APARTATS

1 d’oct. 2014

CONCENTRACIÓ A REUS EN CONTRA DE LA SUSPENSIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DE LA LLEI DE CONSULTES 300914


Unes 4500 persones s’han aplegat a la plaça del Mercadal per protestar contra una nova sentència del Tribunal Constitucional. La gent, una vegada més, ha demostrat estar farta d’una Espanya que barreja els poder per fer i desfer segons els interessi. Gent de totes les edats han cridat diverses consignes. Una de les més repetides ha estat la de “Pellicer trenca amb el PP”. Recordem que Carles Pellicer governa la ciutat gràcies a un pacte amb els populars. La gent no entén com el govern no trenca aquest pacte. En un primer moment l’alcalde estava esperant darrere de porta de l’Ajuntament; a l’expectativa. Al final, ha acabat pujant al balcó per aplaudir els assistents, els quals han cridat la consigna. Altres crits s’han dirigit al TC i al fet de votar el proper 9N.
L’Acte ha començat passades les 19 hores amb l’arribada a la plaça dels Xarrups tocant diverses melodies i fent entrada a la mateixa de dues grans banderes, una senyera i una estelada. Seguidament s’ha llegit el manifest, s’ha cridat diverses vegades Independència i finalment la gent ha acabat cantant emocionada Els Segadors.









Podran prohibir el que vulguin, podran manipular el que vulguin... el cert però és que no podran amb els sentiments i les emocions d’un poble. Tots els ajuntaments de Catalunya en un 90% han donat suport amb plens extraordinaris a la llei de consultes, fins i tot el de Badalona. També hi hagut casos excepcionals com el de Lleida que ha preferit no votar. I per què no han votat? Per por. Hem d’evitar tenir por. Estem fent les coses correctament, per tant no hem de tenir por. I el que si hem de fer estar units en aquesta campanya Ara és l’hora que malgrat tot ha donat el tret de sortida aquest vespret.
Una vegada més Reus m’ha fet sentir orgullós de ser reusenc!


Colldejou també s’ha manifestat en contra de la sentència amb la lectura d’un manifest llegit de mans del Salvador. Un exemple!


I Porrera també! Quin orgull!