A la tarda ja vaig una mena de rosec que no va abandonar-me! Tenia la
sensació que l’endemà havia d’anar a Barcelona. Primer per retre el meu petit
homenatge al president Lluís Companys en el 75è aniversari –trist- del seu
afusellament. I després, la història així ho ha volgut, donar el meu suport a l’actual
president Artur Mas en la declaració que havia de fer al TSJC en la imputació
pel 9N. Vaig anar a treballar i noi, el neguit no em va marxar. Dormir unes
horetes mínimes i llevar-me de matinada amb la idea ben clara; agafar el cotxe
i gaudir d’aquest dia. I bé; carretera i...
Encara de nit, he arribat al castell de Montjuïc. Allà he donat un tomet
per la banda de mar a tocar del mur. Un castell que cal recordar que es va fer
servir per bombardejar Barcelona diverses vegades. El mar; quin espectacle de
llums, colors... a la dreta el port i a l’esquerra la ciutat. M’ha agradat recórrer
en el silenci, compartint alguna cursa d’un matiner corredor, el passeig que
voreja l’edifici.
He fet cap a l’altra banda del castell. Al fossar de santa Helena he tingut
uns moments de recolliment per recordar el president Lluís Companys, el qual
aquí mateix fou afusellat pel franquisme. Uns actes pels que Espanya encara no
ha tingut la decència de demanar perdó. Feia un fred penetrant, acompanyat de
ventet. L’emoció del moment s’ha multiplicat i més en l’ofrena floral de
diferents institucions i col·lectius.
Passats dos quarts de nou el President Mas, l’alcaldessa Ada Colau i la
presidenta Núria de Gispert han arribat al llindar del fossar per dipositar una
ofrena conjunta. Darrere d’ells membres del govern que no han volgut deixar
sols els protagonistes.
Amb el temps justet, i alguna que altra cursa, he descendit passant per
Colom per fer cap al passeig Lluís Companys, a l’Arc de Triomf. De punta a
punta de passeig, en el lateral que toca amb el TSJC, una gentada fidel romania
expectant l’arribada del president. Passats dos quarts de deu, per fi la
comitiva ha iniciat el tros que separava el començament del passeig fins al
TSJC. En Mas no ho ha fet sol! Darrere representants dels partits i entitats
sobiranistes junt amb més de 400 alcaldes que bara en mà han donat caliu al
president. El gran moment ha arribat quan en Mas ha acabat pujant l’escalinata
de l’edifici. Amb la mà al pit ha agraït el suport dels assistents fent la
forma de les quatre barres. Uns minuts que són ja històrics!
I entre la gent, estelades, cants, retrets a alguns polítics, pancartes, “famoseo”
i molta emoció. Gent de totes les edats, especialment amb gent gran implicada
amb el procés. Ells, com ja he dit en alguna ocasió, encara tenen més mèrit de
participar-hi i més després de tot el que han viscut a la seva esquena.
La declaració del president Mas ha durat més d’una hora. En sortir, els alcaldes
de nou han homenatjat el president aixecant les bares improvisant com una mena
de passadís per on el Mas ha passat.
Un pas més que he tingut el privilegi de viure amb aquesta gent que ho ha
fet possible. Res no s’atura! Unitat i endavant!
