CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. FINAL COPA DEL REI. BARÇA 1 - VALÈNCIA 2.

1. COMPETICIÓ. Copa Rei. Final.

2. MARCADOR i GOLEJADORS. BARÇA 1 (Messi) – VALÈNCIA 2.

3. ‘EL ENTORNO’. Massa dies sense res a fer i sense futbol. Per fi, un dels capitans Leo Messi ha donat la cara davant dels mitjans, després de l’eliminació vergonyant a Anfield. No pot ser que el Messies culer amb el que cobra i amb el que representa hagi estat callat tot aquest temps. 

Hi hagut aldarulls a Sevilla provocats per radicals del Barça. No n’aprenem! El club no pot deixar que la seva imatge es vegi negativitzada per aquests desgraciats. L’únic que va fer neteja seriosa va ser el Laporta.

4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? L’extrema calor que feia a Sevilla. Ha anat bé fer una aturadeta a cada part per hidratar-se una mica.

La sensació que he tingut és que hi havia més gent del València i no del Barça que del Barça. S’ha sentit menys la xiulada al borbó, tot i que s’ha sentit.

5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2. Cillessen (no ha aportat res). Defensa: Alba (‘ido’ i perdut), Piqué (motivat i regular), Lenglet (final de temporada irreconeixible) i Semedo (mal posicionat). Mig: Busi (el millor), Rakitic (creixent en el partit), Arthur (desorientat) i Sergi Roberto (quin final de temporada més nefast). Davant: Messi (massa sol) i Coutinho (massa regats; cansino).

Partit mal plantejat i a la vegada ben resolt a la segona part. Hem pretès jugar amb un doble pivot raríssim i irreconeixible per donar entrada a dos jugadors que no estaven al 100% (Arthur i Cou) i deixar a la banqueta Vidal i Malcom que ja duien uns partits a l’equip. De nou mitja part llençada per la borda. L’equip s’ha mostrat desorientat i sense ánima; psicològicament mort i enterrat.

6. LA CARA I LA CREU.

-‘GALLINA DE PIEL’. Busi. Gran pivot avui. Al seu millor nivell!

-‘ERES MUY MALO’. Sergi Roberto. El noi està tan desorientat que avui fins i tot ha perdut pilotes absurdes.

-L’INDULTAT. Piqué. Ja no només per la regularitat sinó per l’entrega i les ganes que inculca i hi posa.

7. EL RIVAL. Un excel•lent equip de la mà de Marcelino Garcia Toral. Un equip jove, format amb les maneres del futbol del nord i d’Europa. Equip ben compensat des del darrere amb 4 defenses i 4 migcampistes que juguen ben junts. Bandes obertes, sortida ràpida de pilota i a córrer els dos del davant. Moltes felicitats per la copa i els 100 anys! Ben merescut!

8. LA MOVIOLA. Undiano Mallenco. S’ha retirat uns dels àrbitres espanyols més partidaris del ‘sigan sigan’. Un paio que permet un futbol massa violent i que clar, desafavoreix els interessos dels equips que la remenen. Avui podia haver expulsat un parell de jugadors però ha volgut marxar per la porta gran. Un bon àrbitre si no fos tan permissiu. Curiós que dues finals que ha xiulat al Barça les hagin perdudes.

9. LA VEU DEL SOCI. Al carrer noi! Quin final de temporada nano. Primer a Anfield, avui a Sevilla. El Bartomeu ha qualificat la temporada de molt bona. Home; bona i punt. Aprovat justet. Aquests dos partits han demostrat que no podem aspirar a res més amb aquesta plantilla i aquest entrenador. El plantejament que ha fet avui, després de tenir 15 dies per preparar el partit és lamentable. Valverde no té perdó i ha de ser cessat ja. El que no pot ser és que el mateix dia viatgin a Sevilla. Concentra’ls desgraciat, demostra algo diferent per motivar-los! Res de res! Rumiar i res!

10. A LA CAVERNA. Lo dels meus veïns madridistes avui és malaltís. Celebren la derrota del Barça quan no els hi va ni els hi ve. Només a modo de recordatori. El Madrid ha acabat a 19 punts del Barça i no ha assolit ni els 70 punts. Això si que és ridícul i espantós! No han aconseguit ni dos punts per jornada! Humiliant! Així que poques rialles!