30 anys ja han passat des de que va néixer Sau a les Tallades, a prop de Vilanova de Sau. 30 anys que ens han deixat una banda sonora amb un munt de cançons que d’alguna manera o altra han omplert les nostres vides. Pels nascuts entre el 76 i el 77, les seves lletres van ser els nostres referents. Aquells anys 90 vam anar construint les nostres vides al compàs de Sopa de Cabra, Lax’n busto, Sangtraït i els Pets però sobretot amb Sau. Quants vespres d’estiu els vam seguir en concerts que valien 1000 pessetes recorrent el Baix Camp, el Priorat, la Terra Alta, la Ribera, quasi bé suplicant als nostres cosins més grans que ens fessin un foradet al seu cotxe. Amb ells ens vam enamorar i amb ells acabàrem de fer el salt al món adult.
Quantes cançons! Evidentment, ens ha quedat un himne generacional que és el ‘Boig per tu’, avui i sempre cantat en moments especials i tot tipus de celebracions emotives. Tantes altres cançons... Tot va quedar ben recopilat en el triple cd: ‘Un grapat de cançons per si un dia et fan falta’; i, i tant si fan falta! I en dic unes quantes que em venen al cap: ‘No he nascut per militar’, ‘Només ho faig per tu’, ‘És inútil continuar’, ‘Envia’m un àngel’, ‘Jo ho espero tot de tu’, ‘Tren de mitjanit’, ‘Perestroika’, ‘Si un dia he de tornar’, ‘Fa molt temps que no sé res de tu’, Poemes i promeses’, ‘Me’n torno a Sau’, ‘Percentatges’ o ‘Els dies passen, no hi ha res etern’. Per mi el gran disc de Sau és ‘El més gran dels pecadors’ i ‘el Concert de mitjanit’. Les dues icones del grup foren en Pep Sala i sobretot en Carles Sabater, el qual ens va deixar de manera sobtada aquell fatídic 13 de febrer de 1999; va ser un xoc. El seu llegat però perdurarà per sempre!
Doncs bé aquest passat divendres 21 de setembre, en el context de les festes de Misericòrdia hem tingut la fortuna de poder acudir al concert de ‘Sau 30’ a la plaça llibertat de Reus. Els components que hi van actuar són els mateixos que van tocar en diferents èpoques amb Sau. Carles “Xarli” Oliver (bateria) Quim “Benítez” Vilaplana (bateria) Pep Sánchez (baix), Jordi Mena (guitarra), Josep Lluís Pérez (guitarra) Ramon Altimir (teclats) Gerry Duffy (veus i percussions) Pep Sala (veu, guitarra i piano) i Joan Capdevila. El més arriscat era escollir una veu semblant a la del Carles. L’escollit va ser Jonathan Argüelles. De veritat que és un encert brutal. En els moments aguts semblava vivament la seva ànima. I certament, com no podia ser d’una altra manera, instants d’emoció extrema i moments d’èxtasi en el concert. Un concert que van dividir en dues parts. La primera rememorant la gira de 1992 i la segona la de 1995. A Reus recordo tres concerts memorables. El de la plaça Anton Borrell, el Rock and Reus i sobretot el concert del Pavelló Olímpic. Aquell final amb la cançó ‘Cercles’ amb la pluja caient de l’escenari va ser apoteòsic. Quins grans records! Quins grans moments! Aquest divendres tancava els ulls i em veia teletransportat als anys 90.
L’any que fa 30 anys de Sau, he acomplert la promesa d’anar al Cementiri de l’Escala a presentar els meus respectes al Carles Sabater i he pogut tornar a gaudir de la màgia que suposava sentir provablement el millor grup català dels anys 90.
Gràcies Sau! Gràcies Pep! Per sempre Carles!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada