LOST (PERDUTS) - JA L'HEM ACABAT!

LA CARA.

Vam anar a dormir intranquils! Vam acabar de veure els dos episodis finals que ens mancaven i quan va sortir la cara del Bad Robot ens vam mirar com aquell qui mira un peli i no l'ha acabat d'entendre. La sensació va ser una mica semblant a la que vaig tenir al final de Los Otros, en el que els que semblaven vius resulta que eren morts i a la inversa. Aquí el final et deix una mica confús! De totes maneres em sento afortunat de poder haver seguit una sèrie molt ben lligada amb infinitat d'arguments, personatges, històries, misteris... que ens han mantingut capítol rere capítol enganxats als sofàs de Colldejou i de Reus. De fet aquesta manera intercalada de redactar o aquesta manera intercalada de presentar i lligar els personatges des de Dan Brown i el seu Codi da Vinci està tenint molt d'èxit. Realment enganxa a l'espectador i el deix pensatiu al final de cada episodi esperant intrigat el principi del següent relat. Doncs bé, així han anat passat les sis temporades. Nosaltres hem tardat uns quatre mesos a veure-les. I ara en vull donar la meva opinió.

Després d'haver-hi reflexionat una estona el que em sembla més lògic és concloure que al final tots s'acaben retrobant al cel representat de manera molt espiritual en l'església on tots els amics es retroben. Per tant, poc a poc, tots van morint! I a qui esperen? Doncs al líder, al gran líder de bon cor i honest que sempre havia estat des del començament en Jack, el qual arran de la mort de Juliet, al sentir-se'n culpable, havia quedat com en un segon pla de lideratge, el qual queia més en mans de Locke, Sawyer, Linus... El personatge que serveix d'enllaç és el pare de Jack, el qual convenç al fill que ha passat a millor vida. És un símbol claríssim la porta que s'obre de l'església i que deix entrar la llum a dins i que sembra de confusió l’espectador.

Els diferents flaixos els interpreto vers dues línies. Per un costat tenim els que ensenyen el passat dels personatges -genialment muntat- i el que ens presenta com hauria estat la vida si no haguessin agafat el vol. El problema és que a vegades pot no quedar clara certa informació. La realitat tanmateix, amb molts tints de ciència ficció, és la de la illa.

Només hem queda un dilema. Si la gent va morir tota en l’accident d’avió i la vida a la illa es pura invenció, o si, hi va haver l’accident i uns supervivents van anar sobrevivint a l’illa fins que els va anar arribant l’hora. De manera evident però hi ha una conclusió clara: la mort ens arriba a tots!

LA CREU

Dues crítiques. Molts misteris queden sense resoldre. Hi ha gent que de sobte surt i que entra en el relat, gent que no se’n sap res més... Queda una mica penjat! Hi ha preguntes sense resposta. En un segon terme em fa l’efecte que els guionistes van començar molt motivats el projecte Lost però poc a poc el van anar abandonant; el van allargar massa i al final no sabien com sortir-se’n. Més ben reflexionat és una sèrie que podia haver donat molt més de si. Iblama