-QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? Gegants als Horts Miró de Reus. Hem celebrat la primera trobada del Barri, aprofitant el bateig del gegantó Pau Miró. El gegant ret homenatge a uns dels propietaris dels Horts que es dedicaren a tasques agrícoles a principis del segle XX. Plantada, cercavila i ballada pel barri. I per acabar vermutada per a tothom i records de la trobada.
-EL PERSONATGE. Leo Messi. Ha rebut la creu de sant Jordi com a figura destacada en el nostre país. No hi ha dubte que és, ha estat i serà el millor jugador de la història del futbol i que mereix tots els premis que hi hagi en l’àmbit futbolístic sense cap mena de dubte. No obstant no acabo d’entendre que més enllà de l’àmbit professional, de la cultura, erudit... es puguin donar aquests premis. No és el primer esportista que el, ja ho sé; d’aquí d’alguna manera la meva petita queixa. Estic segur que hi ha persones molt més rellevants al nostre país. De fet els altres dos premiats -amb tots els respectes- la Núria Picas i la Trinca tampoc els acabo d’entendre massa. I reitero; això no vol dir que puguin ser molt importants en els seus ámbits.
-L’EFEMÈRIDE. Un 18 de maig de 1968 la facultat d’econòmiques de la Complutense s’omplia fins a la bandera per acollir el concert de Raimon. El hall va quedar petit. Fins a 6000 persones l’ompliren plantant cara a la policia i el règim de l’època. El poble espanyol començava de manera ferma a plantar cara a un sistema fastigós que feia ja 29 anys que reprimia la seva gent de manera impune. El 68 va ser l’avantsala de l’esclat del 69, on la primavera va posar de manifest que la dictadura i la manca de llibertats havien de tenir les hores comptades. La desgràcia va fer que Franco no la dinyés fins el 75. 7 anys d’agonia que serviren encara per endur-se molta gent per endavant. Avui, gran part d’aquesta suposada intel•lectualitat espanyola dorm tranquil•la i en silenci apoltronada i ben col•locada pels fills dels que suposadament havien de fer la transició democràtica. I com dic, romanen en silenci i passen de d’atacar les injustícies evidents d’un sistema podrit i corromput en molts aspectes.
-LA METEO/ESPAI TERRA. Setmana dividida en dues parts. Una primera marcada pel temps agradable i suau i un segona a partir de dijous a la matinada amb pluges molt ben pronosticades a Barcelona i Girona i no tant a Tarragona. Aquí sembla que ens deixin de la mà de Déu. Com que ja no me’n fio em miro amb major seguretat els pronòstics del TVE i habitualment són més encertats. Divendres des de TV3 pintaven que no podries sortir de casa. Doncs al Priorat, excepte a primera hora, el dia va aguantar amb plugetes minsíssimes puntuals. No obstant, les imatges dels telespectadors que envien a TV3 fotos han telegrafiat el canvi de temps.
Terratrèmol de 7,5 graus a Nova Guinea Papúa. Tot i les alarmes per tsunami, al final afortunadament no hi hagut danys ni víctimes.
-EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Festival d’Eurovisió. Ningú el mira i tothom en fa mofa però tu, cada any es baten rècords d’audiències. I és que molta gent s’ho pren com un acte esportiu de rellevància. La gent fins i tot queda per sopar en família i mirar les actuacions plegats. Enguany han guanyat els Països Baixos amb una cançó força intimista de Duncan Laurence ‘Arcade’. En general hi ha hagut temes interessants com el de Suècia i merdes com la d’Itàlia. Com sempre Espanya ha fet el ridícul quedant dels últims, tot i que reconec que la cançó enganxava. De la resta, la desafinamenta de la Madonna i reivindicació d’Islàndia a favor de Palestina.
-QUE N’APRENGUIN! Els de Podemos han estat els primers de dir en veu alta el que tothom pensa: Inditex evadeix impostos. Una de les maneres que té de fer-ho és fent donacions desorbitants en la lluita contra el càncer. És ben evident que aquest ‘pájaro’ de l’Amancio Ortega necessita una rentada d’imatge. Ja va sent hora que Espanya prengui cartes en assumptes foscos de personatges com aquest. Que hi ha una casta política que es legitima en el poder any rere any és una evidència però que hi ha darrere unes elits econòmiques que viuen amb total impunitat i fan i desfan com els hi surt dels ous n’és una altra. Mai hi haurà prou igualtat fins que no s’acabi amb aquesta impunitat.
-UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Un torero escandaliza a las redes tras limpiar las lágrimas de un toro que está a punto de ajusticiar’ (Público). Impresentable! No vull saber d’aquesta púrria de personal. Crucifiquen, fan tot tipus de mal als bells braus i encara tenen la puta barra d’enriure-se’n a la cara quan ja el té mig mort i eixugar-li les llàgrimes. Aquest paio és Morante de la Puebla i tots els que l’han aplaudit són uns desgraciats. Com es pot tolerar que maltractin i humiliïn aquests pobres i indefensos animals d’aquesta manera? La ràbia em surt pels ulls quan a més a la Castella de dalt prometen fer uns escola dedicada al toreig (promesa electoral del PP). Això si, els bojos de Vox tenen la barra de denunciar Pepet i Marieta per exhibicionisme en un concert a Castelló, per quedar-se quasi despullat el cantant com a número final de l’espectacle. Quina moral és aquesta que es predica en certs sectors d’Espanya?
-ESCLAUS DE LES DADES. Espanya és el tercer país més segur d’Europa, amb una taxa mitjana de 45,61 delictes per cada 1.000 habitants. La llàstima és que hi ha grans contrastos entre ciutats. Mentre que Gijon (27 delictes per cada 1000 habitants) és la més segura Barcelona és la més insegura (119 delictes per cada 1000 habitants). Una dada que en temps electoral potser s’hauria de tenir en compte. Curiós que en temps de la ‘maga’ Colau hagin augmentat els delictes. Potser és que el model que hi ha a la ciutat no és el més adequat. També crec que és just tenir en compte dos elements més. El primer és que el repunt ve coincidint amb la crisi. El segon és que Barcelona atrau i absorbeix molt turisme i amb ell una gentada descomunal diversa que venen a veure la ciutat i que són focus d’atenció fàcil de delinqüents.
-DURUS A QUATRE PESSETES. ‘Bayer haurà de pagar 1800 milions a una parella malalta de càncer que va usar l'herbicida de Montsanto. És la tercera sentència condemnatòria que afronta la multinacional’ (324). No n’hi ha prou amb això! El mal que han fet aquests assassins no es podrà pal·liar mai i a sobre hem d’aguantar que aquesta merda d’Unió Europea permeti utilitzar molts dels productes de la marca encara a hores d’ara. Afortunadament, diversos ajuntaments catalans han començat una creuada per eliminar-ne l’ús. I és que plantes i sòl poc o molt ho absorbeixen. Després nosaltres els ingerim, i què llavors? Aquesta pobra gent, va utilitzar RoundUp i els dos vam acabar amb càncer. Com en molts temes que ens toquen de ben a prop falta molta educació, implicació i activisme per poder començar de nou.
-EL PROCÉS. Judici. Les formes del Marchena semblen cada vegada més irrespectuoses. Mentre que amb els polis espanyols era molt condescendent permetent tot tipus d’apreciacions, aquesta setmana amb els testimonis no ho ha estat gens. Els ha tallat amb comentaris autoritaris i mal educats. Fins insinuen que el que ha dit al Benet Salellas (que millor que no formuli més preguntes) pot ser constitutiu d’anul·lació del judici a Strasburg, tal com ja va passar amb l’Otegui. No pot ser que un jutge en teoria imparcial faci comentaris d’aquest estil. Per rematar-ho, diumenge ha transcendit que no deixarà fer cap comentari quan es passin els vídeos. Ja em diran per a servirà doncs. Entre aquest tribunal i la JEC (amb membres del tribunal) estan deixant ben evident que són jutge i part! Mira que no deixar participat el Puigdemont en un debat televisiu!
Mentrestant, la Fiscalia va afinant el seu deliri. Ara veu indicis d’organització criminal en els mandataris de TV3 per impulsar l’1-oct. Delirant!
-TIP DELS IUESEIS. Els empresaris americans comencen a estirar-se els cabells. Arran del veto americà a la Xina, les exportacions cap aquell país han patit un descens. Nou revés contra aquest personatge infame que es pensa que és una mena pare-policia del món. No són ningú ni ell ni els iueséis sinó estan en comunitat i en pau amb la resta del món. Des de que és a la Casa Blanca -per desgràcia- només ha estat capaç d’obrir conflictes i crear mals ‘rotllos’. Poc a poc, els trets li van sortint per la culata i com dic no se’n ressentirà ell, se’n ressentirà la gent que comercia amb aquests països. De moment és amb la Xina, veurem com acaba la situació amb Veneçuela, Iran i Europa. Suposo que ja deuen ser majoria els que se n’adonen que posar aquest fantotxe de president va ser una temeritat.
-REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Passats tres dies, ha transcendit que es va declarar ‘prealerta d’emergència’ a Ascó II per haver-se quedat sense subministrament elèctric. És ridícul que amb el perill que suposa tenir-les en funcionament no es faci més per tancar les centrals nuclears d’una vegada i generar energia de manera més sostenible. És curiós ja que aquest problema ve després que el dimarts a la nit el sistema elèctric estigués a punt de caure a Espanya per una fallada en el subministrament, fet que va ocasionar que es paguessin preus desorbitats el kilowat com no s’havia vist mai.
-EL NOSTRE PA DE CADA DIA. El cardenal Konrad Krajewsk desafia la llei italiana i punxa l'electricitat en un edifici okupat de Roma en el que hi viuen 450 persones, de les quals 100 són nens. El cap de setmana ja va anar a repartir regals entre la canalla per almenys alegrar-los el dia. I és que han tingut la barra de tallar una setmana la llum a tot l’edifici. Aquesta és l’església que jo vull; la que està al costat del pobre i el protegeix, fins i tot de l’estat implacable i manipulador, capaç de perdonar-ho tot als rics, protegir les elèctriques i de criminalitzar els més desgraciats. Una mena de Francesc d’Assís a la moderna; ja està bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada