APARTATS

11 de set. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA DEL 05-110916


Diada de Catalunya 2016. Èxit rotund d’una nova manifestació a favor de la independència. Aquesta vegada s’ha buscat deslocalitzar-ho a Tarragona, Berga, Salt, Lleida i Barcelona. Cadascuna d’aquestes poblacions ha vist com la gent es bolcava en la reivindicació de trencar d’una vegada per totes amb l’Estat espanyol. Nosaltres hem assistit a Tarragona, on es diu que hi havia 110.000 persones. A les 17:14h les campanes de la Seu Vella de Lleida han donat el tret de sortida. Cada persona comptava amb una cartolina groga que quan ens han indicat heu alçat per representar que estem a punt. Es poden fer moltes valoracions i segur que totes són adequades, però jo em quedo amb haver-hi participat un any més -i ja en van 6-, alertar als polítics que avancin i sobretot demostrar que som poble unit capaç de donar la cara sempre que se li reclama. Estem davant un nou toc d’atenció vers l’inamovible Estat espanyol. Si no doneu una resposta al problema català no us en sortireu. No podeu mirar cap a una banda i obviar el cas català, ja que sinó us esclatarà a la cara. Felicitats Catalunya per una nova Diada pacífica, tranquil•la i reivindicativa. Mentrestant que el Sr. Margallo vagi dient que els independentistes som pitjors que els terroristes. Quin fàstic!
Soria renuncia al càrrec. Unes hores més tard, es descobreix que el currículum que havia enviat era un paper en blanc. És increïble el que fa i dicta aquest govern del PP en funcions. Sembla que els hi vingui de gust tocar els bolets amb la gent que té imputada. Sembla que gaudeixin posant de protagonistes personatges que han ordenat mesures en contra d’algú. Recordar el llast de la plataforma Castor, els papers de Panamà o temes variats amb la seva terra canària, on pel que es veu no el podien veure massa. Dia rere dia, s’ha vist com les diferents visions dins del PP es contradeien afirmant o contrafirmant si ho havia deixat ell o el govern. S’ha visualitzat una lluita interna clara dins del govern en funcions. Mentrestant, les clavegueres de l’Estat han seguit amb la seva feina, en aquest cas de tapadora amb el molt honorable president del Constitucional Pérez de los Cobos. En Josep Curto va destapar a Catalunya Ràdio que aquest senyor en cap cas podria ser president ja que té societats actives econòmiques de les que en participa en el consell d’administració; a més ha estat militant del PP. I el que no interessa doncs ho il•legalitzen i ja està. El TC impedeix que Otegui sigui candidat. Ell diu que farà cas al que li digui la militància i no al que digui el tribunal. I una cosa semblant ha passat amb el PDC. Tot i que els mateixos del partit no van estar massa lluïts amb la tria del nom i amb el preàmbul dels estatuts, l’aparell de l’Estat no ha perdut ni un segon en dir que serà il•legalitzat. En qualsevol cas, la palma de la setmana se l’ha emportat Consuelo Madrigal (fiscal general) i el seu discurset amenaçant la independència. I ho fa amb frases tan magistrals com dir que la llei està per damunt de la llibertat. Aquesta és la democràcia que es ven a Espanya, la que defensa la llei per damunt de la llibertat de les persones. Legitima així per exemple el franquisme? Ells també feien lleis i atacaven directament contra la llibertat dels espanyols. És increïble! Qualsevol persona que tingui dos dits de coneixement hauria d’esgarrifar-se amb aquestes paraules. Només la premsa catalana n’ha fet crítica. En massa la premsa espanyola ha aplaudit les paraules. A la cadena dels bisbes els hi han faltat cametes per encara anar més enllà. Es qüestionaven perquè no estaven empresonats la Forcadell i companyia. A 5 dies de la Diada aquests tipus d’incendis venen molt bé per acabar d’animar als indecisos per anar a les manis convocades. I és que per molt que es busqui un encaix aquest és impossible. Espanya viu amb un centralisme desesperant. Es fa el que volen els lobbis com bancs o telefonies i d’aquí no se’n surt. S’afavoreix a la casta fent la llei a la seva mida. Les reivindicacions de Catalunya haurien de fer veure als altres territoris espanyols que s’ha de promoure un model més just que el comunitari perquè aquesta Espanya decimonònica, caduca, centralitzada i borbònica només va al so dels lobbis i no de les persones. Avui mateix hem sabut que dels diners del rescat bancari s’ha recuperat només un 5%. Es va optar pel rescat dels bancs i no el de les persones, es van rescatar els lobbis. I què ens ha suposat? Doncs una societat més polaritzada entre la pobresa i la riquesa amb multiplicitat d’injustícies socials. I jo d’aquesta societat me’n vull anar.
A nivell internacional, commemorant els atemptats de les torres bessones, hem vist la cara B del govern espanyol. Rajoy s’ha mostrat favorable a un referèndum a Colòmbia per veure quina solució vol el poble vers les FARC. I és que a fora tot fa riure. Ells mateixos es retraten amb aquestes martingales. Allà referèndum si i en canvi a Catalunya no. Tant de bo la gent que els vota, les elits del país, el món empresarial i etc se   n’adonessin d’una vegada per totes de la falsedat del PP. Són massa les proves que els han deixat retratats. Massa complicitats tenen! Mentrestant, Corea ha fet una nova prova nuclear provocant un terratrèmol de 5 graus. La comunitat internacional molt condemnar; i què? Aquests a la seva! I uns altres que van a la seva: el Regne Unit ha aixecat un mur de quatre metres per frenar la immigració. Grans mesures! En l’Europa de la lliure circulació ells aixequen un mur. Per aplaudir si senyor. Quina pena de món.
El President de les Filipines tracta de fill de puta a Obama. El president americà anul•la la visita que tenia amb ell. Normal. No són maneres de dirigir-se. En qualsevol cas deixa entreveure com s’ha tractat el poble filipí al llarg de la història. Americans i Espanyols no són cap exemple a seguir. Dit això, com ja he dit, no són formes. S’entén també que l’Obama no l’hagi volgut rebre.
UNICEF xifra en 50 milions els nens que viuen fora de casa seva per violència. La dada és alarmant. Els més pobres i els més petits són els més castigats; no hi ha dret. Ser refugiat i haver de fugir de casa teva per qualsevol tipus de violència ha de ser terrible. Si a més hi afegeixes que ets petit... imagina’t. Hauria de ser una prioritats dels governs assistir i vetllar en primer terme per la canalla; no en va són el futur de la nostra societat.
Pla de la Generalitat per identificar familiars morts en la guerra civil. Espanya és el segon país del mon amb més fosses. De les poques coses bones que va fer en Zapatero va ser la llei de la memòria històrica, però noi, el PP la va aparcar en arribar al govern. Ara la Generalitat ha promogut una iniciativa per tenir una base de dades amb adn dels familiars de desapareguts en la guerra per contrastar-los amb els dels cadàvers que es trobin. Bona iniciativa. Ara que ha fet els anys de l’assassinat de Lorca, del que no s’ha trobat mai el cos, aquesta mesura pot ajudar a aquells que ho desitgin a identificar els seus familiars i donar-los una sepultura digna. En l’oblit mai es farà net .
Successos. Setmana mogudeta en sucessos. Dos homes van atacar una dona embarassada musulmana perquè anava vestida amb el vel integral. Dos brigadas blanquazules en foren els  atacants. Dos individus execrables amb antecedents que han estat arrestats però posats en llibertat amb càrrec. Dos desgraciats amb els que la societat no hauria de tenir cap mena de pietat. On és aquí llei i la justícia? I és que la violència sembla anar en augment. La nit del dijous un nou atac amb arma blanca a Barcelona ha acabat amb un mort. Finalment, citar el nou descarrilament d’un tren a Galicia el matí del divendres. Les imatges del comboi destrossat han posat la pell de gallina. Pobra gent!
Traslladen el bisbe de Mallorca per adulteri. Un cas que no ha deixat indiferent a ningú. L’home ha estat acusat d’adulteri davant del Vaticà pel marit de la dona amb qui estava casada aquesta. Va contractar un investigador privat i amb les proves se’n va anar al més alt organisme. Aquest ha pres la decisió d’enviar-lo a València on ha estat rebut amb els braços oberts pel bisbe Cañizares, el mateix que va organitzar misses per fer entrar en raó els separatistes catalans. Quin és el tema que vull destacar? El celibat (els capellans no poden mantenir relacions) en tant que són sacerdots. Aquí està el quid! Els temps avancen i l’església cristiana necessita fer un pas endavant en diversos temes com el final del celibat o l’ús del preservatiu. Els capellans són en primer terme persones; per què no se’ls permet formar una família i tenir fills (si ven clar). És una reflexió que crec que el cristianisme hauria de fer en profunditat.
Medalla d’honor entregada pòstumament a Muriel Casals. Un reconeixement a una de les líders del moviment sobiranista. S’ha de reconèixer que el lideratge que van assumir ella i la Forcadell va ser inigualable. La desgràcia va fer que morís prematurament. Al seu somriure se li deu el nom de la revolta catalana: la revolució dels somriures. Tant de bo el seu mestratge segueixi sent el referent del procés.
Acte a sant Boi de l’esquerra i els sindicats que exclou als convergents. S’ha celebrat per commemorar els 40 anys de la mani celebrada a sant Boi l’any 1976. Aquell dia en Jordi Carbonell va pronunciar aquella cèlebre frase: ‘que la prudència no ens faci traïdors’. No se si s’ha exclòs el PDC o què; el que si és cert és que s’està postulant un front d’esquerres amb els comuns i ERC. Sembla que s’està bastint un pacte per a les properes eleccions, potser un nou pacte del Tinell.
4 hotels de Lloret del mateix propietari estaven punxats a la llum, a l’aigua i el gas. El tema s’ha destapat de casualitat arran d’una inspecció. El que no s’entén és que l’ajuntament no n’estigués al cas. Els turistes han estat reallotjats i l’empresa ha garantit que els treballadors cobraran però és un escàndol i una injustícia en majúscules. El propietari en tota una setmana no ha donat la cara. Esperem que els fotin una bona sanció. I a veure si d’una vegada per totes es controlen aquestes conductes intolerables i més entre els més rics.