APARTATS

28 de des. 2010

NADAL 2010

NADAL I SANT ESTEVE 2010 ______________________________________

Com cada any, i ja en fa 34, arriben aquestes dates i no puc fer-hi més. Sento com una mena d’emoció interna a dues bandes. Per una part sento la necessitat de no oblidar-me -i per tant recordar- els que ja no hi són: els meus avis Paco i Rosa, la tieta Fina, la iaia Maria, la Padrina Maria i la Paquita. Amb elles i ells he viscut una gran part de la meva vida i tots ells amb el seu esforç i amb petites coses m’han acostat a la felicitat. En aquestes dates sempre vull tenir un record cap a ells i cada any el manifesto d’una manera diferent. Per altra part, són dies en els que evidentment et fa especial il·lusió envoltar-te de les persones per les que sents estima. Els dinars per mi són una excusa per poder reunir-me amb tots ells i passar una bona estona plegats, rient, bevent i menjant, fent cagar el tió o simplement fent petar la xerrada.

Enguany el dia 24 vam reunir-nos a casa de la Lourdes i l’Anton. Cal Tomàs es mobilitza per compartir un sopar esplèndid, enguany a base de pica-pica (pollastre, coques amb recapte, pop, xató...), llagostins a la planxa, pinya i torrons i neules. El gran moment arriba però amb el tió, el qual ha anat baixant al llarg de la nit des de la part alta de la casa –a les golfes- perquè els més menuts el facin cagar una bona estona. La Júlia, la petitona Abril, el Jan i l’Ilai, després d’escalfar els bastons reglamentaris van picar sobre el tió fins deixar-lo ben sec. La nit s’acaba ben tard jugant amb el que el generós tió ha cagat al llarg de la nit.

L’endemà (dia de Nadal) feia un dia molt ventós. Vam baixar de Colldejou patint per l’equilibri del cotxe a Mont-roig; feia un vent espantós! Ens vam reunir a casa de mons pares al Batan amb els pares de la Xell i nosaltres. Després d’un ampli vermut vam assaborir un brou excel·lent amb galets de Nadal i pilotes, mentre que de segon teníem pollastre de corral amb acompanyament de panses, pomes i pinyons. Per postres ensaladilla de fruita i els tradicionals torrons de tot tipus. Els encostipats i els mals de panxa començaven a fer-se evidents, i és que els termòmetres al camp de Tarragona, van baixar amb la caiguda del sol, fins els -1, -2. Després de donar una volteta pel centre de Reus per veure les il·luminacions vam anar a dormir a Colldejou

El diumenge –Sant Esteve- ens va tocar ser els amfitrions. Ben d’hora ens vam llevar per deixar ben preparada la casa. Als voltants de les 14 hores van anar arribant els pares respectius junt amb el Joan i la Cristina. Aquest any vam canviar una mica i de regal nadalenc els vam obsequiar amb un Vi Blanc del Celler de Cal Pla. D’entrant vam fer un copiós vermut; massa! De primer plat uns canalons d’espinacs amb trossets de gambes i bechamel. De segon salmó a la llet. Mmmm! Boníssim! El cava i el vi van córrer sense parar. De postres pinya i de nou torrons! Entre encostipats i malalts vam acabar tots mig adormits al sofà ben calentets. Que de gust ve fer aquestes becaines nadalenques amb la panxa ben plena. Jejeje

S’acaba així la primera tongada nadalenca!Encara en queden dues més! Salute! Iblama

NADAL FOTOGRÀFIC __________________________________________

24 DESEMBRE 2010




25 DESEMBRE 2010 - NADAL



26 DESEMBRE 2010 - SANT ESTEVE


1 comentari:

... ha dit...

La foto dels dormilons és boníssima! Tio, no deixis de sorprendre!! Bones festes i molts petons per tots/es!