Ella, com cada matí es va llevar d’hora però aquell matí va ser diferent. En lloc de fer endreça com darrerament feia, posant a lloc tota la merda que ell deixava, aquesta vegada va entrar a l’habitació -on ell roncava sumit en un son profund- per fer les maletes. Va agafar tot el que amb els anys havia col•locat a la part dreta de l’armari: els pantalons, les faldilles, els jerseis, samarretes... i ho va posar dins de la maleta familiar que tenien. Al girar encara va tenir temps de llegir aquella nota que un temps enrere –semblava que havia passat una eternitat- ell li havia escrit per dir-li que l’estimava. Ni va plorar. Estava decidida en les seves intencions. Va passar per la biblioteca de casa i va agafar un parell de llibres que li havien agradat molt: els Pilars de la Terra de Ken Follet i el Codi Da Vinci de Dan Brown. Va entaforar els seus antics apunts de francès en una motxilla i es va preparar un cafè amb llet curt. Aquella nit no tornaria a casa. Va obrir l’ordinador i va crear un word i el va introduir en una carpeta que va anomenar “Una mirada al demà”. En ella hi deia.
La nostra relació no ha estat una relació modèlica, en sóc conscient; però jo sempre t’he estimat i he passat un munt de coses per alt per estar amb tu. I va i tu em pagues d’aquesta manera, amb la manera més mesquina traint l’amistat que ens ha unit aquests anys. Si, Isaac; el que més em dol és que hem deixat de ser amics i sense això ja no som res. Sé tot el que t’ha passat a l’empresa i se lo de la Paula. M’has traït per aquella puta i això no t’ho perdonaré mai. Ara confita’t els fills que mai tindrem. Ja no caldrà que passis pel jutjat. Queda’t amb la teva merda i ofega-t’hi. A mi m’has perdut per sempre! Coia
Per darrera vegada va passar pel vell passadís tot mirant les fotos que al llarg dels anys s’havien acumulat en ell de la Festa Major i del Seguici. Va obrir la porta, va posar la clau al pany i va baixar per l’ascensor acompanyada pel records del que durant molts anys havia estat el seu cau. En sortir al carrer va mirar carrer amunt i carrer avall i va baixar fins el pàrquing. Va posar la maleta i les dues bosses al portaequipatges del cotxe i va perdre’s Vapor Vell enllà.
Doloret
Boffff! Quin maldecap que tinc! Va pensar l’Isaac. A l’estirar-se va tornar a notar una punxada a prop de l’estómac i li van venir ganes de vomitar. Va mirar el rellotge: la una del migdia! -Em prendre una pastilla! Va caminar passadís avall. -Coi, hi ha el llit petit rebregat! Hi he dormit jo? Va entrar al despatx i va veure que la Nespresso estava engegada! -Deu haver estay ella. Collons, sempre se la deix engegada! En quina hora devia arribar ahir la molt... No m’ha dit res i ha marxat! Va aprofitar que la cafetera estava oberta i es va preparar un cafè carregadet i va entrar a la cuina. -Encara està així això? Es va beure el cafè i a la pica hi va apilar una tassa petita i plateret més. Va agafar el mòbil; cap trucada! Va marcar el número de la Coia. A l’acte va sentir aquella cançó dels Love of Lesbian com sonava al menjador (Donde solíamos gritar). -S’ha deixat el mòbil! Va pensar! No tenia massa gana. -Ara no sé si deurà venir a dinar! Es va dir. Com que darrerament es queda a la feina! Va, ja s’ho farà sinó que l’hagués pres!
Feia un dia radiant. Ni es va rentar la boca ni res i li feia peresa sortir! Va agafar una col que encara li quedava i la va coure amb una mica de patata, ceba i pastanaga. Avui no es faria tall! Al final però es va coure un tros de llangonissa de tombava per la nevera amb una tomaca amanida! Més plats acumulats a la pica de la cuina!
Amb la panxa ben plena se’n va anar a jaure al sofà; li faltava alguna cosa: la cervesa. Va tornar cap a la nevera i no en va trobar cap! -Cagun la puta! Ah, el vi! Va veure que l’ampolla era buida al damunt del taulell. No tenia res per beure! Va veure que a la cistella del menjar hi sobresortia el cap d’una ampolla de vermut empolsegada. La va agafar i se’n va fotre un lingotasso. Seguia notant un doloret al costat. Va posar l’Arucitys i va aguantar fins a les notícies de les 15:30h. Manifestacions, retallades, nova llei laboral... En els esports parlaven dels problemes al vestuari del Barça i que en Guardiola no renovaria segurament. I en el temps, res de res; l’anticicló seguia tocant els ous. Després va adormir-se! De sobte va llevar-se sobresaltat. El doloret li havia anat en augment i se sentia marejat. Va anar cap al wc i es va posar els dits a la boca. Res! Va notar que començava a suar i que tenia un mareget insuportable. -Què em passa? Es va dir. Va agafar el mòbil i de nou va trucar a la seva dona. De nou el mòbil va sonar a l’habitació del costat. -Merda! Què faig. On deu ser aquesta bruixa? Li va passar pel cap trucar a sons pares però ho va descartar. No volia alarmar-los. Una vegada que s’havia fet mal a la cama va optar per anar al Cap i el van atendre de conya. Així que es va posar una jaqueta i se’n va anar al Cap. Es notava la vista ennuvolada. Va accelerar el pas i quasi que l’atropellen al travessar el Carrer Riudoms. –Tarat! Van cridar els del cotxe! Va fer justet a arribar a les portes del Cap. Allà mateix va perdre el sentit! Va quedar fos en un plàcid son! Iblama
*Propera entrega: durant la setmana santa! Bones festessssssssss!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada