ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 24-300918

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.

Imatge lamentable de l’acollida en comissaries dels Mossos d’aquests nens i adolescents que arriben a casa nostra sols i sense companyia (MENA). No podem estar pendents de les competències que dóna l’estat en aquesta matèria. Hem de tirar pel dret i donar així una bona acollida i en espais dignes a aquests pobra gent. Accions contundents ja!

QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Part forta de les festes de Misericòrdia. Tarda d’elements festius el dilluns i nit de revetlles i festes en diferents punts de la ciutat i per a tots els gustos. Penosa l’afluència a la Ghetto; una festa de la que es podria prescindir. També patètica la senyalització de les sortides d’emergència. Quan ja estàvem a punt de sortir a la Llibertat ens van fer recular per l’Anton Borrell i de males maneres. Massa sovint hi ha xusma que perquè es pensa que duu una samarreta d’una empresa de seguretat t’ho pot dir tot. L’endemà missa a l’esplanada del Santuari, toc de cornetes i tambors, ofrena a la Mare de Déu de Misericòrdia i testimoniatge de la baixada del Seguici passeig avall. Tenen un mèrit enorme. Per acabar una reflexió; no seria millor fer tots aquests actes el dia abans i així poder tenir l’endemà per reposar?

EL PERSONATGE. Mort Carles Canut, un referent el món del teatre sobretot. En televisió darrerament el vam gaudir a ‘Plats bruts’ i ‘Lo Cartanyà’. La immensa majoria el recordarà per dos treballs molt especials. Fer de ‘Rafeques’ al ‘Vosté jutja’ i pels més futboleros de comentarista -perico de cor- comentant els dilluns la jornada futbolera a ‘La Barberia’ amb el Pito Abril, en temps del Dream Team. Una de les primeres tertúlies netes esportives que recordo a la 1, on ell amb aquell parlar entranyable de Lleida, sempre defensava el seu estimat Espanyol. Descansi en pau!

L’EFEMÈRIDE. El 23 de setembre de 1973 morí l’escriptor xilè Ricardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto, conegut sota el pseudònim de Pablo Neruda. La faceta menys coneguda d’ell és que fou polític i exercí de Senador i Diplomàtic. El poble el recordarà no obstant per haver escrit un dels poemaris més bells de la història de la poesia en llengua castellana: ‘Veinte poemas de amor i una canción desesperada’. En el poemari hi inclogué 20 experiències amoroses en edat adolescent i és que el recull fou escrit quan el poeta vorejava els 20 anys. Per mi el millor la cançó desesperada. A partir del record d’un antic amor el reviu en la nit -clar- melancòlicament, amb dolor, tristesa i desesperació sobretot perquè ja no el té. Per a la història, ens deixà una frase dedicada a les dictadures i els feixismes del món i ben presents a prop al Xile de l’època: ‘Podrán cortar todas las flores, pero no podrán detener la primavera’. En els temps que corren, especialment en terres de la pell de brau, venen com anell al dit. Els anhels de llibertat que ha expressat el poble català, sobretot arran de la violència exercida l’1-O, no els aturaran amb judicis i presons injustes, repressió i restringint les llibertats.

LA METEO/ESPAI TERRA. Ja tenim la tardor a casa nostra. Ha arribat amb una lleugera davallada de la humitat arreu. Després de molts mesos, el vent ha tornat a bufar a casa nostra però no amb la suficient força per refredar el mar i equilibrar les temperatures. I és que divendres hem tornat a superar els 30 graus. Amb el vent aturat, l’aigualera de la nit ha ajudat a humitejar en excés les fulles de certs arbres, com per exemple de la vinya. Cosa que ha fet avançar determinades veremes previstes per mitjans d’octubre.
El mediterrani est ha vist com ben a prop hi passava un huracà d’origen mediterrani anomenat Xenofont. Ha pujat del nord de l’Àfrica passant per les illes gregues, minorant entre Grècia i Turquia. Raríssim veure aquests fenòmens aquí.
Terratrèmol de 7,5 graus i tsunami amb onades de fins a 6 metres a Indonèsia. Unes 800 víctimes i unes imatges que ens han posat la pell de gallina. Es comenta que les senyals d’emergència potser no van alertar el suficient a la població.

EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Ha estat una vergonya haver de sentir l’Arrimadas lloant les forces i cossos policials espanyols arran de la manifestació de Jusapol a Barcelona. Un any després de les càrregues policials, han tingut la barra de venir a desfilar a nostra i  el conseller Buch els ho ha permès, atonyinant la gent antifeixista. Doblement menyspreats! Fa un any pels malparits que ens van venir a pegar perquè volíem votar i ahir per homenatjar-se ells mateixos a casa nostra pel que van fer. La xarxa ha bullit en dos sentits; primer per tenir la barra de  de venir aquí i dos per haver-ho permès! Lamentable!

QUE N’APRENGUIN! Hem d’aprendre que els poders de l’estatillo espanyol tenen ben clar a qui han de fer caure i a qui no. En aquest sentit, en una decisió vergonyant, el Suprem ha refusat investigar Casado pels cas dels màsters. En canvi, reconeix que hi ha hagut tractes de favor de la ‘Juan Carlos I’ cap a determinats individus. Aquest Casado la veritat és que no hauria ni d’obrir la boca, però com que se saben per sobre del bé i el mal, no callen; no fan cap autocrítica i a sobre exigeixen dimissions al PSOE -que jo també reclamo, tot sigui dit- i la convocatòria d’eleccions. Com a ciutadà lliure i legal fa molta ràbia veure’l donant lliçons a tothom quan aquest Pablo Casado és fill del partit més corrupte d’Europa. Per darrere segur que asseguts al bar a l’estil Zoido amb una copa d’orujo se’n foten dels espanyols i encara diuen ‘què n’aprenguin!’.

UN TIP I L’OLLA PLENA. Amb aquest sistema brut que dia rere dia es deix entreveure, i on han tornat a pillar la Cèlia Villalobos comprant roba en temps en hores de feina, el PSOE de nou ha estat esquitxat. S’han filtrat unes converses del Villarejo i l’ara ministra Delgado, on se’n fot dels gais i frivolitza amb les dones. Després, a l’astronauta que va dur Espanya a l’univers, el Pedro Duque, que era l’orgull de l’Aznar anys enrere, se li ha destapat que deixava de pagar impostos de les seves possessions creant societats. Per higiene democràtica i resseguint les pròpies paraules pronunciades pel mateix president Pedro Sànchez, no els hi queda altra que cessar-los fulminantment. No hi pot haver ni un rastre de sospita sobre cap membre del govern si volen que es cregui en el socialisme.

ESCLAUS DE LES DADES. Una enquesta i un estudi. Segons el darrer CIS, el PSOE avantatja en 10 punts el PP. Tot el que sigui deixar més enrere la xusma del PPC’s millor la veritat. No és que els del PSOE siguin molt de fiar -almenys la vella escola de Guerra, González, Zapatero, Ibarra, Bono, Borrell...- però almenys donen una altra imatge.
Un estudi. Segons Ashish Sharma i Prashant Kumar, del Centre Global de Recerca en Aire Net (GCARE, per les sigles en anglès), de la Universitat de Surrey, els nens que van en cotxet tenen el 60% més de risc de contaminació. Mare meva! O vetllem més abaixar els contaminants o no quedarà ni l’apuntador.

DURUS A QUATRE PESSETES. L'euríbor fa pujar les hipoteques per primer cop des del 2014. Què ens ha de fer pensar això? Doncs que a Europa hi ha poc diner en circulació, per tant l’economia està estancada; no hi ha suficient moviment. Si ho centrem en Espanya ja fa dies que s’està alertant que de nou estem en una mena de bombolla que tard o d’hora esclatarà, en aquest cas a nivell de lloguers. Si tenim en compte els sous, els preus dels lloguers són desorbitats. Igualment, els preus de compra dels pisos s’estan mantenint a l’alça. I el que diem; si els sous ni les pensions no pugen la gent que fa: es queda amb el que té o compra-lloga en llocs més econòmics i no gasta tant. Mala peça tenim al teler. O es regulen els preus i s’equiparen als sous o venen temps de butxaques buides.

EL PROCÉS. De los Cobos diu que no hi haver càrregues i que hi va haver un ús de violència relatiu. Aquest home ha mentit en una de les dues declaracions que ha fet ja que ha dit el contrari del que va dir a l’altra. És indignant veure com aquests pilars de l’estat poden fer i dir el que vulguin sense més.
Cs es querellarà contra la mesa del Parlament i possiblement contra el lletrat major si el ple vota les suspensions. Com sempre, els de sempre a Espanya, mentre la seva líder defensava els ‘Xusmapol’, aquí amenaces i coaccions. No teniu vergonya!
Manuel Valls diu que el castellà està en perill a Catalunya. Entrevista amb el Basté i diu una cosa a Rac1. Va a la Cope i diu això. És un merdós! Ha deixat amb el cul a l’aire França i ara ve a deixar-se caure mort a casa nostra donant lliçons de catalanitat. Au va!
Gran notícia. L’Oriol Jonqueras es presentarà a les eleccions europees, i arrasarà, no en tinc cap dubte!

TIP DELS IUESEIS. Polèmica als EUA pel cas Kavanaugh. Ha declarat al Senat, tenint a la seva dona al costat, que ell és innocent d’unes acusacions de violació. La pobra víctima ha fet una declaració que ha posat la pell de gallina. El comitè dels Senat dona el vistiplau a Kavanaugh però demana una investigació exprés de l'FBI en una setmana. A l’imbècil del Trump li han faltat cames per sortir a la palestra a defensar la gran declaració del candidat. Vergonyós haver d’aguantar això!

REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Setmana amb protagonisme per Tarragona per dos motius. El primer pel fracàs, ara corroborat amb dades, dels Jocs del Mediterrani de principis de l’estiu. El segon per la polèmica encetada per la denúncia de Ciudadanos als versots llegits per santa Tecla.

EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El Papa expulsa del sacerdoci el cura xilè Fernando Karadima, condemnat per abusos sexuals. No n’hi ha prou, papa Francesc. Cal més mà dura i penes de presó exemplars per aquests sense ànima. Dins de l’església i fora penes de per vida. No poden tornar a veure la llum del sol aquests malparits.