal i a tocar el pessebre les figuretes del naixement de paper matxé. Llums adequats a l’arbre i el balcó, obertura de postals nadalenques, col·locar cava i vi en fresc i penjar tot allò que doni aire nadalenc. Ja estava tot a punt!
A la tarda sortirem de casa per tenir una primera aproximació a les llums que s’havien muntat pel centre de la ciutat. S’ha de reconèixer que feia molt de goig, especialment l’eix del carrer Monterols amb Llovera, Major, Jesús, Pallol, junt a les places Mercadal, Prim i Llibertat. L’objectiu –suposo- que era fer una mena de circuit per acostar la gent a la gran novetat d’aquest final d’any: la Fira. Així a la Mercadal hi van situar una enorme pista de gel, a la Prim unes projeccions a la paret del Círcol i edificis del voltant i a la Llibertat el gran arbre amb un bosc que encara no s’ha entès ben bé perquè servia.

 

231215 SORTEIG LOTERIA DE NADAL I PRIMERA CAGADA DEL TIÓ. Com sempre la il·lusió estava intacta però noi no vam ni acostar-nos-hi! Ni el número de Colldejou i mira que sol tocar sovint. Ja a la nit el tió de Lo Corral va fer la seva primera cagada!



241215 NIT DE Nadal. I va arribar la màgia. Ens vam reunir a casa de l’Anton i la Lurdes per sopar plegats, vells, grans, adolescents i nenes i nens. El tió ja s’esperava a l’escala pel plat fort que arribaria unes hores més tard. Per sopar coses per picar entre tots: llesques, salmó, pernil salat, espàrrecs i truita en suc. De postres torrons. Però els postres de veritat van arribar llavors, el tió va fer acte de presència al menjador, mentre la canalla era convidada a escalfar els bastons. I així es van fer fins a quatre cagades. La més petitona, l’Aina, picava amb unes ganes... Regals per a totes i tots, una cagada en la que el tió va avisar en forma d’aigua que s’acabava “la cagada” i una cagada final de fruita per purgar.
En acabar se’n vam anar al Bar a rematar la nit amb unes rialles –i algun que altre malhumor-. Moment de sincerar-se, parlar i discutir una bona estona. De fet quasi que veiem sortir el sol al banc del si no fos, en una nit més digna del amés de maig que no pas de desembre. I  més amb una lluna plena que no es repetia des de feia 38 anys.

 

251215 DINAR DE NADAL. La Rosita i el Joan ens van convidar a casa seva a Reus. En un any excepcional, dinàrem plegats les respectives famílies; fins a sis. El menú va consistir en brou i sopa, tall rodó farcit i varietat de torrons de postres. Abans de dinar però el Cesc i l’Úrsula van fer cagar el tió de l’oncle Jaume, que per cert és manté en forma. Regals i presents per a tothom. I el més important; tots junts! Una foto del grup recordarà per sempre el moment. En la tranquil·litat de la nit una bona caminada per Reus ens va ajudar a baixar el dinar.


 

261215 SANT ESTEVE. Ens vàrem reunir a casa de mons pares a Reus. Després de passar revista als diversos pessebres que ma mare havia muntat, vam posar per immortalitzar el dia en una foto de grup. Posteriorment, ens vam asseure a la taula per dinar: entremesos i pollastre de corral amb guarniment. Per rematar-ho assortiment de dolços, torrons, neules... Vam repetir la fórmula de la nit anterior, vam anar a caminar més enllà d’una hora per sentir-te una mica millor.

 

271215 PESSEBRE DE SORRA DE LA PINEDA. En una dia més que radiant –digne del mes de maig- vam arribar-nos a la platja de la Pineda per observar les figures pessebrístiques que artistes mundials havien fet amb la sorra de la platja. Probablement, no va ser el pessebre més bonic que haguem vist, però va valdre la pena. Voldria destacar l’escena del caganer especialment. I per rematar-ho un vermutet a la vora de la platja en màniga curta. Un diumenge en el que la gent del camp va aprofitar el benentès per sortir en massa al carrer i donar una volteta a la vora del mar.


281215 DIA A TORROJA. Tenim un pack de dinar als Cups de Torroja, així que vam aprofitar el regal per perdre’ns per aquest preciós poble del Priorat. Realment, és el Priorat en essència el seu nucli. Amb un esforç admirable han mantingut i restaurat el paviment empedrat dels carrers, els quals vinguis d’on vinguis, com si fos un vell campament romà acaben confluint en la plaça de l’església. Pots anar amunt, avall... Els desnivells són salvats elegantíssimament en aquest poble. I per fer-ho més màgic antigues cases senyorials com Casa Comte, portals, façanes, balconades... i un feix d’història lligada a l’antic prior. Tot ben acompanyat per una espectacular vista des de la part alta del poble, coronada amb el gran campanar típic i essència del priorat antic, elevant-se al cel per damunt del conjunt. Al fons el Montsant expectant i ben a la vora el segell de la marca Priorat: terres i terres arranjades amb una infinitat de ceps centenaris i nous que donen als millors vins del món. Un record per totes aquelles persones que durant anys i anys van deixar l’esquena en aquests costers impossibles. Gràcies a ells avui aquestes noves generacions han pogut recuperar aquests vells cultius per poder-hi viure, tenir un prestigi i fer-se un racó entre els patrimonis de la Humanitat.
A l’hora de dinar els Cups ens oferiren un menú bo. De primer amanida amb formatge i fruits secs amb vinagreta i de segon llangonissa amb guarniment. I com no amb vi de la terra, en aquest cas de Porrera. Molt recomanable!


311215 CAP D’ANY A COLLDEJOU. El protagonisme del matí, davant la manca d’acord en política, el va prendre la Grossa de Cap d’any. Al final encara hem rascat uns quants premis que ens permetran fer el vermut!
Puntualment, a les 17h vam quedar a Lo Corral per començar amb els preparatius del sopar de cap d’any. El segon plat que havíem escollit era potes de xai per fer al forn amb cebetes i patates. Així a pelar pataques i cebetes i amanir bé el tall. Amb el xai al forn –al llarg de tres hores ben llargues- vam parar la taula i la vam fer petar una bona estona amb un vermutet a la mà, mentre atiàvem el foc per estar ben calentets. Aquests també són d’aquells moments que desitges. A tocar de les 21h la gent va anar arribant. Primer un vermutet i a sopar. De primer amanida amb formatge de cabra i fruits sec i de segon la pota de xai (excel·lent). Una mica abans de les 00h la plaça de l’abadia ja bullia. Es repartiren cava i raïm per a tothom. I si; així, ben alerta van arribar els quarts i les hores. Amb un cert neguit, ja que les campanades avancen de pressa, vam deglutir el raïm i vam brindar amb cava. Abraçades, felicitacions, ànims, desitjos, nostàlgia... Tot ben ajuntat en la ment dels que vam acomiadar aquest 2015 i vam donar la benvinguda al 2016. La sensació general, a part que hi havia més gent, és que la gent semblava més optimista. I bé, acabar de menjar-nos torrons i neules a casa, unes copetes i cap al bar per rematar la nit. Una vetllada complerta entre amics i coneguts especial, diferent d’altres anys sense festa però amb la paraula i l’intercanvi d’opinió ben viva.




010115 PRIMER DINAR DE L’ANY. Ens vam reunir a casa de mons pares per donar la benvinguda al 2016. Ens vam trobar amb els fillols de Barcelona i els tiets. Ja només arribar es van trobar amb el tió que els esperava a la porta. El Manel, el Joan i sobretot l’Adela el van saludar i li van donar la benvinguda, preocupant-se des de llavors que tingués el menjar suficient. Tur de pessebres per la casa mentre acabàvem de preparar el dinar i a la taula. De primer sopa de galets amb flam, formatge i ou dur d’acompanyament i de segon dos pollastres que ni cabien a la llauna amb guarnició nadalenca; un clàssic! Uns brindis per celebrar-ho i a la feina! El tió tenia ganes de “cagar”. La menudalla va anar a escalfar els bastons i vinga: -caga tió... Fins a quatre cagades va fer la vella biga. En una tarda una mica atípica vam jugar una bona estona amb els regals i vam passar unes fotos.

 

031215 21è PESSEBRE VIVENT DE PORRERA. Res va poder impedir una nova edició del pessebre vivent i la gent, desafiant el clima, també va oferir una bona resposta. Just una hora abans de l’inici va començar a ploure sense pietat. Però la força de voluntat de les porreranes i els porrerans va fer que el pessebre es desenvolupés amb tota normalitat. Vam començar amb paraigües el primer tram del mateix però al final el temps es va aclarir. El pessebre enguany va traslladar-se a la part baixa del poble, concretament al carrer de la font de Baix en el darrer tram. Et donaven la benvinguda uns guardians vestits de romans. Acte seguit et donaven un record del certamen i un paper caragolat on s’explicava el perquè del pessebre. Els diners que enguany es van aconseguir arreplegar anaven destinats al l’Hospital de sant Joan de Déu. Una causa admirable i que cal aplaudir ferventment. A les entrades de les cases a banda i banda del carrer s’hi anaven obrint diferents escenes vinculades al pessebre. Cridava especialment l’atenció el jardi-hort amb un gran foc on els pastors s’aixoplugaven a la vora del riu. Al mig del carrer el pou i a tocar filadores, artesans, pagesos, vinaters, recaptadors, neulers, forners, la taverna... Tres escenes imprescindibles i molt ben aconseguides una vegada més. El portal amb els tres reis, amb els que et podies fer fotos i et donaven caramels, l’infern amb el gran Diable i els diablets ben a la vora afamats i sobretot el naixement, en uns baixos molt ben aconseguits. A la part final del pessebre s’hi obria el mercat, on hi podies trobar diverses botigues on adquirir-hi diversos productes artesanals, torreters, flors... A la part esquerra hi havia un petit ruquet a tocar del seu carro i al final de tot una jaima una mica peculiar. Per mi però el plat més fort era just abans d’entrar al marcadet: l’anunciació. Als peus els pastors escalfant-se a la vora del foc i a dalt de tot d’un oliver, aixcant-se en el desnivell del terreny l’àngel blanc que anunciava el naixement.
De veritat que felicitar a totes i tots els que feu possible el pessebre vivent de Porrera i més en un any com aquest amb aquest clima capritxós.

 

051215 NIT DE REIS A REUS. Els carrers van anar tallant-se ja que en una estona els reis hi desfilarien en el si de la cavalcada. Passades les 16h, ses majestats van arribar en helicòpter al parc de sant Jordi, on van ser rebuts per centenar de nenes i nens emocionats. Ja a les 19h es va donar el tret de sortida a la cavalcada. Els comentaris en general donen a entendre que aquest any es van llençar menys caramels, malgrat que des del consistori es diu que es van llençar 4 tones de caramels. En qualsevol cas ses majestats, dalt de la seva carrossa, van desfilar pel centre de la ciutat. Nosaltres els vam veure a la plaça del Condesito, primer el Blanc, seguit del Ros i finalment el Rei Negre. De nou els vam tornar a veure al carrer sant Joan per arreplegar uns caramelets de record.
A l’hora de sopar vam fer cap al Batan, on els Reis, aprofitant la proximitat del centre, solen deixar els regals en primer lloc. Primer vam sopar i després amb l’estómac tranquil amb el tortell ben pait vam obrir els regals que ens pertocaven segons indicaven els noms. La màgia dels Reis una vegada més va complir els desitjos dels concurrents.

 

061215 REIS I 68è ANIVERSARI JOAN GAYA.
Ja només llevar-nos vam trobar els regalets que els reis, molt generosament, ens havien deixat a casa. Obrir-los, gaudir-ne una miqueta, arreglar-nos i anar cap a casa dels sogres. Estàvem de doble celebració. Per una banda els reis però de l’altra el Joan Gaya pare coincideix que fa l’aniversari aquest mateix dia. Seixanta-vuit anys que tens el privilegi de festejar i que nosaltres tenim el privilegi de poder compartir. Abans de dinar però calia descobrir els paquets que els reis havien deixat ben a prop del balcó. Com no podia ser d’una altra manera, el més petit de la família –el Cesc- va prendre tot el protagonisme. La il·lusió que tenia en obrir els regals és precisament el millor regal del dia. Tots contents!
Per dinar sopa de peix i de segon rap amb llagostins; boníssim! A l’hora dels postres el plat fort se’l va endur el tortell de Reis, especialment ambientat amb el número 68 en forma d’espelma per celebrar els anys del Joan. 
 
 

071215 REBAIXES I REIS PAU. La promesa es va complir. Com que els reis també ens van obsequiar amb uns quants dinerets, vam aprofitar la primera jornada de rebaixes per pujar fins a la Fira i comprar uns quants articles de roba i sabates.
Encara quedava un cartutx més. Els Reis van dur uns presents pel meu fillol de Porrera, el Pau. Al vespre van venir a casa nostra a recollir-los. Impressionant veure com el Pau, ell tot solet i seguint les instruccions, va muntar una nau de Lego. Entretant, els grans vam acabar de rematar la jugada analitzant el panorama que ens envolta.

 

08-101215 CAP DE SETMANA DE RELAX FINAL. Hem aprofitat bé el cap de setmana per estar tranquils al poble. Amb una certa recança hem desmuntat el parament nadalenc i hem acabat de recarregar les piles per afrontar el segon trimestre renovats. I entremig encara hem tingut l’esma de trobar-nos amb la colla de Colldejou i sopar plegats. Una mica com per acomiadar aquest Nadal. La bomba va arribar la tarda del dissabte, quan a mig partit del Barça es va informar que la Cup i Junt pel Si havien arribat a un acord per formar govern definitivament. El nou president serà Carles Puigdemont.