DIMECRES 310310
Vam sortir del Lloà amb la Marta i l'Albert amb l'objectiu de passar un parell de diets als voltants del Montsec. La primera aturada la vam fer a Àger, on és interessant visitar l'antiga zona medieval a la part alta. A dinar ens vam aturar en una àrea de lleure al congost de Terradets.
A la tarda, havent dinat, vam donar un tomet per Llièmena on hi destaca el nucli antic medieval i una esglesiola romànica. Sobte l'enorme dipòsit d'aigua de la plaça major. A l'altra banda del poble tens una magnifica vista de la vall de Tremp amb els Pirineus nevats als fons.
Vam anar fins a l'altra punta de la vall, concretament, pujant per una carreterona força empinada, vam fer cap al Castell de Mur. Uns dels castells de vigilància que va formar part de la Marca Hispànica per contrarestar l'atac musulmà. Davant hi ha un església romànica amb una característica peculiar: només té dos absis exteriors. En el seu interior hi destaquen els frescos romànics amb el Pantocràtor i el claustre. Sembla ser que antigament tot el recinte -castell i monestir- estava envoltat per una muralla. Del Castell, en sobresurten la majestuosa torre i la part de la vivenda. Segons sembla no hi van habitar més de sis persones.
Abans que de fer-se fosc vam recular fins a Guàrdia de la Noguera on teníem l'allotjament a la Casa Perdiu; molt recomanable. Primer vam donar una volteta pel bonic poble que encara conserva l'estructura medieval en el seu interior i els portals d'entrada. Cap a les 21:30 vam fer cap al menjador on vam poder veure el partit del Arsenal 2 - Barça 2, mentre sopàvem. De primer pasta amb sofregit de pebrot, tomaca i ceba amb carn i de segon pollastre rostit. Excel'lent!
DIJOUS 010410
Ens vam llevar d'hora i la nostra amiga de la casa Perdiu ja ens havia preparat un copiós esmorzar a base d'embotit del país i dolços. Carregades les piles, i malgrat l'encostipat persistent que duiem la Marta i Jo, ens vam posar camí del Congost de Mont-Rebei.
És un lloc preciós. El primer obstacle el vences al passar el pont penjant. A partir d'allí et vas endinsant en el Congost. Primer vam fer el camí nou de dalt. Està molt ben delimitat i amb moltes zones de descans. De tornada vam passar pel camí penjat de baix. Són dues sensacions diferents. Fins i tot vam poder veure Trenca-l'òssos com volaven sobre els nostres caps.
A la tarda encara vam tenir temps d'anar a fer un entrepà a Benabarre i d'anar a visitar una granja de cabres on fan uns formatges exquisits. Posteriorment vam anar baixant cap a casa nostra; fins a Colldejou. Va ser curt però intens! Vam dormir plans!
DIVENDRES SANT 020410
Ens vam llevar i vam anar a la Missa i a la Processó del divendres sant a Colldejou. Jo no havia vist mai la processó i reconec que em va agradar força. A més val a dir que hi havia força gent participant en la mateixa.
Al migdia vam fer cap a Porrera on vam dinar plegats amb mons pares. De primer van tocar el típics cigrons amb ou dur. I de segon ma mare es va inventar, seguint una recepta de la tele, bacallà a l'allet amb pèsols i faves d'acompanyament. Molt bó!
Havent dinat vam procedir a l'entrega de Mones. Vam pujar al pis dels tiets de Barcelona. Primer va ser el meu torn com a padrí del Manelet; de moment una mona de coca amb quatre ous feta a Porrera. Ma mare com a padrina de mon cosí Ricard li va fer entrega de la seva mona de mantega. Vam poder assaborir-les durant les postres.
A les 20:30h, després de la missa de divendres sant, es va iniciar pels drets carrers de Porrera el tradicional Via Crucis. És d'aquells moments en que, siguis creient o no ho siguis, fa efecte veure com porten la creu carrers amunt i avall. Un reconeixement pels que la van portar. No és tasca fàcil!
Cap a les 21:30 vam fer cap al Teatret on amb l'Albert i la Marta vam poder gaudir d'unes pizzes boníssimes. Segurament, les millors pizzes del món. Recomanem: la prioratina, la blancaneus o la blanca i negra; i a més bon vi. Què més es pot demanar?
DISSABTE 030410
Vam llevar-nos quan vam poder i vam fer camí cap a la Bisbal. Mon cosí Ricard i l'Eva ens van convidar en una calçotada que van fer a la seva casa amb els seus amics. Vam trobar un dia preciós. Ens el vam passar la major part amb màniga curta. Al jardí vam anar fent els calçots, la carn i les carxofes. Va quedar de conya! Després d'acompanyar el Manelet a ca l'àvia vam procedir a dinar davant de la casa. Boníssim! La salsa era excepcional. Tot fou regat amb vi de Porrera, eh! De postres vam assaborir galetes de Montblanc i coca d'ou.
De tornada vam trobar-nos amb un feia de cua de gent que venia de les platges. Encara vam tenir temps de veure la victòria del Barça enfront el Bilbao a casa del Pep. Vam acabar esgotats!
DIUMENGE DE PASQUA 040410
Ens vam llevar tard. Vam anar a donar un tom pel pantano i per la carretera de Cornudella per acabar fent cap a la Fira d'encants organitzada per la Plataforma Porrera Decideix. La fira fou un èxit. Es van recaudar força diners per la campanya i es va sortejar una mona i fins i tot es va subastar un quadre.
A la tarda va arribar l'hora de les Mones. Primer com a padrina la meva tieta Mercè em va fer entrega de la Mona de Xocolata. Després va ser el meu torn amb el Pauet; una altra típica mona de coca i ous. I finalment va ser el torn del meu padrí Ricardo que em va fer entrega de la meva altra mona. Aquesta de fruita i mermelada. Mmmmmm! Estaven totes boníssimes. Només cal dir gràcies i que pugui ser per molts anys! Jejejejeje
La nit encara ens deparava una altra sorpresa. Al pub, a les 23h, va tocar el Borja, acompanyat de la seva companya, el seu cunyat i en Feliu Ventura. En Borja, a part de ser un bon guitarrista, ens va demostrar tenia un bella veu. Vam poder escoltar cançons de tot tipus. Versions de Bob Dilan, Sopa de Cabra, Dire Straits, Sabina, Krae, Ovidi Monllor... i com no cançons d'en Feliu i en Llach.
Una manera desenfadada de sentir aquests cracks. L'enhorabona!
DILLUNS DE LA MONA 050410
Vam fer cap a la Comtat dels Vives-Sanabra on ja de bon matí vam poder esmorzar pa torrat amb llangonissa i botifarra. Cap al migdia ens vam posar a fer l'arròs de peix. Els xefs foren en Joan i l'Albert. Primer vam sofregir les gambes, vam fer el sofregit, vam tirar-hi la sèpia, l'arròs, el fumet i les potes. Va quedar molt bona de gust però potser un xic crua; tot i que a mi m'agrada així. Ens vam fotre les botes d'arròs i de gambes. Sobretot de gambes que vam quedar suculentes a més no poguer. De postres vam tastar diferents mones. Després ens vam sumir en una llarga tertúlia de sobretaula.
A mitja tarda, coicidint amb que el temps empitjorava, vam sortir al carrer per fer uns tocs amb la pilota de futbol. Al final vam acabar jugant a llençar-nos a pilota pel cap. Això va fer entrar gana a alguns que de nou van picar.
I res! coicidint amb la posta de sol em vaig anar deprimint veient com els dies de vacances s'havien consumit. Reconec que treballar va molt bé, però aquests dies sense cap més preocupació que les mones, les processons i els dinars, van de conya. Fins l'any que ve setmana santa! Iblama
1 comentari:
Una setmana ben aprofitada, eh! :-)
Publica un comentari a l'entrada