CAMPIONAT DE LLIGA
Mallorca 0 - Barça 3 (Messi, Villa, Pedro)
El millor del partit: Keita.
El pitjor del partit: l’embotellament de la primer part.
La crònica __________________________________________________
Els moments previs al partit tenies la sensació que el Barça avui podia punxar. De fet molts madridistes, a priori, consideraven que veient els rivals el Madrid retallaria punts. Doncs bé, com sempre el futbol ens té preparades sorpreses notables, ja que nosaltres vam guanyar i ells van empatar (tot i fer de tot per marcar).
El Mallorca, sota les ordres del gran Michael Laudrup, va sortit al camp amb la lliçó ben apresa. Calia pressionar al Barça des de las seva sortida de pilota i més avui que no hi havia el Valdés. Ens van anular absolutament, ens va costar molt tirar endavant. El nostre mig camp es perdia en tocs de pilota llargs i no arribàvem a la seva porteria. Les passades al davant sempre eren amb els nostres jugadors d’esquena i això era avantatjós pel rival perquè els permetia tallar les pilotes amb facilitat, venint de cara. També van avançar molt la seva línia defensiva. Si no jugués amb tocs ràpids et tornes previsible. Així ho van entendre els nostres jugadors ja que cap a la mitja hora van aconseguir desempallegar-se de la pressió mallorquinista, provablement pel cansament. Llavors la vam començar a remenar amb molta més rapidesa i fluïdesa, amb desmarcades laterals de Villa, Messi i Pedro de fora cap endins. Així va arribar el primer gol. Una jugada magistral que comença a la nostra àrea pràcticament. Piqué travessa el mig camp i entre Keita, Busi i Messi fan uns tocs rapidíssim que desarticulen la pressió vermellona. Keita inventa un passi alçat que es rebut per Messi per fer de cap i per damunt del porter el primer gol (0-1). Llavors els Barça ja tornava a ser el Barça i des de llavors fins al final no va deixar de ser-ho. El Mallorca no va fer cap rematada amb evident perill i nosaltres van anar imposant la nostra llei de toc ràpid i moviments constants. Així va arribar el segon gol. Busi s’inventa una passada a l’espai i Villa, al límit del fora de joc, es planta davant d’Auate, el súper i marca el segon (0-2). Llavors els mallorquins es van ensorrar definitivament i nosaltres vam jugar a plaer. La resistència s’havia acabat. Faltava però la guinda al pastís, el golarro de Pedro. Des de la banda contrària va engaltar un xutarro que supera en paràbola el porter del Mallorca (0-3).
Per acabar dir que em van agradar dues coses més. Primer el lideratge que va assumir al mig camp Iniesta. Va fer de Xavi i ho va fer amb bona puntuació. I després les declaracions de Laudrup. Van definir perfectament el futbol del nostre equip: juguem tan ràpid que els rivals no hi arriben. Tant de bo duri molts anys! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada