CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 12.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  BARÇA 3 (Messi 2 i Vidal) - BETIS 4.

3. ‘EL ENTORNO’. Setmana marcada per la polèmica que hi ha hagut amb Dembelé. El noi va cometre una indisciplina injustificada i Valverde, com si anéssim sobrats de jugadors, l’ha deixat fora de la convocatòria. Una pena vist la qualitat que té. Al vestuari sabran de què se l’acusa. Millor que no transcendeixi.
La gent ha vingut molt animada al camp. Més de 83.000 espectadors i amb ganes de cridar independència i fer onejar les estelades. Però noi, la primera part ens ha deixat sense paraules. I no han ajudat massa les imatges a les escales a la sortida del vestuari asseguts Messi i Suàrez amb la mirada perduda. A la segona part ha molat molt comprovar aquelles pujades i baixades d’adrenalina segons els ímputs que l’equip donava.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Millor jugador d’Octubre: Suàrez. En absència de Messi ha donat la cara i de quina manera. Ben premiat! El Barça no encaixava 4 gols des del 2003 i el Betis no guanyava al Barcelona des de la temporada 1997-1998. Celebració amarga del 50è partit de Valverde amb el Barça i retorn de Messi a la titularitat després de la lesió al braç.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. 4-3-3. Ter (errat). Defensa: Alba (avui només atac), Piqué (líder), Lenglet (tallant) i Roberto (superat). Mig: Arthur (perdut), Busi (imprecís), Raki (tens, en extrem). Davant: Messi (aprovat), Suàrez (infructuós) i Malcom (espurnes).
Continuïtat de Malcom. Premi pel bon partit de Milà, tot i que s’ha anat perdent amb el que se li exigia en defensa. Intercanvis de posició entre Arthur i Busi però poca fluïdesa del Barça amb la pilota. La sensació és que Arthur més enrere dóna major joc. Poca connexió amb els jugadors del mig camp i els de dalt. Ens ha costat recuperar les posicions en els contractats que ens han fet. Ens han superat en l’u contra u totalment. Una primera part desesperant, amb un bon inici i una pèrdua de nord desquiciant. No han arribat solucions des de la banqueta fins a la mitja part, quan era ben evident que ens estaven fotent un bany al mig del camp. Segona part més compensada sobretot amb l’entrada de Vidal, ganes i a per totes. Tot i no millorar massa l’empenta quasi que ens dóna l’empat (que hauria estat injust). Cada vegada que aixecàvem el cap ens remataven.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Vidal. Ha donat un equilibri de força imprescindible al camp i a més ha fet el segon gol. Imprescindible per a un doble pivot.
-‘ERES MUY MALO’. Partit nefast de Roberto. Denuncio una vegada més que no es defensa i això es nota molt quan marca sobretot amb extrems desequilibrants.
-L’INDULTAT. Messi. Tornada amb regularitat a l’equip i amb dos gols. Es nota però que no fa la feina que pot fer un perfil més de mig camp. Amb ell al camp crec que ens hauríem de plantejar un 4-4-2 per compensar millor l’equip.
7. EL RIVAL. Primera part de manual Cruiyff perfecta. Sistema de 3-4-1-2 molt ben compensat, amb dos extrems oberts. Marcatge a l’home; u contra u a tot el camp. Molta precisió en les passades i sortida al contraatac amb tres jugadors i la incorporació dels del mig demolidor. La clau com sempre és centre del camp. Han merescut guanyar o es per felicitar-los ferventment ja que ho han fet vistosament. Realment tenen un entrenador escola Barça; seria un bon entrenador pel nostre equip Quique Setién.
8. LA MOVIOLA. Mateu Lahoz. Ha necessitat dues vegades el VAR donant un penal i gol al Barça. En línies generals ha fet un bon arbitratge, amb les seves merdes; a vegades converses absurdament llargues amb els jugadors i en sec targetes per protestar. Ha expulsat bé a Rakitic.
9. LA VEU DEL SOCI. No podem estar tranquils noi. Una de cal i una d’arena. No hi ha manera d’encadenar una ratxa fiable per dir: noi, tenim equip. No ens en fiem! Encaixem gols amb una facilitat que esparvera. Ja ens han marcat 18 gols en 13 partits. A mi que em perdonin però pretendre jugar amb dos defenses reals és massa arriscat. Necessitem un tercer defensa fiable; un Abidal. Així com necessitem un entrenador digne per aquest equip. Valverde no està demostrant ser digne per entrenar aquest equip tal com marquen els cànons del Barça. O juguem amb el sistema amb el que ell se sent més còmode o fora. No podem jugar ‘a la Barça’ amb els jugadors que tenim.
10. A LA CAVERNA. El Barça roman líder tot i que s’escurcen les diferències. Sumem 24 punts i ens segueixen amb 23 Sevilla, Atlético i Alabès. 5è queda l’Espanyol amb 21 punts. Seguim fent-nos una idea de la duresa d’aquesta temporada. A partir d’aquí el Madrid queda amb 20 punts després de dues victòries seguides amb Solari. Nova aturada per la merda de les seleccions.