Aquesta oportunitat vàrem escollir el barri del Poble Sec per passar uns dies a la capital catalana, coincidint amb el concert d’U2. L’apartament escollit fou el Centric Apartament Molino Teatre (neteja nefasta, bon aire condicionat i llit bo). Ser aquí ens va permetre descobrir una cara més de Barcelona; la d’aquest barri situat entre Montjuïc i el Paral•lel. Vam resseguir la cançó del Cesk Freixas ‘la petita Rambla del poble Sec’, passejant per la plaça del Sortidor i pel carrer Blai. A més vam tenir la sort de trobar el barri en festes; un fet que encara li va donar un toc més especial ja que els carrers i les places lluïen de forma diferent.
A la ciutat, a part de les passejades típiques pel centre, les Rambles, el Gòtic i el Raval, vam viure tres moments màgics: l’encesa de les Fonts de Montjuïc, el bany matinal a la platja a la Barceloneta i la visita a la casa de les Punxes. A quarts de deu, les fonts màgiques s’omplen d’aigua i llums tot resseguint la mítica cançó ‘Barcelona’. La millor visual és la que permet tenir una perspectiva una mica apujada i allunyada. Si ets massa a prop l’aigua t’acaba tapant... i mullant-te! Val la pena ser-hi una estoneta; cal anar-hi amb temps ja que hi sol haver una gentada.
Teníem el cotxe aparcat en zona blava, així que, abans que comencés l’horari de pagament, ens banyàrem a primera hora a la platja de la Barceloneta. Encara no hi havia gent, de manera que vam poder triar un lloc privilegiat ben a la vora del mar, entre el Vela i les Torres icòniques de la façana marítima de la Barcelona.
La casa de les Punxes de Josep Puig i Cadafalch ens va sorprendre gratament. Ens van fer un magnífica visita guiada per a nosaltres sols, en català i amb copa de cava inclosa que vam poder prendre tranquil•lament al terrat de la casa. De tot el conjunt no només en podem destacar l’arquitectura, sinó també els elements escultòrics, l’ornamentació, la fusta, la forja i les pintures. Igualment la història del pare Bartomeu Terradas, l’hereu i sobretot les protagonistes de l’edifici les seves filles és interesant. Imprescindible perdre’s pel terrat i deixar que el sol es vagi ponent.
Concert d’U2 a l’Estadi Olímpic de Montjuïc.
Després de diferents controls vam poder accedir a l’Estadi a tocar de les 20h. Lentament el camp es va omplir mentre en Noel Gallagher tocava les seves cançons i els clàssics d’Oasis. El gran moment va arribar passats dos quarts de deu de la nit. Els U2 van aparèixer a l’escenari i el camp va embogir. Una primera tanda de cançons clàssiques per començar, una segona part en la que van repassar els temes de l’àlbum ‘The Joshua tree’; uns temes amb els que jo vaig conèixer el grup. Finalment, una tercera part final amb uns quants clàssics més un xic contrastats. Amb tot, una gran pantalla en la que hi anaven sortint imatges espectaculars de gran format en consonància amb els temes. Senzillament bestial! Una gran experiència! Almenys un cop a la vida val la pena permetre’t el luxe d’anar a un acte d’aquesta magnitud. Un colofó magnífic a uns dies intensos a la ciutat comtal.
TRAM CABRERA DE MAR 19-210717
Vam deixar Barcelona per enfilar Maresme amunt fins a Cabrera de Mar. Allà ens vam allotjar a l’Hotel Masia Can Vivé, on hi vam passar dos dies magnífics i molt especials. La casa és realment espectacular. Els seus propietaris la tenen impecable per dins i per fora. Han sabut mantenir l’ambient de la típica Masia catalana. Ideal per passar uns dies de pau, relax i tranquil•litat; amb piscineta adaptada per al bany.
Des d’aquí vam descobrir els pobles de Vilassar, Cabrera, Mataró i Argentona. Del primer en destaco l’ambient mariner especialment de les cases baixes arran de mar, típic de la zona del Maresme. Vam dinar a Can Roig uns espectaculars fideus a la marinera i de segon lluç i calamars.
Mataró ens va sorprendre pel seu casc antic i les seves cases senyorials, a punt de celebrar la festa de les Santes.
I d’Argentona per ser el bressol dels càntirs.
A Cabrera de Mar, des de Can Vivé vaja, vam ascendir fins al castell de Burriac en una ruta entre pinedes de senderisme ben bonica. La vista des de dalt de tot, malgrat una mica de pluja que va caure, és increïble. Un mirador del Maresme i part del Barcelonès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada