SETMANA DEL 171211 AL 231211

171211 – Tomet per Sitges

I res doncs que després de recollir la Xell a l’aeroport vam anar a donar un tomet per Sitges, un altre dels raconets preciosos de Catalunya. Tot i que el sol no va tardar a amagar-se de pressa, encara vam tenir temps per passejar pels carrerons petits del centre, pujar per escales que condueixen a l’església i al Cau Ferrat i fer un cafetó en un bar antic. Si pots enganxar una posta de sol a Sitges la imatge és única i si a més agafes una mar embravida encara més. De veritat que val molt la pena passar-hi una estoneta.

181211 – Horts d’en Ric, Mundialet de Clubs, Escudellada i XVII Pessebre Vivent de Porrera

Com diu en Pep, cal llevar-se d’hora i així ho vam fer. Les temperatures realment havien baixat força i ho vam notar. A més el vent encara feia més acusada la sensació de gelor. Vam anar a l’hortet a mirar com estava el panorama i el cert és que el que està millor són les faveres. Han crescut molt ràpid. Els pèsols sembla que es van consolidant, igual que les cols de Brussel·les. Vam collir els pebrots finals i ja vam arrencar les mates i tot. El que sembla que no es consolida tan bé són els calçots. En canvi, les cols feien molt de goig i bullidetes amb una mica de porro són brutals. Les fortes ventades van fer caure alguns dels punts de reg.

A mig matí vam poder observar com el Barça es convertia en el nou campió del món adjudicant-se el Mundialet de Clubs al Japó, exhibint-se contra el Santos (0-4).

A l’hora de dinar ens vam reunir a la sala de ball del Casal. Allà l’Associació de Dones de Colldejou va muntar una Escudellada Popular per recaptar diners en favor de la Marató de TV3. En total vam ser una norantena de persones i el Menú va ser el següent: de primer escudella barrejada i de segon cansalada i llangonissa a la brasa. De postres taronja i pastissets de Rasquera amb cafès amb llet o sols per a tothom.

Felicitar a l’associació pel seu treball i voluntat!

Amb el sol ponent-se vam fer cap a Porrera; don’t stop! Després d’anar a veure les pinturetes que vam fer al pis vam anar cap a l’entrada del Pessebre al carrer de sant Josep. Enguany es repartia per tota aquesta zona i com sempre els fons eren solidaris. Entrant pujaves carrer amunt i ja et trobaves el cartell de benvinguda i just al final els pastors amb l’àngel al capdamunt. El ferrer, una mena de sala-gauderia-pastorets, els recaptadors, més pastors a dalt de tot de la muntanyeta i els reis. A la part dreta hi havia una hortet amb gallines –que van donar més d’un ensurt a l’escapar-se en diverses ocasions- amb més pastors amb una gran llar de foc. Al fons, tocant al barranc, els patges i uns altres pastors que s’escalfaven en un foquet. Finalment, et trobaves la plaça major del pessebre amb paradetes de tota mena (el forn, d’artesania, d’embotits...). Era el centre neuràlgic del pessebre. Quedava la part final amb el naixement, l’infern ple de dimonis, el bar-taverna (on et podies menjar una bona xocolata desfeta), las fusteria i la cereria. Com es pot veure es mantenen molts oficis que han anat caient en desús.

Com cada any agrair l’esforç de la gent de Porrera!

191211 - Reunió Revista Número Desembre

A les 22 hores ens vam reunir –ben gelats- a la sala de conferències de la Biblioteca Magda Guerrero per preparar i plantejar per on anirien els trets en el darrer número de la Revista Lo Collet del 2011.

Vam arribar gelats i vam marxar gelats!

211211 – Presentació del Port del Nou Món d’en Julio Ricardo Trigo

A la Llibreria Araceli es van reunir els seguidors d’en Xulio en aquesta nova novel·la que acaba de publicar, en la que ens narra de forma paral·lela a la formació del port de Barcelona, d’històries de gent que va viure a l’època. Aquesta setmana m’he l’he començat a llegir i pinta molt bé. Molta sort Xulio en aquesta nova empresa!

Al sortir del Zara, amb els companys de la feia, hem anat a sopar. Hem anat al Campus on recomano ferventment un entrepà de llom amb mostassa i formatge. Estava boníssim! Hem estat la mar de bé repassant el nostre historial al Zara. Mare meva, ja fa més de deu anys que hi sóc. Hi vaig entrar quan encara faltava una mica per acabar la carrera i mira tu el temps que ha passat. Com ja he dit moltes altres vegades m’espanta quan parlo de més de deu anys enrere! He de reconèixer que tinc un equip de treball de conya. El David i el Pere, i ara l’altre David són unes persones com Déu Mana. Gràcies!

221211 – Loteria i passeig pel centre de Reus

Felicitar a tots aquells que han rascat alguna cosa en el sorteig de Loteria. Com sempre jo seguiré rascant-me el cabell. Rien de rien!

Al plegar de treballar vam aprofitar per donar un tomet pel centre. El cert és que els llums de Nadal donen un toc diferent a la ciutat i es respira en l’ambient un ambient diferent de la resta de l’any. A mi m’agrada particularment pujar pel carrer Major i fer cap al Mercadal quedant-te al fons el carrer de Monterols i encara més al fons el carrer Llovera. Els llums del carrer de les Basses són els més bonics. Els de la plaça del Prim tampoc desentonen. En aquestes dates quan baixem venim de fora sempre hem ve de gust donar un tomet de ravals amb el cotxe, recordant vells temps!

231211 – De compres al Mercat Central i Concert dels solistes de Volgogrado

I recordant vells temps, com quan era petit i havia els avis i la tieta Fina amb nosaltres, hem anat a comprar al Mercat. Abans era un dels rituals de les Festes Nadalenques, sobretot entre Nadal i Cap d’any. Amb l’avi ben agafat de la ma pujàvem fins al Mercat Central i compràvem de tot, especialment un colomí per la seva germana Fina. Era molt divertit especialment quan ell –l’avi Paco- i la iaia Rosa es discutien perquè li comprava això o allò. Anys més tard també hi anava amb la iaia Maria. Amb ella la compra era molt més selectiva. Recordo que comprava molt poc i en diferents llocs, sempre triant el que considerava millor. Ah, i la recordo a l’hora de tornar el canvi comptant amb coll acotxat a veure si era correcte. També recordo que quan comprava peix en una de les grans parades que encara hi ha avui en dia, no se’n fiava un pèl, ja que sempre deia que li fotien gat per llebre.

El recorregut l’acabàvem anat a ca “l’Assumción” i a la Polleria Aymami. Finalment, compràvem el diari del dia perquè la Tieta el pogués llegir! Quins temps tu! Veig que explico batalletes!

Al vespret hem fet cap a Porrera. A l’església hem pogut assistir a un bon concert a càrrec del grup Solistes de Volgogrado. Entre les peces m’han agradat especialment la Marxa Húngara, Marxa Radesky, les nadales, Memòries de Àfrica i l’estel·lar Cant dels ocells. Malgrat la fresqueta ha valgut la pena!

I bé, entrem ja en la voràgine nadalenca de ple. Qui més qui menys celebrarà alguna cosa aquests dies. Així que només desitjar que tinguem unes bones festes, tot esperant que el 2012 sigui més pròsper que el 2011; no serà massa difícil. Però sobretot estimem-nos. Si ens estiméssim més segur que les coses les suportaríem molt millor. La vida en sol·litud és molt més dura! Iblama