UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.
Concert de Maluma a Barcelona. Fa molta ràbia sentir el que ha escrit aquest desgraciat. En els temps que corren és una vergonya que es permetin fer aquestes lletres masclistes i humiliants en contra de la dona. I el més trist; haver de sentir senyores i nenes que van al concert només per la música, obviant unes lletres fastigoses. Després són les primeres a anar a les manifestacions per defensar la dona. Activisme de postal! Indignant! L’he descobert avui i m’he dedicat a llegir algunes lletres seves i m’han agafat ganes de trencar alguna cosa!
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Sembla que faci un mes però just va ser aquest passat dimarts que vam celebrar la Diada Nacional de Catalunya. I com no podia ser d’una altra manera, el poble català va respondre omplint la Diagonal amb un milió de persones (tot i que crec que eren més). El color corall va agafar el protagonisme del carrer, tot i que el groc en solidaritat amb els presos polítics i exiliats va inundar Barcelona. Poseu-vos-ho al cap; per molt que ens pegueu, jutgeu, empresoneu... no podreu aturar els nostres anhels de llibertat. I és que si no ho podem assolir nosaltres ho faran les generacions futures que han vist com les gasta aquest estat caduc i en moltes facetes neofeixista.
EL PERSONATGE. Nancy Brophy. És una escriptora americana de 68 anys escrigué fa un temps un llibre que aixecà una enorme polèmica: ‘Com matar el teu home’. En aquest relat, la dona explica les maneres de matar el teu home més senzilles i més difícils. Doncs bé; resulta que el dia 2 de juny el seu home va ser assassinat a trets. El curiós del cas és que un temps després la policia l’ha agafat a ella com a principal sospitosa de la mort. Resseguint la seva carrera literària, la mestressa denota una actitud una mica sospitosa en les seves publicacions, amb títols tan sorprenents com ‘El marit equivocat’, ‘L’amant equivocat’ o ‘L’heroi equivocat’. Tela!
L’EFEMÈRIDE. El 1810 Mèxic iniciava la Guerra d’Independència vers d’Espanya que acabaria consumant-se el 16 de setembre de 1821. Espanya no la va reconèixer fins la mort de Ferran VII el 1836. Els mexicans estan de celebració tot i que una mica agredolça ja que la nit de dissabte una gent disfressada de mariachis assaltaven una zona d’oci i mataven a 5 persones. Una de les imatges més impactants del dia és la que es veu un mariachi que no deix de tocar l’arpa -que estava tocant- amb l’esgarrifós so dels trets dels assassins de fons.
LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana d’aiguats a casa nostra. El dissabte, al sud de Catalunya es van assolir uns bons registres. En concret a Colldejou es van recollir fins a 100 litres en poc més de dues hores i mitja. A l’Ametlla hi va haver inundacions. Portem un mes de setembre especialment mogudet amb força pluges arreu. Sobretot ben repartides a la zona del Pirineu on, a nivell micològic, estan tenint un bon començament de temporada.
La natura de tant en tant té amagades sorpreses. A la platja de Vilafortuny ha aparegut un forat i n’han sortit 20 tortugues babaues. Quin goig!
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Comencem temporada i no puc per més que denunciar la manipuladora praxis dels mitjans espanyolistes. L’endemà de la Diada, en una falta de respecte a la immensa majoria del poble català que va sortir al carrer, la Susanna Griso va i entrevista a l’Arrimadas. Aquesta és la pluralitat que voleu? Boicot total a aquesta plataforma. Seguint amb aquesta ‘prenda’ just avui diumenge ha fet un tuit amb el que s’ha desqualificat ella sola: ‘Nos rodean héroes anónimos que luchan con valentía y dignidad. Hoy en @ESPCiudadana hemos querido honrar a esas personas normales que hacen cosas extraordinarias como Manuel, Dolores o María que no han callado ante el separatismo. ¡Gracias, valientes!’ Careta treta pels qui no ho sabíeu o no ho volíeu veure! Per ells, nosaltres per reclamar democràticament un dret som els ‘anormals’. Retratats quedeu feixistes! Sou el pitjor que hi ha Ciudadanos. Esperem que la bona gent que us segueix -que n’estic segur que n’hi ha- se n’adoni que sou el mal en persona. A la vida no s’hi val tot!
QUÈ N’APRENGUIN! El ministre d’exteriors de Luxemburg Jean Asselborn ha engegat a la merda a l’italià Salvani per la seva actitud menyspreant vers els immigrants que Itàlia rebutja. Aquesta és la conversa que han mantingut.
Salvini: "Són dues visions del món completament diferents. Potser a Luxemburg necessiten immigració perquè la gent envelleix, però a Itàlia el que volem és ajudar els nostres joves a tenir fills. No necessitem nous esclaus per substituir els infants que ja no tenim. Estem disposats a dialogar..."
Asselborn: "Ei, ei , ei... Això ja és passar-se."
Salvini: "Jo el que faig és respondre respectuosament al seu punt de vista, que no és el meu... Si vosaltres, a Luxemburg, necessiteu immigració, a Itàlia el que jo vull és ajudar els italians a tornar a tenir fills..."
Asselborn: "A Luxemburg, estimat senyor, a Luxemburg..."
Salvini: "Si em deixa acabar..."
Asselborn: "A Luxemburg, teníem desenes de milers d'italians! Van venir com a immigrants a treballar a Luxemburg perquè vosaltres, a Itàlia, tinguéssiu diners per als vostres fills! A la merda!"
Una vergonya la postura inhumana que estan adoptant països com Itàlia o Hongria. Davant aquestes actituds vinguin d’on vinguin resistència i lluita!
UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb la vergonya dels Màsters i els títols a Espanya. Polèmica vergonyosa que s’està destapant i que a banda de deixar amb el cul a l’aire en un altre front obert a Espanya, deixa entreveure que en aquest món no hi ha un pam de net. I és que més enllà de voler ser nets, els de sempre (la púrria de Ciudadanos) en comptes de procurar fer caure els seus ‘pares’ del PP i fer caure el Casado, han buscat fer llenya del Pedro Sànchez, que en un exercici que l’honora no només ha cessat una ministra seva sinó que ha demostrat que la seva acusació de plagi de la seva obra és fals. No obstant, els voltors taronges, lluny de demanar perdó i retractar-se, segueixen amb l’acusació. Únic objectiu: fer-los fora de la Moncloa a qualsevol preu per ocupar-la ells, ja que les enquestes així els ho indiquen!
ESCLAUS DE LES DADES. Diverses persones a Barcelona van acudir al metge amb símptomes de gastroenteritis. Fetes analítiques pertinents s’ha descobert que el problema ve de bactèries contaminants que han trobat en combinats d’alcohol que els hi havien servit al carrer gent no autoritzada. En concret mojitos. Els ‘llauners’ desaven els productes per fer els combinats sota tapes de registre de l’aigua, en clavegueres... Total; en llocs insalubres, bruts i contaminats! Entre tots hauríem de fer de manera de no propiciar aquests negocis de competència deslleial als negocis legals. I és que ens hi pot anar la salut fins i tot! A ells només els hi importa fer calers. La nostra salut els hi importa una merda. Entre narco pisos, manters i llauners no és estrany que la fama de Barcelona hagi caigut per terra. Curiós, si més no, que això hagi succeït des de que hi és l’Ada Colau.
DURUS A QUATRE PESSETES. Seguint amb la polèmica dels Màsters i els falsos títols, TV3 ha destapat que a la xarxa hi ha plataformes que s’hi dediquen professional i fraudulentament. El més indignant és que fins i tot hi ha vídeos des d’on s’ofereixen per falsificar títols. Esperem que se’n prengui nota i es prenguin mesures per fer digna la feina de fer treballs i es posi fi a aquesta tasca indigna. Els treballs els han de fer els interessats que són els que hauran d’exercir! En un altre ordre de coses, potser també s’hauria d’inculcar que en els treballs la gent no copiés i apegués tant. L’estil i la personalitat pròpia són imprescindibles!
EL PROCÉS. En la setmana de la Diada, quan semblava que les coses anaven per una senda de negociació per iguals hi ha hagut un entrebanc. El PSOE mentre oferia un diàleg sense condicions als sobiranistes al Congrés, al mateix temps pactava al Senat que mai es podrà optar al dret a decidir de la catalans. Amb tot ERC i PDCAT han trencat el pacte amb els socialistes. Si que reconeixeré que des de que són a la Moncloa es respira un altre tarannà, menys crispat, almenys. La trista sensació però és que, per molt que hagin posat al Borrell i la Batet i tota la resta per sota catalans, el que volen és fer temps i com a màxim donar-nos una mena d’estatutet com el que ens van retallar entre el Zapatero, el Guerra i el PP. En aquell temps no hi havia la força de poble al carrer; ara si que hi és i no ho permetrem. I menys sense el reiot demanant perdó i després de les garrotades de l’1-O. Resistirem i plantarem cara com han fet aquest diumenge els CDR davant d’una manifestació en contra la immersió lingüística.
TIP DELS IUESEIS I ELS SEUS RIVALS. Si la setmana passada era el Kim el que ensenyava la seva força militar, tot i que més light que altres vegades, aquesta setmana ha estat el torn de Putin. Ha fet unes proves militars per dir al món (amb l’aplaudiment de la Xina): no em toqueu els collons que aquí estic! Sembla que tot torna i en aquest cas, sembla que la guerra freda és una realitat. I si al davant hi ha bojos com el Kim, el Putin o el Trump estem arriats.
FOT-LI QUE ÉS DE REUS/CAMP. Estic indignadíssim com a ciutadà de Reus pel tema de les escombraries. Volen que reciclem i està molt bé però és una vergonya com tenen posats els punts de recollida. Hi ha carrers com el carrer Sardà on has d’anar pel carrer amb les escombraries a les mans buscant un contenidor que han tret -a saber per quina raó- i has de caminar fins a tres o quatre carrers més avall. Un jove mira; ho arrossegarà i avall però molta gent gran que hem convençut amb la bona feina del reciclatge no pot anar d’aquí a allà tombant com a ninots. Després també arribes al punt on hi ha d’haver els contenidors i resulta que només en trobes un que està a rebentar i ja no ho cap res més. Què fa la gent? Deix la brossa al mig del carrer!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El deliri d’una part de l’església espanyolista rància va denunciar l’actor Willy Toledo per un presumpte delicte d’ofensa religiosa per haver-se cagat amb Déu i la Verge Maria per defensar la processó del cony insubmís. I lo bo del cas és que un jutge ho va acceptar a tràmit. Doncs bé; el van detenir perquè anés a declarar l’endemà (cosa que no va fer). I no és en va el tema, crec que va més enllà. Quines eren les potes intocables que sostenien el règim de Franco: el dictador, l’església i l’exèrcit, rics a part. I què no es pot tocar ara? El rei, l’església i la policia nacional i la guàrdia civil. La pregunta senzilla és: què ha canviat de Franco a Felip VI? Res! Estem igual... bé pitjor ja que suposadament es va fer una transició per anar cap a la democràcia. I una merda! Tapadora per reciclar les potes del règim i bastir-les de democràcia. Fixem-nos-hi bé! Valtonyc acusat per ficar-se amb el rei, Toledo amb l’església i els docents de la Seu d’Urgell per haver parlat de les violentes càrregues policials de la PN i la GC de l’1-O.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada