Tinc por, perquè negar-ho! Has trucat diverses vegades ben a prop, i ara has acabat trucant a la porta de casa nostra. Estic trist i em sento una mica més buit que abans. I una mica més sol! I torno a dir: tinc por! Tinc por i no estic preparat mai per rebre’t. Ja pot ser un conegut o un no tant conegut però m’afecta. Em sap greu veure la gent afligida i plorosa lamentant-se pel familiar perdut. Evidentment, l’edat i les circumstàncies influeixen molt però noi hi ha una cosa comuna; la petjada que deix la persona que se’n va, la plores i la plores. I trobes en falta aquella persona i trobes en falta els moments que has passat amb ella. I no et queda massa consol; cap consol. L’únic que si patia, suposadament, ara ja no pateix. I dic suposadament perquè no sabem que hi ha al darrere. Per moltes arengues que ens vulguin fer no sabem que hi ha al darrere. Només veiem que en qüestió de segons, en qüestió de minuts aquella vida deix de ser-hi en aquell cos.
Et tinc por perquè negar-ho! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada