Quan hem arribat al mas la veritat és que m'he desanimat una mica. Feia un mes que no hi anàvem. Des de llavors ha nevat, ha plogut, ha bufat un vent molt fort... i els pobres arbres han anat torçant-se i caient cap al terra. Entre el pes de la neu i la força del vent hem trobat un munt de rames trencades per terra. M'han fet especial llàstima els ametllers! De totes maneres sempre penso que potser aquesta és una manera natural que té la natura de desempellegar-se del que li sobra.
Després ja m'he animat més sobretot en veure les faveres com van traient el cap i en veure com el moc, amb una mena d'art especial, penja dels avellaners. El matí l'hem destinat a recollir les rames mortes i a arreplanar una miqueta el pla del mas.
Al migdia hem dinat a dins del mas com a dos senyors. No feia massa fred perè s'ha girat un fort vent que era molt molest.
Després de dinar, havent fet una becaina, hem anat a la llenca per fer uns forats per plantar-hi ametllerets petits. He acabat esclat! Sort que ara recuperarem forces als Vicaris. Jejejejej!
Salute! I bon cap de setmana! Iblama
2 comentaris:
thanks. I hope not the last! bye
nanuuuuu !!!! la poda natural és.. pues natural!
que maco d'estar a prop de la terra ...
i les faves.. no les regueu gens no?
les meves també van creixent...
animuuuu tituuuu!!!
Publica un comentari a l'entrada