8 d’ag. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES IS. SETMANA DEL 01-070816


En plena canícula i amb la calor forçant la màquina -amb refrescadeta al final de la setmana- hem tingut diversos grans incendis. Un d’impressionant a la Palma a les Canàries -amb ja 4000 hectàrees cremades diumenge- . L’altre a la Pobla de Montornès i un tercer a Saus amb unes 400 ha cremades. S’ha mantingut l’estat d’alerta alta per risc d’incendi en moltes comarques de Barcelona i Girona, i és que fa massa dies que no plou amb ganes i la terra està molt consentida. El més trist és que sembla ser que els dos de Catalunya han estat provocats.
Una setmana amb un cert relax polític l’espera de les negociacions entre PP i C’s. Per molt que negociïn la clau de volta la té el PSOE. I sembla que aquests es mantenen ferms en el no, no com C’s que a part de criminalitzar Catalunya pel fet de pensar diferent, ha venut la seva ànima al diable de Rajoy i els seus. Després d’una campanya en contra de Rajoy i el PP i la corrupció ara va i els hi donen suport. Lamentable! Una mostra més de populisme a la carta, canvi de jaqueta i falsedat. Quina diferència mostra C’s amb la rància dreta? Cap! Més guapes i modernets però són els mateixos manipuladors populistes que els seus pares del PP. Tals pares, tals fills! En aquesta dinàmica han deixat sense grup propi Convergència. Au, ja els hi està bé; ara torneu a ajudar-los en la mesa del Congrés. Ja n’hi ha prou de puta i Ramoneta! No volem saber res més d’aquests impresentables. El mateix Xavier Garcia Albiol va fer les següents declaracions:  "CDC, ERC i la CUP poden aconseguir el que no va aconseguir Franco: posar en risc l'autonomia de Catalunya. Amb elles demostra la seva ignorància. A veure si almenys els catalans que els hi donen suport es desperten i deixen de votar-los.
En un altre ordre de coses aquesta ha estat la dada de la setmana: a més ingressos més relacions socials i més ben estar. En un estudi fet aquesta és la conclusió. Com s’ha de llegir? Doncs que a més pasta millor s’està, més temps pots dedicar a quedar amb la gent igual de fastigosa que tu per parlar de foteses, menjar bé, fer cóctels, gastar... i més ben estar, clar. Això si, els altres que treballin i aixequin les empreses. Va home va! Aquesta és la gran derrota del capitalisme i darrere d’ell camuflats els nostres governs que deixar fer.  Manquen recvolucions!
Suposats gihaidistes. Corredisses a platja d’Aro per una performans. Uns alemanys van ‘liar-la’ al centre de la ciutat, fent veure que perseguien un famós. De sobte la gent es va sobresaltar en veure que es posaven a córrer. Psicosi i rumors d’atemptat... una paranoia i un malentès provocat per aquesta merda del turisme de borratxera que en molts llocs de Catalunya és ben present. Hem de fer un replantejament i promoure un turisme de qualitat sinó els estius estaran plens d’un turisme de baixa qualitat. I parlant d’estiu, no podem oblidar que és quan hi ha més abandonaments. De 2005 a 2015 200.000 gossos abandonats i 70.000 gats. La dada és aplastant i patètica. Des de les protectores es fa crida als governs perquè endureixin la llei vers els proietaris i els animals. I és que l’estiu és el típic moment per fer-ho. Ja n’hi ha prou d’impunitat amb aquests maltractadors.
Una setmana com diem tranquil•la, fluixa a nivell de notícies i només alterada per les colauades amb noves polèmiques que només elles i els seus entenen, com per exemple el deliri de voler posar unes escultures de Franco al costat del Born -al que algun il•luminat colacauero ha comparat amb el Valle de los Caidos- en una exposició si més no provocadora. Un final de setmana on els Jocs de Rio han pres el relleu de l’actualitat amb la inauguració -certament avorrida- amb una pirotècnia destacable i la incògnita de veure quins són els abanderats dels països i veure quins atletes van més borratxos en la desfilada. Primeres competicions i primeres medalles i primers fracassos. Lluny queden aquells Jocs de Barcelona 92 on la delegació espanyola va fer un digne paper. Això demostra el nivell dels atletes; només cal veure que molts d’ells són nacionalitzats. I una darrera reflexió. Us imagineu que passaria amb Catalunya si pogués competir als Jocs?