El dijous 02/11 al vespre ens vam concentrar a la Mercadal. Es va dur una pancarta que llegia ‘llibertat presos polítics’ que davant del clamor popular van acabar penjant a la balconada de l’ajuntament, fet que va ser rebut amb grans aplaudiments. Una mena de catifa-lona amb el logo de ‘democràcia’ travessava la plaça en diagonal.
L’endemà mateix, divendres 03/11 nova concentració a la plaça del poble de Reus va tornar a omplir-la de gent indignada amb les decisions de la jutgessa i el fiscal. La diferència és que hi va haver parlaments. Els dos moments més emotius foren les paraules enèrgiques de la Marta Llorens (CUP) i el record emotiu a la Muriel Casals de part de l’Ernest Benach. En ambdues els crits de llibertat foren constants!
El dimecres 08/11 següent es va convocar una aturada general a tot el país. En comptes d’afectar els comerços i les empreses, els CDR ja feia temps que treballaven en promoure una aturada que afectés les comunicacions del país. Es va buscar afectar les comunicacions amb Aragó, Andorra, València i França. Per molt que el ministre Zoido i el xitxarel•lo que van fer sortir com a portaveu diguessin el contrari, el moviment va ser exitós. Van aconseguir aturar el país. Una mostra ben clara que units i junts podem col•lapsar el país si sens segueix humiliant i tractant sense respecte. A les 12h i a les 18h hi va haver sengles concentracions davant dels ajuntaments per exigir l’alliberament dels presos polítics.
Ens hem llevat el divendres 10/11 amb la denúncia de la policia nacional contra l’ajuntament, la Cup, gent del Despertaferro, bombers... un desgavell més. Amb fotos fetes per infiltrats i amb informacions no contrastades han fotut una denúncia que no s’aguanta per enlloc per ‘incitació a l’odi’ i el jutjat 2 de Reus l’ha admès a tràmit. Denúncia per haver signat un paper, atenent les peticions dels ciutadans, per convidar a marxar la policia, per manifestar-nos, per fer-los fora d’un gimnàs tot i tornar-los els diners, per encapçalar una manifestació, per ajudar en el control de la mani, per encartellar. Vam sortir divendres a la nit amb la rosa de Reus a l’esquena i seguirem sortint les vegades que faci falta. Es van llegir uns manifestos i es va acabar la trobada amb l’Himne de Catalunya. Tot el nostre suport! No hi dret que ens vulguin tocar la nostra educació, la nostra llengua, els nostres Mossos, els nostres representants. Amb aquestes actituds cada dia ens teniu més lluny. Cal que vetllem sense descans per fer fora tota aquesta púrria de les nostres institucions i dels llocs de govern, sinó estem perduts.
11/11 Barcelona va acollir dissabte una nova manifestació; i ja en portem massa des d’aquell juliol de 2010 que ens van tombar el nostre Estatut. Amb la barretina i el llaç groc al cap i la Rosa de Reus a l’esquena mostrant la solidaritat amb la gent imputada de Reus, aquesta ocasió vam venir a Barcelona per denunciar una de les injustícies més grans que ha comès Espanya vers Catalunya: l’empresonament de la nostra gent i dels nostres líders com la vergonya a més de fer entrar per una nit a la presidenta Forcadell a la pres humiliar els membres de la Mesa del Parlament. Vam venir a exigir l’alliberament dels membres del govern de la Generalitat incomprensiblement empresonats (Junqueras, Turull, Rull, Bassa, Borràs, Romeva, Mundó i Forn) junt amb els membres de l’ANC i Òmnium (Sànchez i Cuixart). Uns 900 autobusos van arribar a la ciutat comtal. Nosaltres vam sortir de Colldejou a les 14h i després d’un viatge força ràpid, vam aconseguir aparcar a tocar de l’arc de Triomf i fer cap al carrer de Marina. Les xifres de participació donades per la Urbana no concorden amb la saturació i estretor que van viure. Estic segur que érem molts més de 750.000. I és que no estava ple el carrer Marina ple només sinó que els carrers adjacents estaven fins dalt de gent que es va haver de conformar a fer pinya des dels laterals; moltíssima gent no va poder ni entrar a l’artèria principal de la concentració. I és que la manifestació no va avançar ni un metre, com ja era d’esperar. Vam viure algun moment d’un cert neguit amb la gentada volent accedir al recorregut; al final molts van desistir i com dic es van conformar a fer pinya des dels carrers adjacents. Allà a les 17:14, amb el dia caient, va avançar la capçalera; nosaltres no. Entre la gentada gent amb la família, nens, gent gran, jovent, gent de Barcelona i gent arribada de diferents punt de Catalunya. Potser, en termes generals, no estàvem tan animats com altres vegades però vam deixar patent una vegada més el compromís amb la causa. Pancartes divertides, originalitat, creativitat, un xanques segador, una caixa de morts amb la mort de la constitució, manilles, fotos i gravats dels empresonats i sobretot, molts llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics; el millor emblema de la trobada. Mentre va tocar el sol, calor; però en pic va amagar-se darrera l’estació del Nord, fred. Miraves amunt en direcció a muntanya, Sagrada Família al fons i gent; miraves direcció a mar, amb les Torres marítimes i gent. Quasi en fosc va arribar el primer moment màgic de la nit (i que va repetir-se en diverses ocasions); una altra iniciativa popular magistral. La gent va encendre les llanternes dels mòbils per crear una visual de llumenetes com si fossin espelmes, de cuques de llum en la nit. La panoràmica de mar cap a muntanya va ser impressionant. Llavors van començar els parlaments; auriculars a l’orella i gent que s’oferia per pronunciar en veu alta el que sentien per la ràdio. Primer amb la lectura de les cartes dels presos polítics de part de familiars. Després amb els les paraules de l’Alcoberro d’Òmnium i el Mauri de l’ANC. Finalment, Carles Puigdemont va intervenir per vídeo reclamant que Europa no miri cap un altra banda. La gentada va esclatar en crits de ‘Puigdemont és el nostre president’; un dels crits que junt amb el de ‘llibertat presos polítics’ va ser un dels més escoltats. L’Alcoberro i el Mauri van fer una crida a anar a Brussel•les per acabar a l’uníson cantant els Segadors. Després la feinada va ser nostra per poder marxar de la concentració i tornar bus per enfilar el camí de tornada.
Més material per omplir la motxilla de valors que compartim tantes persones. Seguirem en la lluita!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada