CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA. 2018-2019. LLIGA (J:11). RAYO 2 - BARÇA 3.

1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 11.
2. MARCADOR i GOLEJADORS.  RAYO 2 - BARÇA 3 (Suàrez 2 i Dembelé).

3. ‘EL ENTORNO’. Setmana que hem viscut entre la setmana de la ressaca del 5-1 en el clàssic i el partit lamentable de Copa del Borbó jugat contra el Lleó. Amb lo primer -com sempre- excés d’eufòria. Amb el segon, gran decepció per no poder treure massa conclusions ni de jugadors ni d’estratègia. El millor: el gol marcat a les acaballes. A conseqüència d’això ja hi ha dos jugadors que semblen condemnats a l’ostracisme: Denis i Malcom. Malcom era un meló per obrir pel que hem pagat una animalada per no jugar però el que passa amb el Denis és incomprensible, ja que és un jugador de toc i amb adn Barça i crec que molt millor que Rafinha.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? Homenatge a tota una carrera de part del futbol i del Rayo al seu encarregat del material Isi. 30 anys al servei del club.
5é gol consecutiu de Suàrez que el situa com a Pichichi de l’equip amb 7 gols junt amb Messi. Passa a ser el 5è golejador del Barça en la història amb 159 gols per darrere de Messi, César, Kubala i Samitier.
5. EL BARÇA i L’EQUIP TÈCNIC. Entre el 4-3-3 i el 4-4-2. Ter (decisiu). Defensa: Alba (immens), Piqué (fent d’Alexanco), Lenglet (desorientat) Roberto (‘fallon’). Mig: Busi (perdut), Arthur (sense incidència), Rakitic (irreconeixible) i Rafinha (zero). Davant: Cou (fugint de protagonisme) i Suàrez (total).
Aquesta vegada res a dir a l’entrenador. Va treure el millor equip possible avui i vam fer uns bons 35 minuts, fins el gol d’ells; tot i que massa conformistes jugant als passis laterals a la Rijkaard. A partir d’allà. Mitja part, cap reacció, a viure del ‘cuento’ i ens donen la volta al marcador. Superats en intensitat, força i ganes. Bona reacció de l’entrenador, canvis i fruits al final en forma de remuntada. La clau de nou el reforçament del mig. Aquesta vegada amb el múscul de Vidal i prescindint del toc. Pilota a l’olla de Roberto i Dembelé i a caçar amb Piqué de davanter centre molestant i Suárez a l’aguait.
6. LA CARA I LA CREU.
-‘GALLINA DE PIEL’. Amb Suàrez. Dos partits i 5 gols i un pal. S’ha ficat l’equip a l’esquena clarament en absència de Messi.
-‘ERES MUY MALO’. Coutinho sembla perdut en aquests moments. No troba el seu espai a l’extrem i no agafa responsabilitats.
-L’INDULTAT. Alba. Partit completíssim en defensa però sobretot en atac. Les seves pujades han estat letals. Després l’han tapat millor.
7. EL RIVAL. 4-1-4-1. Sistema una mica estrany però que si el segueixen treballant -i amb ganes- poden acabar salvant-se del descens. Tenen gent amb un cert talent i força, no desmereixen la pilota i no són ni de bon tros els menys golejadors de la lliga. Falta encadenar una bona ratxa. Ahir, sense cap mena de dubte, no mereixien perdre!
8. LA MOVIOLA. Hernàndez Hernàndez. Impecable. Curiosament el darrer partit que va xiular al Rayo va acabar en 2-3 contra el Madrid el 2016. No va caler VAR.
9. LA VEU DEL SOCI. Aquest cap de setmana el soci, després de l’eufòria del dissabte passat, ha baixat del cel per tornar a veure aquest Barça de peix bullit de Valverde. Dimecres a la copa vam patir literalment per vèncer la Cultural. No es poden permetre certes actituds. Van fallar moltíssim! I ahir una segona tassa d’aquest caldo imbevible al que ens tenen acostumats Valverde uns dies i altres l’equio. Falta un líder al camp que s’imposi i esperoni l’equip sinó caiem en l’autocomplaença i qualsevol rival, per molt mal classificat que estigui, ens pot passat la mà per la cara. Al final però esclat d’eufòria amb el golàs de Dembelé i el gol de Suàrez amb la botzina.
10. A LA CAVERNA. Amb tot, ens distanciem una mica més dels immediats perseguidors. Deixem Atlético, Sevilla i Alabés a 4 punts. Veurem que passa en el partit del dilluns de l’Espanyol; màxim es poden posar a tres punts  De la mateixa manera, mantenim el Madrid de Vinicius i Solari a 7 punts, patint per guanyar a un molt ben muntat Valladolid. La veritat és que en aquesta setmana per un culer, després de la maneta als blancs, hem xalat amb els programes de la caverna esbudellant el club. Pel que sembla ningú vol ser entrenador del Madrid. Zidane va veure molt clar el final de cicle blanc i abans que l’arrossegués a ell i tot va plegar quedant com un déu i empantanegant un futur d’una plantilla amb talent però amb una competitivitat i un compromís dubtosos.