FUTBOL IBLAMA 2011-2012

COPA DEL REI
ANADA
Resultat: Madrid 1 – Barça 2 (Puyol i Abidal)
El millor: la defensa, recompensada amb els gols de Puyi i Abi.
El pitjor:  encaixar un gol tan d’hora.
L’àrbitre:  Perfecte, malgrat no haver vist la xafada de Pepe a Messi i l’agressió al cap de Contreao a Messi i que havia d’haver expulsat Carvalho.
Com ho he vist? Al Bernabeu sempre sortim freds i el Madrid ens marca d’hora i amb cagades o col•lectives o del porter. Pinto podia haver fet molt més. Poc a poc ens vam fer amb la pilota i el Madrid es va anar apagant corrent darrere d’ella sense prendre’ns-la i això desgasta molt. Ara a la primera part no vam tenir la sort suficient i vam anar amb el 1-0 al marcador. La segona part va set totalment nostra. Vam aconseguir ser superior a mig camp i vam tenir la paciència suficient per generar ocasions i marcar dos gols amb dos defenses. El primer Puyol rematant de cap un córner llençat per Xavi i el segon Abidal de qui els rivals es van oblidar i Messi va assistir magníficament. A partir d’aquí en vam poder tenir alguna més però ens van aturar amb patades i trompades. En destaco dos de criminals: Pepe xafa expressament la mà de Messi i Carvalho fa una entrada al mateix Messi més amunt del genoll.
En aquests partits jo crec que la clau és liar-la a fora. Si fas gols a fora de casa encarriles la classificació bé i casa amb rematar la feina n’hi ha suficient.
Continua la ratxa al Bernabeu!

TORNADA
Resultat: Barça 2 (Pedro i Alves) – Madrid 2
El millor: la classificació i malgrat em “pesi” veure un Madrid contra el Barça amb arguments futbolístics (tot i les típiques trompades).
El pitjor:  el cert relaxament, la sensació d’anar esmaperdut de l’equip. El no tenir la pilota i les lesions d’Iniesta i Alexis.
L’àrbitre:  Fatal. Va perjudicar els dos equips amb penals no xiulats com a mínim un al Madrid i un a nosaltres, i va no va expulsar a Lass. Com quasi sempre Pepe va poder fer el que li va donar la gana.
Com ho he vist? Ahir el Barça va actuar com un gran. Vam jugar com el cul però en vam tenir dues i les vam ficar a dins. Malgrat això no es respirava un ambient de total tranquil•litat. El Madrid va jugar molt bé i incomprensiblement per ells no s’entén com no van fer més gols. Nosaltres vam fallar en les passades i vam estar molt imprecisos, potser fruit d’un cert excés de confiança. Érem incapaços de fer tres passades seguides i més amb la lesió d’Iniesta; això va acabar de destarotar l’equip ja que perdíem un “pelotero” per crear superioritat a mig camp. El Madrid ho va comprendre a la segona part i va omplir el mig camp i el cert és que cada vegada que arribaven als tres quarts feien tremolar al culer. Vam tenir el sant de cara però i abans d’acabar la primera part vam fotre dues fuetades de campió amb Messi assistint en un contraatac a Pedro i Alves fent un golarro per l’escaire xutant transversalment.

 Després del descans el partit va ser blanc. De fet ells tenien molt més a guanyar que no a perdre i nosaltres vam anar bastant perduts. Una vegada més vam haver de córrer enrere en defensa amb passades a l’espai per alt i això ens mata. Al camp només veies gent de blanc, semblava com si nosaltres juguéssim amb menys jugadors i així per superioritat ens van fer dos gols. La veritat és que vam patir bastant però xec potser vam tenir la sort dels campions per aguantar fins al final. I al final els campions hem estat una vegada més nosaltres. Les tornes s’han canviat, abans nosaltres jugàvem de conya contra ells però sempre ens guanyaven, ara a vegades juguem com podem però guanyem. Agrair, malgrat tot l’esforç dels nostres jugadors.

*Martí, Jaume, Luis us vaig trobar en falta!

Iblama