Estrena de ‘Faust’ al Teatro Real de Madrid amb tota la calanya aristòcrata, enjoiada, antigament franquista avui monàrquica. Aplaudiments a rabiar. Surten a l’escenari els que han fet possible l’obra. –‘Oh! El demonio’ N’hi ha dos que duen llaços grocs a la solapa. Els aplaudiments es converteixen en xiulets i crits de ‘fuera, fuera’, per acabar entonant càntics de ‘viva el rey’. El director de la Fura, lluny de vetllar per la llibertat i la veritat ha sortit a la palestra demanant perdó pel ‘desaire’ desvinculant els treballadors de la companyia. Cagat! Abans que la Fura i ha d’haver sempre la defensa de la llibertat i la defensa de la injustícia que estan patint els presos polítics.
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Festa de la Rosa a Gavà. Han vingut tots menys el president Sànchez; una mica lleig. A destacar el discurs de l’Àbalos dient que el PP s’havia independitzat de Catalunya, i jo afegeixo; cosa que no els hi ha anat malament allà amb les victòries que han anat aconseguint. Em dec està tornant boig; o és que he sentit bé com mig justificava la crida catalana davant les injustícies dels de les orenetes en els darrers temps? El moment àlgid però l’ha aconseguit -com sempre- el blanc de cara -no sé si d’ànima- Miquel Iceta. Quan no es fot a ballar es fot a repetir mantres contra els indepes i alguns companys seus. Ha dit: -‘Per què tenen un embolic judicial? Coi, perquè no ens van fer cas. Que ho diguin. Si haguessin fet cas al socialisme català no estaríem en l'embolic en què estem. I ara volem que els hi resolguem. Ja ho veurem. Primer ha de treballar la justícia i entre tots hem de fer l'esforç de deixar-los treballar. Però, home, que no ens facin responsables dels seus errors". Fixem-nos que és allò de: o fas el que jo et digui o els presos seguiran a la presó. Molt bona cara i bons discursos -aparentment- però és igual de malvat i pervers que els altres. I segons veuran faran! Si quan hi havia Zapatero tu i els teus haguéssiu complert la promesa d’aprovar l’Estatut que ens vau prometre, ara no seríem on som. Per tant n’ets igual de culpable que la resta de mentiders i falsos.
EL PERSONATGE. Aznar en la seva compareixença al Congrés sobre la caixa B del PP. És una caricatura del que va ser. Ni ha parpadejat de l’empastillat o mamat que devia anar, fins i tot s’ha enganxat quan parlava. Quin fàstic de personatge! Ha vingut a la comissió a passar-se pel forro dels ous les sentències i les imputacions del seu govern i del seu partit per dir que no coneixia ningú i que no existia caixa b del PP. Els atacs més punyents els ha rebut de Gabriel Rufian més directe i foteta i de Pablo Iglesias. Aquest, tot i rebre tot tipus d’improperis, acusacions falses i perdonar-li fins i tot la vida ha mantingut en tot moment l’actitud correcta i adequada del mestre que està davant del nen malcriar i maleducat de la classe. Aznar es la viva imatge d’un país de gomina, tràfic d’influències, caixa b, bombolla immobiliària, guerra d’Irak... la viva imatge de la dreta més rància. La viva imatge del que busca el nou lideratge del PP de la mà de l’altre mafietes del Casado. Estic segur que ahir el van rebre amb els braços oberts. Canya a l’esquerra com sigui, encara que sigui amb mentides i de mala manera. Em fa l’efecte que aquest Casado durarà 4 dies. Que l’han posat aquí per batres a hòsties diàries amb el Rivera i tancar així tota aquesta etapa negra del PP des de l’Aznar al Rajoy i la Soraya. I ens els propers anys començar un nou projecte aparentment més net de la mà d’un candidat més moderat, un perfil com en Feijoo, capaç de ser més un nou Suàrez i captar votants de la centralitat del PSOE i C’s.
L’EFEMÈRIDE. 50 anys del trasllat d’Abu Simbel el 1959. Amb la construcció de la presa d’Assuan i el llac Naser per guardar millor les aigües del Nil, les ruïnes de Nubia van ‘ser amenaçades’ de desaparèixer. En una obra d’enginyeria brutal van decidir traslladar els temples principals més amunt per salvar-les de les aigües i reedificar-les pedra a pedra. Entre ells el temple icona declarat Patrimoni de la humanitat dedicat a Amon, Ra i Ptah. Avui en dia encara es poden contemplar meravelles com en els solsticis que el sol il•lumini els rostres de Amón, Ra i Ramsés i deixi en la penombra Ptah, el déu de l’obscuritat. Tant en l’antiguitat com avui la zona segueix impressionant a qui la visita.
LA METEO/ESPAI TERRA. L’instagram i les xarxes socials en general van plenes de bolets i rovellons. El Pirineu està que esclata. I és que seguim amb pluges quasi cada dia i això és boníssim. Des del dimarts s’han anat restringint i hem acabat tenint una xafogor sufocant de juliol, tot i que aquest divendres hem entrat a la tardor de calendari. La gent, en vistes del bon temps, ha tornat a aprofitar el cap de setmana per anar a les platges, aprofitant que la majoria d’elles compten amb socorristes fins a final de mes. De fet, ara és quan l’aigua del mar té la temperatura més estable.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Arcadi Espada al Mundo: -‘Aznar se equivocó con Rufián. A Rufián hay que contestarle en sede parlamentaria diciéndole: la polla, mariconazo, cómo prefieres comérmela de un golpe o por tiempos. Aquesta és la viva imatge d’un sector molt important d’Espanya, el de la xuleria i de manca de respecte a tothom que no sigui com tu i cregui en els designis del ‘régimen’. I a més tenen la barra d’escriure-ho i publicar-ho al panflet propagandístic que és el seu diari. I és queden tan amples. I tota la parròquia cateta i ignorant que el segueix els hi riu les gràcies sense més, sense cap mena d’autocrítica. Com deia George Orwell en ‘1984’ ‘la ignorància és la força! En un gest que els honora 50 treballadors han aixecat un crit de protesta contra aquestes manifestacions i per què s’ha permès que es publiquessin. Elm mateix queda retratat del que en realitat és ell i són els líders de C’s.
QUE N’APRENGUIN! Els Comuns i Ciudadanos. Tantes lliçons que havien donat i tant esperit de renovació, i tant dir que ells eren l’alternativa real... i tant dir! Doncs mira al final es troben que el seu projecte està fent aigües per tot arreu. El gest més significatiu va ser la dimissió del Xavier Domènech. L’home va acabar fart de les ingerències de la vella guàrdia encapçalada pel Coscubiela. Sembla que la banda més catalanista s’està desmuntant poc a poc. No fos cas que encara es tornessin indepes. Si tenen dos dits d’esperit el més normal és que es deixessin de punyetes i estiguessin a favor de fer un projecte comú per la plena sobirania del país. Per altra banda, he vist amb gran alegria com els populistes i xenòfobs de Ciudadanos es quedaven sense candidat a les municipals. El Manuel Valls els ha deixar amb el cul a l’aire. Diu que es presentarà però per una plataforma de nova creació! Curiós veure com a França li retreuen haver abandonat la política de la pàtria per l’alcaldia de Barcelona.
UN TIP I L’OLLA PLENA. 280.159 són els aforats que hi ha a Espanya actualment, entre els que s’hi inclou: rei i família real, 2000 polítics, 5.171 jutges 2.407 fiscals i 7.685 jutges de pau i aforament parcial per les forces i cossos de seguretat de l’Estat. I què és un aforament? Doncs que si algú inclòs dins d’aquestes categories és imputat ha de rebre un tracte judicial diferent del comú dels mortals. Perquè ens fem una idea Alemanya i Regne Unit tenen 0 aforats, Portugal i Itàlia 1, França 36. Amb tot aquest dimarts es va votar al Congrés l’eliminació dels aforaments dels polítics. Per tant seguiran tenint privilegis el rei i la casa reial, jutges, fiscals i jutges de pau i parcialment les forces de seguretat. El que se sobreentenia del que li deia Aznar a l’Iglesias: que el de Podem ha vingut a destruir el Règim del 78. Doncs si miserable! Hem de trencar amb ell perquè no és més que un allargassament dels privilegis del Franquisme, on poder reial, polític, judicial i policial són intocables, o almenys no són tocables. ‘Todo atado y bien atado’; no us n’adoneu Espanya que ens han fotut el pel a tots? A més fixem-nos-hi que els tres grans partits el PPSOEC’s hi han votat a favor; faltaria més. Quina presa de pèl!
ESCLAUS DE LES DADES. Segons un estudi avalat per ‘Apai Psicologos’ i publicat a ‘la Vanguardia’, ser pare en edat avançada fa que els fills siguin més intel•ligents. Aquesta és una de les diferents conclusions a les que arribem. Veiem-ne d’altres. Tenen més riscos els embarassos, els pares tenen una major estabilitat econòmica, s’entenen pitjor amb la família i en edat adolescent, els pares augmenten l’esperança de vida i els fills tenen major capacitat cognitiva. Caram! Deix parat! Al final però és un tema que és de dos i entre els dos es decideix. Amb el fet de tenir una major estabilitat també pot ser un factor pels pares més previsors. Però pel que crec en general és allò de ‘lo quiero, lo tengo’. I després ja vindran tot els problemes. No s’ensenya a ser pare! I em pregunto: pot ser se n’hauria d’ensenyar? Com a docent que sóc, sincerament crec que si! I potser caldria fer-los veure de la importància d’una bona educació des del dia a dia al futur. Ja que, un granet de sorra avui mal portat és un mur ferm d’aquí uns anys!
DURUS A QUATRE PESSETES. 100 milions d’euros va costar el darrer dels projectes fracassats d’Esperanza Aguirre al capdavant de l’Ajuntament de Madrid en voler fer la Ciutat de la Justícia, segons ha destapat el Diario.es. Una altra vergonya del partit més corrupte d’Europa: el Partido Popular. Aquesta hnova estafa s’ajunta a l’actuació fraudulenta davant de les aigües, metro, hospitals i col•legis. Les sospites venen per adjudicacions a dit, malversació de fons públics. Espanya és un desastre; si Casado. Ja ho pots anar dient al semiebri del Junker! És un desastre perquè la xusma del teu partit a la condescendència del tripartit del 155 ho han permès!
EL PROCÉS. Vull comentar cinc moments d’aquesta setmana: 1) els comentaris indecents dels jutges contra els sobiranistes, 2) la desavinença evident entre Pdcat i ERC i 3) l’entrevista a l’encarregat de fer i dur les urnes a Catalunya del FAQS, 4) la petició d’indult dels presos polítics i 5) el vot ponderat aprovat per la Mesa del Parlament.
1) “Nazis, violadors i fills de puta”: filtren converses entre jutges espanyols sobre els independentistes (LaRepública). Si que pel que es veu són una minoria, 15 es veu, però és intolerable que jutges puguin afirmar impunement aquestes barbaritats. On és aquí el poder judicial? On és el fiscal per denunciar? On es el govern censurant l’actitud d’aquesta mala gent? I els mitjans? Res; omertà! Suport al poder judicial i a tirar milles! Indigne! És una nova evidència que són parcials i que els dirigents indepes no tindran un judici just! El més preocupant és el silenci dels 4985 jutges restants!
2) Molts ímputs demostren que els dos principals partits indepes no estan d’acord en com tirar endavant la independència. A vegades des de fora semblen tenir els papers canviats. Els d’ERC semblen els del PdeCat. En qualsevol cas, tingueu en compte una cosa per si preneu la gent per imbècil. No ens prengueu el pèl! El poble té molt clar que vol la independència; o esteu amb ell o fora.
3) Entrevista de pell de gallina. A ell i a les més de 200 persones que es van jugar la pell per fer el referèndum el nostre reconeixement més sincer. La ràbia que fot a la cavernada espanyolista des dels sorayos, al riveras i els sanchians que tant deien que no hi hauria urnes i que no es faria el referèndum, i que al final hi va haver urnes, paperetes i es va fer el referèndum. Patada als ous! I això va ser possible a un binomi que mai ha de fallar: anar a una polítics i poble!
4) Mentre la Ministra Delgado diu que si el judici s’allarga massa no seria normal que els presos seguissin a la presó, la delegada del govern espanyol (la senyora Cunillera) ha dit que una via en cas de sentència contrària als presos polítics seria l’indult. Un indult que hauria de concedir el govern espanyol. Els del PP quedarien com els mentiders que van posar-los a la presó mentre que els del PSOE com els que els hi concedeixen la llibertat. Els afamats carronyaires del PPC’s no cal dir que s’hi mostren radicalment en contra.
Ha passat ja un any! El 20 de setembre de 2017, els cossos de seguretat espanyols entraven a la Conselleria d’economia de Catalunya. La gent va ser convocada i en poques hores omplia els voltants i carrers adjacents. Què buscava el govern espanyol? Doncs que hi hagués un aixecament tumultuós amb el que justifiqués una futura acusació de sedició i rebel•lió. Van deixar les armes ‘com preparades’ dins dels cotxes policials de la comitiva judicial per si a algú se li acudia fer-les servir. Doncs no senyors! En Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, com a líders de les entitats sobiranistes, van cridar a la calma a la gent; mai van promoure la violència. Doncs bé, estan a punt de complir un any de presó preventiva per no haver fet res. El relat mentider que va muntar el govern espanyol i darrera la Fiscalia es totalment fals. Si Espanya és una mica intel•ligent, ells mateixos ho desmuntaran sinó s’haurà de recórrer a Europa perquè hi hagi justícia! No hi pot haver cap altra sentència que la lliure absolució dels Jordis. Per molt que pugui indignar als mentors del discurs de la mentida, llaç groc al pit per la vostra causa, Jordis!
5) Totalment a favor del que ha fet la Mesa. No podem estar esperant el que els tribunals dictin el que s’ha de fer en la vida política. L’independentisme és majoria i així s’ha de seguir mantenint en el Parlament, fet que clar els del 155 voldrien subvertir per controlar-ho tot ells.
TIP DELS IUESEIS. Guerra comercial entre Trump i la Xina. A partir d’aquest dilluns 24, tot producte que vingui de la Xina als EUA (essencialment arròs, peces de roba i bolsos) serà gravat amb un 10% d’aranzels. Això suposarà un total de 200.000.000 de dòlars. Al seu temps, la Xina imposarà entre un 5 i un 10% als productes americans (gas liquat, productes agrícoles i químics i components de vehicles). La suma és de 60.000.000 dòlars. Guerra comercial oberta doncs i en funcionament. A què esperen els americans a fer fora aquest boig de la presidència de la casa Blanca?
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. No recordats per TV3 i oblidats arreu de Catalunya eclipsats per la Mercè a Barcelona i santa Tecla a Tarragona, Reus ha començat els actes de la festa major de la Mare de Déu de Misericòrdia. Quatre moments destacaré: el concert de Sau 30 a la Llibertat, la inauguració del Lleó petit, el tres de nou amb folre dels Xiquets a la Mercadal i el 52è Aplec de Sardanes. Molt bona festa major reusenques i reuencs!
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. Acord entre la Xina i el Vaticà de moment només a nivell de religió, perquè el Cristianisme es puguin triar els bisbes. Massa anys de trencament que són un gran exemple pel món i que pot ser un bon començament per restablir les relacions definitivament. I és que no hi ha més senyors; els conflictes s’arreglen asseient les dues parts en una taula, de tu a tu, parlant, dialogant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada