Un any més -i ja en van molts- hem acomiadat l’estiu en el seu darrer cap de setmana a Figueres, compartint aquest gran regal que és el Festival Acústica. Dies de bon menjar, bona companyia amb la família de la Barretina, poblets, mar, muntanya i a la nit grans concerts i bon rotllo. I enguany més reivindicació que mai vers els presos polítics i els exiliats.
290818. REUS-FIGUERES. Plegar de treballar, autopista, xàfecs, cel tapat i en poc més de dues hores ser a Figueres. Ser rebuts a la Barretina i a sopar a La Torrada un bon menú de nit. Tomet pels cèntrics carrers de la vila vella per comprovar que ha canviat en els darrers 365 dies. I és que a base d’anys hem vist com botigues noves han obert i vells negocis han tancat. Com no podia ser d’una altra manera pujar la costa de sant Pere i saludar en Dalí. Mentrestant, comprovar que a la Rambla s’estan fent els darrers preparatius pels concerts de l’endemà.
300818. CREUER CAP DE CREUS I CADAQUÉS. Ens hem llevat d’hora i en un dia una mica tapat hem fet cap prop de la Ciutadella de Roses per comprar els tiquets del creueret de Don Panxo que ens han dut fins al cap de Creus. Realment val molt la pena passar ben a la vora de les escarpades costes acabades en penyasegats. Així hem passat a tocar del far, la Cala Montjoi, el cap de Norfeu passant per santa Eulàlia, Cadaqués i Port Lligat fins arribar als peus del far del Cap de Creus.
Allà hem girat i hem tornat fins a Cadaqués on ens hem aturat una hora i mitja. Temps justet per deixar-se encisar per aquesta vila marinera.
De tornada a Roses hem dinat a Can Falgàs; una gran elecció: una bona parrillada de peix.
Banyet en una de les platges més maques i endreçades de Catalunya al mateix golf de Roses i cap a Llança. Feia molts anys que volia fer el següent: anar a retre el meu humil homenatge a una de les icones ja desaparegudes del Rock català: en Carles Sabater. Així que hem fet cap al bonic cementiri que hi ha a tocar de l’ermita de la Mare de Déu del Port a tocar del poble. Hem entrat per la portalada i el silenci, només trencat pel cant dels moixons, ens ha corprès. Al fons, amb tota humilitat hi ha la tomba de malaurat Carles Sabater. Aquell desgraciat 12 de febrer la mort se’l va endur deixant truncada una gran carrera i sobretot la vida de família i amics. Una foto d’ell a la part alta i el seu nom gravat al costat del dels pares ens el recorda. Necessitava dir-te de ben a prop tot el que ens vas fer sentir. La història del nostre amor amb la Xell està lligat a les lletres de les teves cançons. Gràcies SAU, gràcies Carles.
ACÚSTICA. Nota: en el comentari dels grups destacaré entre parèntesi el darrer dels cd’s que han tret.
Sopar a la Barretina -com a casa- i cap a la plaça Catalunya. Començava el festival i no ens ho volíem perdre. Per començar el rap dels Senyor Oca (disc ‘Atmosfera’; brutal), per continuar amb la rumbeta dels Banannabeach (disc ‘Rico i suave mambo’) i el rock and roll d’en Quimi Portet (disc ‘Festa major d’hivern’. I per acabar el reggae, l’ska i la fusió amb lletres reivindicatives de La Raíz (amb la gira ‘Nos volveremos a ver tour’).
010918. Ruta per pobles de l’Empordà. El cert és que el millor de tot és perdre’s per carreteres secundàries i deixar-se seduir per poblets i racons preciosos cuidats i treballats de manera impecable. A destacar que per petits que siguin els pobles de l’Empordà estan immaculats. La majoria de cases s’han anat recuperant i aquesta és una gran notícia. La ruta que hem seguit és la següent: Llampaies, Vilaur, Saus, Torroella de Montgrí (amb un gran homenatge a la Dolors Bassa).
A Pals hi hem arribat a l’hora de dinar, així que hem buscat un lloc per dinar: Can Genís (Caragols i bistec a la planxa).
Havent dinat hem gaudit de l’essència d’una de les meravelles de l’Empordà: Pals, on hem comprat l’arròs tradicional que ben a la vora fan.
ACUSTIQUETA. Descansats hem anat a la Rambla per gaudir amb els Buhos ‘en família’ (brutal disc ‘La gran vida).
ACÚSTICA. Ja dins de de l’Acústica, hem anat de plaça en plaça i de concert en concert. El primers dos plats els hem assaborit a la Palmera amb el Juanjo Bosk (un gran treball: ‘Camí d’aigua’) i a la balconada del teatre Jardí amb Halldor Mar (disc ‘Records’). Arribaven així els plats forts de la nit amb el concert primer de Joan Dausà amb un directe impecable (disc del que se’n parlarà: ‘Ara som gegants’) i després amb el sorprenent ex ‘triunfito’ Alfred Garcia. I finalment amb els experimentats Mishima (‘Set tota la vida’). Però sobre tot amb els Catarres (‘Tots els meus principis’) i les raperes Pupil•les (‘Les silenciades’); un gran descobriment. Dues mestres i un dj que amb lletres punyents i clares destaquen la situació sovint injusta que rep la dona en aquesta societat burdament ‘masclista’.
020918. Tomet pel nord de l’Empordà. La primera parada l’hem fet al Castell de Requesens. Una meravella de castell enmig de la Serra de l’Albera. Cau una mica apartat i s’hi ha d’arribar per un camí llarg. Tot i la manca d’higiene i una mica de millor guia, val molt la pena de visitar-lo per 4 euros. I més sabent que entre els seus passadissos s’hi va rodar ‘El Perfum’.
A l’hora de dinar hem baixat fins a Cantallops. El Restaurant Can Tomàs ens ha rebut per oferir-nos un dinar magnífic i amb vi de Capmany.
Havent dinat hem canviat el teló de fons i ens hem endinsat al curs de la Muga, aproximant-nos a el pantà Boadella i al poblet de les Escaules, on a la llera del riu hem enfonsat els peus en la freda aigua. Quina sensació! Com si es tractés d’una sessió de fish pedicure, els peixets de la zona s’han abraonat damunt dels meus peus per menjar-se les pells mortes.
ACUSTIQUETA. Dutxats i arreglats hem anat a la Rambla per estrenar la darrera de les vesprades amb els Reggae per a xics; com ha xalat la canalla amb l’espectacle.
ACÚSTICA. Hem assistit en una primera fase més light a les actuacions de Pol Fuentes (darrer disc: ‘Embranzida’), Núria Graham (i el disc ‘Bird eyes’) i Paula Valls (‘I am’). Amb els Animal (‘La melodia del foc’) hem encetat la segona part de la nit, que hem rematat amb grans Love of Lesbian (El Poeta Halley) rebentant la Rambla amb gent vinguda d’arreu. I és que fan pocs concerts però els que fan són memorables repassant els 20 anys de carrera. La Catalunya s’ha quedat petita amb el festribal dels Doctor Prats (darrer treball: ‘Venim de lluny’). Entrepà per recuperar una mica les forces per, abans d’anar a dormir, dedicar uns minuts al polifacètic Albert Pla.
Com has crescut Acústica. Des d’aquells anys que vam venir amb els Vitruvi a actuar pel Sona9 com has crescut. D’aquells escenariets a cada racó del centre de la vila amb el seu encant, has passat a escenaris immensos en espais gegants. De les persones mes aviat poques que devíem ser aquells anys, ara es parla que pels concerts hi han passat unes 100.000 persones. Brutal! Gràcies per tots aquests anys Acústica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada