ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. 290216-060316

Aquests darrers set dies, força intensos segons com es miri, han estat marcats per tres notícies segons el meu criteri. En primer lloc el PSOE i C’s han vist com no han pogut fer govern per començar una nova legislatura a Espanya. En dues sessions, en les que les esbatussades i els retrets han estat constants, ningú més ha donat suport a la coalició. En paper mullat i en anècdota queden els acords signats amb gran cobriment “peliculero i mediàtic” que van rubricar Sánchez i Ribera. És evident que els Barons del PSOE van ser els que van decidir aquest gran pacte i que en Sánchez no ha estat més que un mer mitjancer. Saltava a la vista que el PP, amb tot el que se li ha dit, no donaria suport a aquesta coalició. Al mateix temps PODEMOS, a l’haver pactar el PSOE amb C’s ha decidit que tampoc no hi donaria suport. Es mantenen en les seves i això té molt mèrit; ells volen un referèndum per Catalunya i els altres no estan per la labor. Doncs no; PODEMOS han votat no. De fet han estat els gran dinamitadors de la primera sessió d’investidura. Després de la intervenció del Domènech, l’Iglésias i ell es van fondre en un pico a la boca que va deixar commocionada la bancada pepera que ocupava la primera filera. El mediatisme que dominen els podemites queda molt allunyat de la vella escola i cert catetisme del PP. Veig dues grans formacions dominadores del món mediàtic que són PODEMOS i C’s. El PP, a l’altra punta del món, segueix anquilosada en el seu feixisme light i el Sánchez, mentrestant, navega entre dues aigües mig desorientat. 

De la mateixa manera que veure picos i senyores donant de mamar a l’hemicicle espanyol sobta molt –i que està molt ben dissenyat per cert- l’inestimable Rajoy segueix obsequiant-nos amb noves cagades. A part de voler fer-nos combregar amb rodes de molí acusant a Sánchez de corrupte per fer perdre el temps als espanyols –sota el seu criteri clar- ha declarat que ells a diferència del PSOE si que han fotut el pèl als espanyols. Realment esperpèntic. Si Valle Inclan –creador de l’Esperpent- aixequés el cap, se sentiria orgullós d’en Rajoy i les seves relliscades. Més proves ja no ni poden haver que és un home de plasma i no sap improvisar. A la que el treuen del guió fot el ridícul. Però és que fins i tot amb guió es perd. Com pot ser que aquest paio sigui president de res? És un escàndol! Doncs sembla que anirem a eleccions i que no se’ns faci estrany una majoria més àmplia del PP. A una conclusió arribo, i és que la gent davant la indefinició dóna el seu vot als de sempre, malgrat tot el que comporta. Tot i les relliscades periòdiques de Don Mariano, he de reconèixer que en els seus atacs al PSOE i a C’s –tot i que no tant- va estar força bé en l’intent d’investidura. El seu equip li va preparar una contraofensiva força contundent i clara. Altrament, jo em quedo amb els meus, els catalans. Gran discurs d’en Gabriel Rufian que amb aquella flema que el caracteritza va deixar garratibats els espanyols. Els hi va etzibar que ell és xarnego i independentista, i que aquella era la seva derrota. És un reflex del que senten molts dels catalans que avui viuen a Catalunya. Molts són de família castellana però porten aquí un munt d’anys i són terceres o quartes generacions. Tenen les arrels a la terra dels pares, parlen castellà i català en segon terme però se senten catalans com els que més. I és més, veuen clarament les injustícies que es cometen contra Catalunya. Crec que en gran part el moviment independentista ha evolucionat cap al punt en el que ens trobem gràcies a ells. L’altre gran moment ens el va donar el Tardà: vosaltres aneu discutint que nosaltres ja som fora. Gran Tardà!

En les dues sessions un altre sparring s’ha donat a conèixer: en Patxi López. L’home va deixar parlar català a Ribera i al Tardà. A més va deixar que hi hagués rèpliques i contra rèpliques entre els diputats i a final la cosa se li’n va anar de les mans. És com aquells àrbitres que dialoguen i es volen fer amics dels jugadors i els jugadors en un moment donat fingeixen un penal o una agressió i el posen es una situació de compromís. L’home va acabar mig embogit com no podia ser d’una altra manera traient els torns de paraula als oradors. Realment Espanya is diferent!

La segona notícia que volia comentar en aquest encapçalament vincula una televisió espanyola i una agrupació reusenca. L’altre dia, arran del final de condemna d’Arnaldo Otegi, que per cert ha estat aclamat al velòdrom d’Anoeta, el Casal Despertaferro de Reus va organitzar un acte per donar-li la benvinguda i suport. Doncs bé, la cadena Intereconomia, en un dels seus programes “plurals” dins de la dreta més feixista i rància, va dir de tot del casal per haver donar suport a l’Otegi. És una vergonya sentir segons quins comentaris, deix ben clar que són uns manipuladors i que no accepten res més que els del seu posicionament i res més. Ni llibertat d’expressió ni res. Són els fills i els néts dels que van guanyar la guerra civil camuflats ara de defensors de la democràcia i el poder de la llei, quan en realitat són uns feixistes i uns intolerants. Estan més per condecorar mares de déus i fer misses al Valle de los Caídos cada diumenge que no pas per acceptar opinions que no siguin les seves. Volen un País Basc i una Catalunya espanyols i volen morts o empresonats tot aquells que no defensen un model centralitzar espanyolista a la Felip V. Doncs no us donarem aquest plaer! Nosaltres seguirem defensant el que creiem que hem de defensar. Ja no us tenim por com vaig dir fa unes setmanes!

La tercera ve relacionada amb el cas Noos. Per fi hem pogut sentir de viva veu la Infanta Cristina de Borbó. Amb un posat seriós i rígid ha declarat el que ha interessat respecte el cas Noos. Està clar –com ja he anat apuntant- que fot el paripé. Tots s’han posat d’acord en no inculpar-la i en això estan. El fiscal, els acusats... tots vetllen per no implicar la germana del Rei. Mentrestant també hem sentit un desorientat Urdangarín. En una de les preguntes per error, va declarar que la casa real estava al corrent de totes les operacions que feien. Sobta saber que d’entre les operacions compres al súper i d’altres una mica estranyes com vacances pagades i amb un valor elevat. Ara l’accent s’ha posat damunt de la pròpia acusació de Manos Límpias. Es posa en dubte que ells puguin ser els acusadors. Res en clar! Paper mullat, paripé... Què podem dir? La gent no és idiota i veu que aquí hi ha una camama com la copa d’un pi. Per molt que l’actual rei se n’hagi volgut desvincular és ben evident que està menys o menys esquitxat per tot el cas. I no cal dir la casa reial en general. El que passa és que clar, tocar la casa del rei sembla com si toquessis Déu. Doncs no; o tots moros o tots cristians! O tots passem pel tub o no hi passa ningú. La justícia ha de ser igual per a tots. Si no fem les coses bé hem de pagar-ho d’alguna manera. I ningú es creu que un marit no tingui informada la seva dona per a bé o per mal del que fa. M’hi jugaria una bona morterada que la Infanta Cristina sabia de les operacions estranyes del seu marit Iñaki. La reflexió altrament crec que ha d’anar més enllà. Ens hem de preguntar quin paper juga el Rei en la societat actual. Que m’expliqui algú quina funció fa i si es prescindible o no! Evidentment ho és, com ho és el Senat a Espanya. Per què no s’acaba amb això si tothom és conscient que no aporten res de més a més que ser un mer representant de l’Estat? No interessa tocar les potes d’aquest pop imperial que és la Espanya que pul·lula des de la Restauració: un rei, una aristocràcia influent representada en els dos partits de sempre –el PPSOE-, una oposició que mai suma suficientment com per fer ombra, una església poderosa i un exèrcit fidel a tot plegat.

A nivell internacional la setmana no ha estat molt mogudeta però podem destacar algunes perles. Com per exemple que a la Gran Bretanya han augmentat les sol·licituds de passaport irlandès per por al Brèxit. Es demana la doble nacionalitat en base a tenir un avi a Irlanda. Entre 2014-2015 ha pujat un 33%. I és que a Londres tenen gola avall que sortiran de l’euro i que per tant caldrà navegar contra una corrent que no agrada. Especialment per als negocis de l’illa amb el continent. És ben evident que Anglaterra queda allunyada d’Europa però tant com per sortir-ne? Crec que s’ho han de fer mirar i més sent una illa mancada de molts recursos.

La gran bomba la donar un metge que ha qüestionat la necessitat de fer tractaments respecte al càncer a la revista British Medical Jornal. El científic es partidari que la gent mori de manera natural i que es deixi de tractaments. A vegades fa l’efecte que a la gent l’abandona el senderi i la coherència. Com pot dir un investigador aquestes paraules. És d’un cinisme patètic! Mentrestant, han demandat la UE per utilitzar en unes caixetes de tabac amb la foto d’un difunt familiar. Sembla mentida que en els temps que corren encara puguin fer-se aquestes cagades. Au; indemnització al canto!

A darrera hora hem sabut de la mort de la Nancy Reagan, viuda de Ronald Reagan. Mentre als Eua la Clinton i el Trump segueixen en la lluita pel poder, a Holanda l’extrema dreta es confirma com la primera força. Quina poca memòria que té Europa. Ja us heu oblidat de la voràgine a la que ens va sotmetre el feixisme i el nazisme? N’hi ha per llogar-hi cadires! La setmana que han detingut i han tornat a deixar anar commocionant el Brasil a l’expresident Lula da Silva acusat de corrupció. Al mateix temps que ha transcendit que Lubitz, el pilot de GermanWings, hauria avisat al seu psiquiatre de problemes físics i psicològics. Va comunicar per correu electrònic que sentia por i que se sentia angoixat per tenir dificultat en la seva visió i que quasi bé no dormia. Si es confirma la informació seria realment impresentable. Ara, com que el pilot ja colga, ja hem diran com es defensarà. No serà una altra pamema per no depurar altres responsabilitats i negligències més amunt? Li fotem el mort al mort i s’acaba la història. La pena és per les pobres persones que van perdre la vida i que ja no tornaran.

A nivell català em va agradar molt veure com els membres de CSQP van bolcar-se en la convenció de la “Constitució Catalana” per evitar la paralització del Constitucional al procés constituent de la República catalana. Mas va estar molt oportú en declarar que si Catalunya fos Espanya algú estaria pensant en fer un pas al costat. Aquesta estratègia no ho sé però segur que algun joc de mans estan pensant. En canvi, en la seva línia paral·lela de manipulació PP i PSOE coincideixen a assenyalar que hi ha una crisi de convivència a Catalunya. Ja m’explicaran on la veuen aquesta crisi. El que els hi dol és que persones com en Rufian que n’hi ha milers siguin capaços de sentir-se com ell mateix va expressar i advoquin per la independència de Catalunya. El PSC està perdent el rumb en l’àmbit català i la crec que ja no sap massa que dir per captar votants. Està massa subjugat al seu pare espanyol i als barons del PSOE. Quina manca de rigor! A nivell polític, a part que el Puigdemont l’ha clavat enfotent-se’n del diàleg a Espanya, ens hem assabentat que una diputada de la Cup ha estat deportada de Turquia abans de participar en una marxa feminista al Kurdistan. Mare de Déu!

 Tres notícies relacionades amb Barcelona que m’han cridat l’atenció. Primer que s’ha inaugurat un balcó de llibertat en memòria de Puig i Antich. Que han augmentat els robatoris amb força als pisos de Barcelona i que els estudiants, aquest passat dijous es van manifestar en contra de la nova reforma universitària del decret 3 més 2. Em sembla però que l’ensenyament cada vegada té tendència a ser més elitista. Podrà fer una carrera aquell que pugui pagar la morterada que val ara. Una carrera mitjana ronda els 3000 euros. Això són preus a l’abast de tothom. Quan s’hauria de potenciar l’ensenyament i l’aprenentatge es fa al revés. Una vergonya més!

En darrer terme dediquem aquest darrer raconet a l’àmbit local. Aquests darrers dies ens hem assabentat de dues notícies luctuoses. Una de primera encara es pot dir amb un final feliç. Un caçador va resulta ferit a la mà pel tret d’un company. I una altra de més tràgica ja que ha implicat la mort d’un jove de 20 anys. A Vila-seca va morir un xiquet al ser atropellat per un tren quan perseguia els seus gossos. Terrible! Ha de ser una mort terrible. I el més trist és que sembla que no escarmentem. Com se’ns acudeix acostar-nos a les vies del tren? És uns pena immensa però noi potser cal una miqueta més de seny entre els mortals per evitar mals majors. I és constantment ens assabentem de successos que tenen lloc per imprudències de les persones. Aquestes darreres jornades s’han hagut de fer sengles rescats al Montseny i Parc del Garraf per excursionistes accidentats. Si és un accident encara és pot entendre però moltes vegades és perquè les persones ens confiem i ens pensem que no passarà res i passem per llocs que no toquen o fem coses que no hauríem de fer.

Al mateix temps que es va ratificar la condemna de l’exalcalde de Roda de Berà per malversació fons, ens hem assabentat que a Salou han baixat els delictes un 20%. Esperen una bona temporada per la caiguda d’altres destinacions. Al mateix temps que s’ha anat destapant la promoció que fan del Saloufest a la Gran Bretanya. Tot i que l’ajuntament no ho veu amb massa bons ulls, ells et venen paquets de nit inoblidables. I realment que venen a fer aquesta colla de delinqüents? Doncs amb l’excusa de participar en unes competicions entre ells, venen a passar-s’ho bé aprofitant l’oferta nocturna salouenca: beure, bon menjar, bon clima, fiesta... Fins i tot hi ha bars que exhibeixen cartells ben evidents per atraure’ls amb ofertes sucoses de dos per un en cubates i begudes. És una evidència que molts d’ells acaben drogats i borratxos i que la ocasionen un fotimer de problemes als veïns. La majoria són uns incívics i una colla de mal educats. No obstant pels hotelers és una manera que tenen d’omplir aquesta fase de l’any buida entre Nadal i la setmana santa. Es parla llargament que Salou no és un model de turisme de borratxera com Lloret de Mar i noi, pels que hi tenim d’alguna manera un vincle ja us dic jo que si que ho és. O es fa una reflexió molt més profunda que afecti tots els sectors vinculats al negoci i veïnat o Salou està condemnat per sempre a ser un calaix de sastre de baixa qualitat.

Aquest mateix diumenge a Cambrils membres de la plataforma d’afectats per la fallida de la Cooperativa s’han manifestat pels carres de la ciutat per reclamar que se’ls tornin els diners. És una vergonya haver de veure com gent gran que porta tota la vida treballant ara els hi prenen els diners just quan més els necessiten. Se’n posava la pell de gallina de veure com la manifestació era secundada per un munt de gent jubilada i de mobilitat reduïda. Tota la nostra solidaritat i tot el nostre suport en aquesta lluita.

A nivell municipal a Reus hi ha passat un munt de coses. En primer lloc s’ha rebutjat que es faci una consulta sobre BCN World. L’ajuntament ha aprovat un codi de conducta dels càrrecs públics. Ara falta que el respectin! L’Audiència Nacional ha requerit informació a l’ajuntament sobre el suport a la declaració independentista. Hi va donar suport la junta de portaveus i no en un plenari. L’Alcalde Pellicer ha sortit dient que ja podem estar ben tranquils. I finalment, s’han reduït les dietes a les societats municipals a 200 euros bruts per sessió. La Cup hi ha votat en contra ja que creu que s’han d’eliminar les dietes. Aquesta vegada estic totalment d’acord amb els cupaires ja que ja n’hi ha prou de pagar més sou als nostres representants polítics. Finalment, Reus, entre calçotades arreu. tanca una setmana marcada per la ja tradicional passejada de les carrosses pels ravals en commemoració dels tres tombs a la ciutat.

Aquest diumenge Colldejou ha viscut la diada de l’arbre. Ens hem reunit, en un matí fredós i ventós, a l’àrea de lleure. Plegats, mentre el foc s’anava fent brasa, ens hem dedicat a desbrossar i esporgar una miqueta els arbre de l’àrea de lleure. Per cert una àrea de les millors del terme i voltants per anar-hi a dinar amb la família. Després hem esmorzat arengada i cansalada amb pa torrat.