FESTA MAJOR DE COLLDEJOU - ACTES I ALTRES05-130811

DIVENDRES 050811 – HORTS D’EN RIC, SARDINADA I HAVANERES

HORTS D’EN RIC

Al vespret, aprofitant que feia fresqueta, vaig anar a l’hort. El temps des del matí havia estat tapat i al voltant de les 19:00 hores va començar a ploure. Va fer diversos ramets ben agraïts. En primer terme vaig engegar el reg per regar bé. Abans de ploure vaig aprofitar per lligar les dues fileres darreres de tomaqueres –que estan a punt d’esclatar (les penúltimes)- i collir tomàquets. Després, amb la pluja, em vaig dedicar a collir pebrots i albergínies. Quan es va calmar l’aigua vaig omplir una capsa amb bajoques tant planes com rodonetes, quin goig! I abans de marxar encara vaig tenir temps d’arraplegar un cogombre i tres carabassonets. Total; la feinada va ser meva per arribar al cotxe. Un dels moments de la tarda va ser quan aprofitant un xàfec vaig agafar la cadireta i em vaig posar una mica a aixopluc sota la perera. No em vaig lliurar de la pluja massa però van ser uns minuts en els que vaig poder contemplar i sobretot escoltar un dels miracles de la natura: la pluja.

SARDINADA i HAVANERES

Temps justet de baixar i dutxar-me, ja que puntualment a les 21 hores començaven els actes de la festa major de sant Llorenç 2011. Aquest any el primer acte, la sardinada i les havaneres, es van haver de traslladar per la pluja a la sala del ball. La situació va ser una mica caòtica ja que si habitualment el frontó queda petit doncs imagineu-vos la sala del ball del Casal; semblava una llauna de sardines, mai més ben dit! Felicitar a tots els que, desafiant el mal temps, van preparar i coure les sardines. Superats els nervis inicials la gent va poder gaudir i repetir de sardines totes les que es van voler. Puntualment, el grup d’havaneres Veus de Reus va començar el seu ampli repertori musical, ah, i no només amb havaneres, sinó amb altres músiques com tangos i tradicionals catalanes. Mentrestant, a fora, ens vam encarregar d’anar preparant el rom cremat sota una flama bellugadissa que anava boja a causa del vent que es va girar després de la pluja.

DISSABTE 060811 – NOCES MÒNICA I PEP, GEGANTS A COLLDEJOU I BALL

NOCES MÒNICA I PEP A PORRERA

A mig matí vam anar tirant cap a Porrera. Era un dia molt especial; el Pep i la Mònica es donarien “el si, vull”. Quina por! El cert és que tot va anar molt bé. Vam arribar a cal Pla potser massa d’hora i tot, i és que la majoria de gent s’estava arreglant. Ens vam fer les darreres fotos pertinents amb el Pep i poc a poc ens vam anar reunint a l’entrada de casa seva, on ja hi havia muntada una espectacular taula per l’hora de dinar. Amb l’arribada del germà de la Mònica, vam fer cap a l’Ajuntament. Darreres fotos, nervis, emoció... la gent va asseure’s tot esperant l’entrada de la núvia agafada de bracet del seu pare. I així va ser! Tothom es va aixecar i el Pep la va rebre a la taula presidencial. Començava l’acte civil. Primer de tot es van llegir uns articles de la Constitució en referència a les parelles. Qui si saben a què venen, que si venen sense coacció i lliurement... Aleshores la germana de la Mònica –la Roser- va prendre la paraula. Ja es veia a venir que seria un moment emotiu; i així va ser. Ens va repassar les seves experiències al costat de la seva germana petita des de que va néixer fins a l’actualitat. Evidentment, les llàgrimes van fer acte de presència a la sala. Després el Sergi (pare de la Mònica) va agafar el relleu amb unes paraules molt sentides i concloent la seva intervenció amb un poema d’en Miquel Martí i Pol. I bé, va arribar el moment del si! Es van posar drets i es va proclamar el matrimoni. Ambdós es van fondre en una abraçada més emotiva que moltes de les comèdies que es fan en les cerimònies d’avui en dia. Per mi va ser el moment més maco de la cerimònia. Finalment, arribava el nostre torn; el dels testimonis. Vam haver de signar en el registre per donar la validesa final a l’acte. Així es tancava un cicle que havíem iniciat als Jutjats de Falset uns mesos abans. El Pep i la Mònica, la Mònica i el Pep a tots els efectes ja són marit i muller. Mare meva! Casa’t, casa’t!

A la sortida de l’Ajuntament la gent va anar agafant pètals de rosa tot esperant la sortida del ja matrimoni i seu fill Joan. Quan veure el cap per la porta del Consistori tots vam alçar les mans i una pluja de pètals va caure sobre els seus caps. Llavors, poc a poc, tothom va anar felicitant la parella. A continuació vam tornar cap a casa on ens esperava un aperitiu a base de canapès i tot tipus de coses per picar. Arribava doncs l’hora de dinar. De primer una amanida la mar de xula i gustosa i de segons o carn de bou o peix. De postres fruita variada en forma de brotxetes. Per tancar la festa no podia faltar el pastís que van tallar a mitges amb el Joanet, cafès i fins i tot algun va fumar-se un puro. A la part final, més distesos, vam allargar-nos fent-la petar al voltant de la taula; sobretaula típica!

En conclusió, que el Pep i la Mònica ja estan casats. De tot cor us desitjo moltes felicitats!

18ena TROBADA DE GEGANTS A COLLDEJOU I BALL

Sense temps per masses coses vam agafar el cotxe i amb una calorada que fotia vam tornar a Colldejou. Una bona dutxa i cap a la plantada a la Pista del poble. Les colles van anar arribant i van anar descarregant els seus símbols geganters per deixar-los plantats a la mateixa pista. Poc a poc tant aquesta zona de la plantada com el poble –especialment la plaça- es van anar omplint de gent. Mirat de lluny o des d’una part alta, veus com formiguetes de diferents colors que s’arremolinen al voltant d’aquestes grans figures simbòliques. N’hi havia de verds, vermells, blaus, grocs, liles... tots els colors possibles. És una altra de les coses que donen un color especial a les trobades de gegants. Aquest any, que és la divuitena trobada que es munta a Colldejou, hi van participar les Colles d’Alcover, Almoster, les Borges, Cornudella, Horta de Sant Joan, Hospitalet de l’Infant, Maspujols, Móra, Mont-roig, Vilanova d’Escornalbou i Colldejou. Quan el sol va anar de baixa, a tocar de les 19 hores, es va donar el tret de sortida de la trobada. Primer toca pujar la costa de la pista en zig-zag. És interessant posar-te en un punt en el que dominis aquesta part inicial ja que veus com si els gegants estiguessin circulant per una carretera amb molts tombs. Després la baixada de la Font; és espectacular. Amb el sol mig esmorteït veus com les colles amb les seves característiques samarretes de colors i els gegants baixen esglaonadament. Clar al ser un fort pendent no perds mai la perspectiva, sempre veus els gegants si ets baix de manera ascendent i si ets a dalt de manera descendent. Al final del pendent, els renovats Fumat i Fumada els donaven la benvinguda a Colldejou. D’Allà, primer contacte amb la plaça de l’Abadia i cap a la plaça Sitjà. Un tomet pels carrerons del poble (Masies i Sol) i segona passada per la plaça de l’església, on cadascuna de les colles va fer un curt ball. Ascenció cap al carrer de Baix i plantada final esperant el torn de cada colla per fer la darrera entrada a la plaça on finalment ens van oferir un per un els seus balls de lluïment. És el punt més màgic de la trobada. Amb cada colla que va entrant la plaça va empetitint-se. Hi va haver tres moments especials: el ball de la Sacramento d’Horta, el Ball dels Pitots de Mont-roig i com no podia ser d’una altra manera, el ball dels de Colldejou. L’Espantall va rabejar els assistents que no se l’esperaven, entrant més tard que la resta. La Iaia, l’Oriola, el Fumat, la Fumada i l’Espantall al mig de la plaça van dansar i dansar al so de les gralles i el timbal dels Grallers de la Mola. Llavors es van anar cridant les colles una per una per fer-los entrega del record de la festa 2011 i per acabar l’acte es van ballar diversos balls de manera conjunta. Enguany vaig poder viure l’experiència de col·locar-me al mig dels gegants mentre ballaven el ball final i la veritat és que és una experiència colpidora. Ells van giravoltant en silenci sota el ritme de les gralles i els timbals i el xivarri i l’excitació de la gent.

Les poques forces que quedaven les van emprar els membres de les coses per desmuntar i desar les seves figures. Així ens vam retrobar al frontó on ja hi havia les taules parades amb el berenar-sopar típic: pa amb tomàquet amb abundant embotit, galetes i els postres estrelles: mató de Colldejou amb mel. Ja de nit els membres de la colla, en pic van acabar la resta de colles, vam poder sopar tranquil·la i abundantment. Calia agafar forces pel ball de després.

Vam passar mínimament per casa per dutxar-nos de nou i canviar-nos de roba i continuar la festa a la pista amb les cançons i les versions dels Kisapkè. Vam tocar fins a les 3 hores passades de la matinada. Després ells mateixos ens van oferir una sessió de disco-mòbil que es va allargar fins a l’alba. Quin dia! I per si no n’hi havia prou de feina a més es va espatllar el cotxe. El pobre va haver de passar la nit al costat de la pista. No s’engegava!

DIUMENGE 070811 – GEGANTS A MONT-ROIG, FIDEUÀ I BINGO

GEGANTS A MONT-ROIG

A mitja tarda, molta gent del poble es va acostar a la pista per ajudar a muntar el parament per la fideuà. Uns es van dedicar a preparar els ingredients a la caseta de l’ADF i la resta va muntar cavallets, taules i cadires, fer les amanides... Gràcies! L’altra meitat, o part de l’altra meitat, vam fer cap a Mont-roig, a la trobada de la fira. Com sempre la plantada la fan a la part alta; al Barri de dalt del poble. La corrua de gegants va baixant de la part alta a la fira a tocar de la zona poliesportiva.

Com sempre la gent tenia ganes de gresca. De fet sempre és una de les trobades en la que s’hi aglutina més gent arremolinada a les cantonades o a les places. En aquesta ocasió vam poder enfundar-me sota el cos de l’Espantall fins a la meitat del trajecte; és una pujada d’adrenalina brutal. Quan ets dins i tens ben agafada “la pixona” et transformes. Ve a ser alguna cosa a ser el centre de la diversió. Baixes pels carrers i sempre trobes gent amb ganes que els pixis, gent que s’amaguen, gent que corre, gent que es tanca a casa seva... És una passada! També cal dir que sempre hi ha gent que no està per orgues de la mateixa manera. Malgrat tot, en termes generals, més aviat hi ha ganes de festa. Enguany, malauradament, aquesta trobada ha servit per retre un petit homenatge a un membre de la colla de Mont-roig que la nit anterior va perdre la vida a la carretera. Ens en vam assabentar al llarg de la trobada de Colldejou. En el seu honor fins i tot van voler treure els gegants vells de la vila. El moment més emotiu i que em va fer posar la pell de gallina el vam viure a l’esplanada de la fira quan es va guardar un respectuós minut de silenci –en la plantada final- en la seva memòria. Allà mateix, per concloure l’acte, es va fer una ballada simbòlica final en el poc espai que hi havia.

Les colles després vam berenar plegades!

FIDEUÀ I BINGO

A tocar de les 21 hores, la gent progressivament va anar agafant lloc a les taules. Quan la fideuà va estar a punt la van baixar i es va procedir a fer una filera i repartir els plats. D’entrada ja felicitar a tots aquells i sobretot aquelles que any rere any segueixen al peu del canó fent unes menges tant i tant bones al poble. Un any més la fideuà va ser un èxit! Felicitats!

El temps semblava que es complicava. Com a mínim però la fideuà es va poder menjar amb tranquil·litat. Els problemes van arribar a l’hora el bingo. Una fina capa de pluja de la pròpia boira que hi havia a sobre de les muntanyes va amargar-nos la nit. Només es van poder fer dos bingos ja que la intensitat de l’aigua va anar en augment; a més feia fred. Així que es va donar l’acte pe conclòs. La gent, abans de marxar, va ajudar a desmuntar tot el tinglado que hi havia muntat. Els més agosarats, desafiant el xirri-miri que queia, encara ens vam quedar una bona estona prenent unes copetes i escoltant música. Fins i tot es va improvitzar una mena de carpa al voltant de la barra perquè els mes “bareros” no es mullessin.

DILLUNS 080811 – COTXE-GRUA, PRIMER BANY, FESTIVAL A COLLDEJOU

Vaig començar el dia trucant a la meva asseguradora per fer els tràmits pertinents perquè vingués una grua i me’l baixés a un taller de Mont-roig. El cert és que fa una mica de llàstima veure com te’l prenen. Vaig tenir la sensació semblant a la d’un enterrament. Home, el meu opel ja ha donat el rendiment que havia de donar, no em puc queixar. El vaig agafar amb 125.000 quilòmetres i ara ja en portava 207.000. Ja ha donat un bon rendiment però és que m’hi sentia súper a gust amb ell. Ja el tenia per la mà, saps! Em sap greu haver de desprendre’m d’ell. A veure que passa!

Vam aprofitar que baixàvem per anar a comprar per anar a la platja. Feia un dia esplèndid, així que vam decidir anar a la platja de Miami per banyar-nos i si, per fi, vam poder gaudir del primer bany de la temporada. La primera sensació és de fred noi. No hi ha manera! Sempre hem costa déu i ajuda entrar al mar, a més en aquesta platja hi ha pedretes a l’entrada i costa una mica. De totes maneres en pic sóc dins de l’aigua no me’n mouria. M’hi puc passar llargues estones sense sortir-ne, relaxant-me. Malgrat la briseta que bufava s’estava de conya!

Havent dinar vam dedicar una estona a muntar un vídeo amb les noces de la Mònica i el Pep i a penjar uns quadres que teníem pendents. Mentrestant al poble es feien activitats per als més menuts, com la festa de l’escuma; mira que feia fresqueta al vespre, eh! A la nit, després d’haver sopat, a la pista van fer el festival de música, play-back i acudits. Va ser força entretingut. Sempre fa gràcia veure la canalleta ballant i fent veure que canten a dalt de l’escenari. Oh, a veure si en sortirà d’aquí alguna estrella; no se sap mai! A aquelles hores feia una ventolera i un fred importants. Vam quedar-nos encara una bona estona veient –i escoltant- com els més “matxarrots” ballaven i cantaven dalt de l’escenari. Ah, i a l’hora d’anar a dormir, ben tapats eh! És aquella sensació tan agradable. A fora fa fred i tu estàs tapadet amb el nòrdic dins del llit en calça curta! Què guai!

DIMARTS 090811 – CINEMA A LA FRESCA

Nosaltres vam poder assistir a la sessió nocturna de cinema a la fresca, amb la projecció de la peli Pa Negre. La veritat és que va estar força bé encara que s’ha de dir que és un film dur i per moments una mica estrany. Mentrestant el qui ho volia podia presenciar la primera nit de caiguda d’estels de sant Llorenç; feia una nit esplèndida, fins i tot fresqueta.

DIMECRES 100811 - SANT LLORENÇ: MISSA I PROCESSÓ, DINAR FAMILIAR, BALL DE TARDA I NIT

És el dia gran de la festa major: el dia de sant Llorenç. A dos quarts d’una ens vam anar trobant a l’església. Vam celebrar la santa missa en honor al sant, en la que el Mossèn ens va recordar que ens hem de prendre la vida amb més humor tal i com va fer el màrtir quan l’estaven cremant viu. L’home va tenir la força per dir als que el giressin perquè d’aquella banda ja figura pels carrers del poble sota el cant dels Goig de Sant Llorenç patró de Colldejou. Finalment, un cop vam retornar a l’església es va poder venerar la relíquia del sant, que per cert va anar per terra; afortunadament sense més conseqüències.

Poc a poc la gent va anar sortint de l’església per anar a dinar. Ens esperava una tarda i una nit moguedetes. Nosaltres, com molts altres colldejouencs, ens vam reunir al Corral per dinar plegats les dues famílies Blanch i Gaya. Vam assaborir una amanida de pasta amb pebrotets de l’hort i pollastre farcit. Boníssim! Va caler una bona migdiada. I és que a tocar de dos quarts de nou va començar el ball de tarda amb l’orquestra Marinada; va estar molt bé. La pista estava plena com mai. El cert és que la gent va tenir una bona resposta. Després, a la mitja nit, la mateixa orquestra ens va oferir unes hores més de ball, fins ben entrada la matinada. S’ha de reconèixer que en el vintè any celebració de la festa major, aquest ha estat un del millors balls. Per cert, el pernil li va tocar al Joan de l’Espantall. Felicitats AVA!

DIJOUS 110811 – CONCURS DE TRUITES I SANGRIA I TERRA DE SARMENTS

Nosaltres ens vam passar tot el dia mirant cotxes.

A la tarda al poble es va celebrar el concurs de truites i de sangria. Havent sopat es va procedir a representar l’obra Terra de Sarments de la Coral de Mont-roig. En ella s’explica la historieta d’una família catalana a la que li toca viure la crisi de la fil·loxera, amb la conseqüent pèrdua de tot el que tenien. L’hereu, per poder pal·liar la situació familiar, decideix emigrar a Amèrica per fer fortuna. I la fa, tornant al cap dels anys a casa i casant-se amb el seu amor de sempre que pacientment l’ha esperat! Tot plegat es representa a tres bandes. Per un costat hi ha una pantalla on s’hi expliquen fragment de la història. Per un altre hi ha la representació teatral i finalment, en una altra part de l’escenari hi ha el cor que va cantant cançons que van en consonància amb el que es va representant.

DIVENDRES 120811 – FUTBOL, CORREFOC I FESTA DELS 70-80

Nosaltres, en companyia de l’Albert, ens vam passar el dia mirant de nou cotxes i per fi decidir-nos per un. Mentrestant a Colldejou es va procedir a disputar el partit entre solters i casats i el partir de les dones, enguany celebrar a la pista de futbol.

Tot just després de sopar, es va fer el Correfoc pels carrers del poble amb el Grup de diables de la Selva. Enguany ha estat un dels anys amb més participació en el correfoc. A cada cantonada feien unes enceses espectaculars. Al final, a la plaça de l’església es va fer una encesa i una ballada final. Sense temps per perdre vam tornar cap a casa, ens vam dutxar i cap a la pista. Allà, amb un èxit absolut, es va celebrar la primera festa dels anys 70-80. La gent va anar apareixent disfressada i amb moltes ganes de gresca, sota l’enganxosa música dels anys citats anteriorment. Dels dies en els que s’ha vist la gent més entregada de la festa major. La Xell i Jo ens vam disfressar de l’època. Ella portava un vestidet curt de sa mare dels 70 amb un bolset vermell i polseretes a conjunt i una diadema al cap. Jo anava una mica barrejat. Portava una samarreta imperi amb una camisa de coloraines amb una perruca a lo afro i unes ulleres de sol tipus guàrdia. A la pitrera com que no tenia collarets m’hi vaig penjar una petxina de pelegrí. Entre les disfresses hi havia xandalls antics, mangas, hippis, antisistemes, mafiosos, Tonis Maneros... Un èxit! La feina va ser de la organització per posar punt i final a la festa. Per cert, al tornar vaig viure en viu i en directe una de les imatges més boniques amb lluna plena que he vist a Colldejou. La lluna estava darrere del campanar i feia un efecte màgic.

DISSABTE 130811 – PLATGETA I BALL FINAL DE FI DE FESTES

Ens vam llevar quan vam poder i vam anar a fer un banyet a la Pixerota. S’hi estava de conya. Al vespret l’orquestra Malambos ens va oferir la primera part dels seu repertori de cançons. HI havia força gent però no pas tant com al dimecres, tot i ser dissabte. A la mitja part ja ni ens vam moure de la pista. El Joan de l’Espantall i la Madalena ens van convidar a assaborir el pernil que els hi havia tocar en el ball anterior. Així que vam improvisar un soparet. A la mitja nit, els Malamabos es van tornar a posar en marxa oferint-nos la segona part de les seves cançons. A aquestes alçades la gent ja estava molt cansada i és que han estat un munt de dies sense parar de festes i més festes i actes.