11 de gen. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES IS 100116




Amb aquesta nova secció em proposo fer una mena d’anàlisi de les notícies de l’entorn on visc entre Reus, Porrera i Colldejou o entre Catalunya, Espanya, Europa i el Món. Evidentment, aquest espai pretén ser un racó d’opinió i en certa manera de desfogament, sempre amb respecte i acceptant possibles rèpliques, amb anècdotes, reflexions, consells, crítiques... 

Setmana de garrotades, empentes, insults, nervis, negociacions o paripés etc Un viu reflex del que s’ha viscut en els enfrontaments entre els dos equips de futbol més representatius de Catalunya: Barça i Espanyol. La societat catalana ja feia dies que mostrava símptomes de cansament i una certa desesperació amb la suposada negociació entre la Cup i JxSi, però al final, com si es tractés d’un miracle, s’ha tancat un acord que jo no em crec ni borratxo. A mi no em faran combregar amb rodes de molí. Catalunya no s’ha posat en aquest desafiament per donar una resposta a les injustícies d’Espanya sense tenir un pla establert i molt clar. Per tant segueixo pensant que tot ha estat orquestrat i molt ben pensat. S’ha seguit un full de ruta en el que si s’ha allargat la decisió fins el temps de descompte és perquè es volia veure quin camí seguia Espanya després de les eleccions. I allà al revés que aquí. Allà esperaven que succeïa amb Catalunya per prendre una decisió de pacte o una altra. Ara el camí es ben evident. Em decanto per afirmar que a Espanya un pacte de govern entre el PP-SOE serà l’arma més eficaç per aturar com ells diuen “la deriva sobiranista”. 

Mentrestant aquí era ben evident que en Mas era un llast –justament o injustament- per ser investit, de manera que s’ha apartat per refundar –diu ell- Convergència; i és que pel que es veu nous escàndols esclataran a la vora dels Pujols. Ell queda com el líder del procés –que realment ho ha estat-. És ell el que passarà a la història, s’aparta, posa el Carles Puigdemont i es tornarà a presentar a les eleccions d’aquí a 18 mesos. Igualment, la Cup també fa veure que baixa del burro donant el lògic suport a JxSi perquè Catalunya es pugui governar. S’apartarà aquella gent que es considera dubtosa. En el discurs d’investidura ja que quedat clar per on van els trets del nou govern. S’aposta per una nou model social en el que Catalunya tingui la paella pel mànec. M’han agradat especialment les intervencions de l’Anna Gabriel i el Miquel Iceta; dos bons oradors. M’han semblat patètics els discursos tant de l’Arrimadas i l’Albiol, enfocant la crítica cap a una persona que ja no hi és, en Mas. I m’ha decebut enormement la vehemència i incoherència del Rabell; es demostra que no està a l’alçada del càrrec que li van donar. Pel que fa al 130è president de la generalitat veurem que acaba passant. Ha fet una declaració d’intencions interessant. Se li ha de donar un vot de confiança i una mica de temps. De moment però sembla que ha entrat amb pas ferm. Veurem fins a quin punt s’entenen Junts pel Si i la Cup. 

El temps s’ha caracteritzat per una manca de pluges ben evident i de fred, l’ambient, a part de la política i l’esport, ha vingut marcat pel final del Nadal i el desmuntatge de tots els “tinglados” que s`havien muntat a Reus, la discussió amb el que s’ha de fer amb els animals de carrer a Porrera i un cas de catalèpsia impressionant a Colldejou. Comencem per Reus. Per tenir content a tota la parròquia de la Unió de Botiguers, l’ajuntament es va abaixar els pantalons i va atendre totes les demandes que els hi van fer. Van blindar el centre de la ciutat amb llums i tot tipus de decoració i actes perquè la gent no marxés del centre per comprar. I és que la Fira ha estat el gran fantasma des de que es va inaugurar. El dispendi econòmic que hem hagut de pagar les reusenques i els reusencs ha estat brutal. Calia tant? On eren els amics de la Cup de Reus per plantar cara a aquest dispendi? Tots contents home, si senyor. Mentrestant, la Fira ha seguit amb les seves incongruències i deficiències. Els seus “carrers” s’han omplert de gent que va a tombar-hi, però compren? Què passarà en pic la gent torni a la normalitat? S’anirà a la Fira? Crec que així que alguns negocis comencin a notar que no s’hi guanya massa i tanquin o es traslladin s’obrirà una cadena de tancaments que fliparem. Així mateix, el senyor alcalde passarà a ser Senador i segur que té la consciència ben tranquil·la, ja que la sensació que deix és que ha fet content a tothom, als firaires i als botiguers. Però molt em temo que la realitat és una altra. El centre no està content amb el que ha fet!

A Porrera s’ha encetat una discussió entorn al tema dels gats de carrer. Pel que es veu hi ha tot un seguit de veïnes que alimenten gats que viuen al carrer. Després de diverses reunions s’ha optat per recollir els més vells i dur-los a un lloc adequat. Tot el meu suport als qui han pres aquesta decisió. A Reus ens passa el mateix. Hi ha tres “mamis” que alimenten una colònia de gats que cada dia va en augment. Si passes pel carrer Gornals olors de pixats, restes de menjar, mosquits etc i ells mentrestant van procreant. Jo no vull cap mal per les bèsties i estic d’acord que hi pugui haver gent que els mantingui però que ells mateixos siguin els que paguin l’esterilització dels gats.

Colldejou ha viscut atenta com es comunicava la mort d’un familiar d’un veí i al cap d’unes hores s’informava que no havia mort sinó que havia patit un estat de catalèpsia. Les reaccions han estat brutals. De passar a donar el condol, a no saber què dir... Com diu el tòpic, la realitat supera la ficció; mai més ben dit!

De la setmana destacar quatre fets que m’han cridat l’atenció. El primer que hi ha hagut un nou atac personal jihaidista a Filadèlfia, mentre França recordava els morts de Charlie Hebdo i tota la resta d’atemptats. Al mateix temps, segueixen en guerra i crec que aquesta no és una solució al segle XXI. Sense diàleg no hi ha res a fer. En un altre ordre de coses, en segon lloc, hem estat testimonis de la reacció que té la terra a base d’anys de no cuidar-la. El canvi climàtic és una evidència i el desgel avança arran de l’augment global de la temperatura. Per moltes reunions que es facin sinó es prenen mesures dràstiques per respectar la terra la matarem progressivament. En tercer terme, m’ha commogut el cas del nen que va morir a casa i que els pares esperaven que tornés a la vida resant. Si no són aptes per ser pares que els hi retirin la custòdia de la resta dels seus fills, ja que ha quedat palesa la seva incompetència. Finalment, en quart lloc, demostrar la meva indignació en el tracte injust que últimament està rebent la gent gran, en dos casos que s’han destapat. El primer pels volts de Nadal arran d’abusos sexuals per un zelador. El darrer cas, destapat recentment, ha destapat estafes a la gent gran. Tot plegat una vergonya que demostra la indecència de molta gent.

Per cert! Començo l’any amb ganes de posar-me en forma ben aviat! A veure si recuperem la normalitat sense més dilació!