DIVENDRES 040210
Ens va fer un dia esplèndid. La carretera N-420 estava plena de mossos i radars per tot arreu. Pel que es veu han obert una campanya per treure de la crisi el govern. No crec que aquesta sigui una manera de reduir els accidents, però... Pujant cap a Porrera hi havia més radars i mossos que no pas cotxes a la carretera.
Primer de tot vam plantar quatre ametllerets i la resta del dia la vam passar a la part alta, tenint a ratlla la zona de conreu dels rogles, a la qual no s’hi anava des de feia molts anys. Clar, la malesa ha anat guanyant terreny al que estava cultivat però segur que poc a poc ho anirem recuperant. Jo a finals de l’any passat ja em vaig encarregar de fer una mica de pas.
A mig matí vam muntar una mena de recollidor d’aigua per quan vulguem fer alguna cosa i vam dinar a la part alta amb el Montsant al davant. Quina pau que es respira a les altures! Són moments impagables!
*Abans i després l'habilitació del camí
A la nit vam fer cap a Mont-roig. Allà vam quedar al Tòpic amb l’Adriana i la Cati perquè ens ensenyessin el seu pis nou, que per cert és una passada. Primer vam fer unes cervesetes ben agraïdes, per acabar sopant a casa seva. Ens ho vam passar molt bé dient quatre ximpleries, barallant-nos amb el Meu i ben acompanyats d’un bon vi i un bon cava! De nou vam acabar al renovat Tòpik fent unes copetes abans d’acomiadar-nos.
DIUMENGE 060211
A Colldejou vam celebrar Sant Blai i la Candelera. Ens vam reunir a l’església per assistir a la missa. Vam encendre les Candeles i els assistents van anar dipositant les ofrenes en cistells als peus de l’altar: fruita, menjar... Feia un dia preciós, de primavera a fora. A dins de l’edifici podies comptar les bafarades d’aire que sortien de les boques dels assistents. En acabar la missa, a la plaça de l’Abadia el Grup de Dones va preparar una xocolatada popular. Com he dit feia un dia molt indicat per compartir la xocolata i la coca i xerrar una estona amb la gent. Com sempre la xocolata –i tots els menjars populars que es fan- estava per llepar-s’hi els dits.
Llavors el Jordi i el Marcel ens van dir al Joan i a mi si volíem anar amb ells a la font del Noguer. Ara Colldejou té un seriós problema. El subministrament d’aigua està interromput a causa d’una seriosa avaria del pou antic d’on provenia l’aigua. La solució provisional perquè el poble no es quedi sense aigua ha estat treure l’aigua de la font del Noguer la qual es remuntada des de la part fonda dels Hort fins al collet per baixar per la pròpia inèrcia fins al poble. Doncs bé, vam pujar amb un motor fins a la font del Noguer i allí vam engegar-lo xuclant l’aigua de la bassa. Aquesta aigua puja per unes mànegues provisionals fins més o menys al damunt de la Hípica i d’allà fins al poble baixa per la seva pròpia inèrcia. Allà mateix vam poder veure els conductes antics d’aigua. Després vam anar a veure la nova bassa que s’ha construït prop de la font freda. D’allà, tot havent saludat els caçadors que estaven de batuda, vam ascendir fins al coll del Guix per tornar a baixar per la banda de la Torre. Reconec l’espectacularitat d’aquells paratges. Hi ha un bosc preciós que combina les alzines i els pins. El camí està netejat de ben poc, malgrat tot s’hi ha d’anar amb un vehicle tot terrenys ja que sinó t’arrisques a deixar-hi els “baixos” del cotxe. Als voltant es poden veure les tasques de neteja que s’han anat fent en aquests darrers temps. De fet el camí s’havia habilitat de nou però les nevades de l’any passat el van tornar a malmetre. Tot baixant vam veure una bassa immensa amb el motor per pujar l’aigua, el barranc ben net, una alzina preciosa centenària –com a mínim- i per fi vam arribar al pou trencat. Es un pou que descendeix fins a uns 190 metres de profunditat. És increïble! I es veu que base d’anys s’ha anat deteriorant; i ara està espatllat del tot. D’aquí l’aigua pujava aquests 190 metres i després era remuntada fins al coll del Guix (uns 200 metres més) des d’on, aprofitant el pendent, baixava fins al poble i l’abastia. Com hem dit ara el poble té un gran problema ja que el pou ha deixat de funcionar. Els conductes amb els anys s’han anat oxidant i embrutant-se i no se’n pot extreure aigua. S’ha d’intentar o fer un pou nou o aprofitar el conducte antic per fer-hi passar un nou conducte pel seu interior per poder tornar a extreure’n l’aigua. Tasca complicada!
Per acabar l’excursió vam seguir descendint camí avall per anar a trobar els camins súper arreglats que donen a la carretera de La Torre a Colldejou. Poc a poc deixes enrere els boscos espessos per retrobar de nou terres de conreu.
Donar l’enhorabona a qui pertoqui per les tasques de neteja que s’estan fent pels voltants.
Vam dinar; teníem un gana... Fins i tot vaig fer una becaina! A les cinc van fer cap a la sala de Ball per assistir a la Reunió de l’AVA anual. Enguany celebren el 20è aniversari. Van passar balanç del 2010, tant econòmic com de la gent que s’ha donat d’alta i de baixa. En concret destaquen la baixa de la Marina i les altes de l’Eric i la Laia Vidal. Tot ha estat molt positiu; s’han fet unes bones festes majors i a més s’han obtingut uns diners ben agraïts. Això sumat a les subvencions fa que l’associació tingui beneficis. El cert és que és una alegria ja que sense el seu esforç el poble deixaria de tenir una bona festa major. Llavors en el torn de precs i preguntes es va demanar si es podia fer un pressupost conjunt amb la resta d’associacions del poble per poder arranjar millor el tema de la calefacció del ball. També es va fer una proposta per adquirir més cadires i taules. Iblama
