El descarrilament del tren a Vacarisses ha deixa un mort, 44 ferits lleus i 86 il·lesos. La causa sembla ser que ha estat una esllavissada. La pregunta que ens hem de fer és: No s’hauria d’invertir més en rodalies? Per què no ho diu això en seu parlamentària senyora Arrimadas, a part de vendre la carnassa que soleu vendre?
QUÈ S’HA CELEBRAT O FET? 20-N. El feixistes commemoren la mort de Franco. Aquest malparit va morir al llit, tranquil•lament i va rebre tots els honors en fer-ho. Tant bo en aquells darrers dies patís com un cabró. Patís per les vides que entre ell i la manada de gossos que el seguia van truncar. Aquest dia hauria de ser per recordar la dignitat amb que les víctimes van morir tirotejades. Lo trist és que és en dies així és quan te n’adones que Espanya no ha fet una transició, com tampoc s’ha fet justícia. Misses en el seu honor i església plena, ‘cares al sol’ i desgraciats que demanaran que el beatifiquin. Paper galdós de l’església.
EL PERSONATGE. Manuel Marchena. El que havia estat posat a dit pel PPSOE per ser president del TC, saltant-se la lògica habitual en aquests casos que és que el president sigui escollit pels vocals, ha presentat la seva renúncia. Uns hi veuen un acte de dignitat després que es filtressin uns whatsapps en els que Ignacio Cosidó del PP deia que ja ho arreglarien de sota mà tot quan fos president tot i no ser majoria. Els del PP ho veuen com una deslleialtat del PSOE. I els indepes ho veuen com una estratègia perquè sigui ell el jutge més conservador que jutjarà l’independentisme. En qualsevol cas, paper galdós de nou d’un poder judicial espanyol cada dia pitjor. Curiós que tot vingui després de la vaga sense precedents feta el dimarts per jutges i fiscals. Què reclamaven? Demanen que millorin les condicions laborals, s’incrementi de salari i es modernitzi el funcionament de l'administració de Justícia amb l'augment de les plantilles.
L’EFEMÈRIDE. Aquesta setmana que alguns han tingut encara la barra avui d’exaltar la figura de Franco, em vull quedar amb una efemèride que demostra que hi ha gent bona arreu i que a ben segur que molta gent desconeix. El 24 de novembre de 1958 moria Cecil de Chelwood; un desconegut. Doncs bé aquest senyor junt amb altres personatges importants i no tant il•lustres americans i britànics van col·laborar altruísticament en el projecte de Langdon-Davies de salvar els nens víctimes de la Guerra Civil. L’efecte crida va fer que famosos de l’època ajudessin econòmicament aquesta causa, com s’apunta a ‘Sapiens’. Tals com: Ingrid Bergman, Frank Sinatra, Groucho Marx, Peter Ustinov, Raymon Burr, Harry Belafonte, Gary Cooper o Benjamín Britten. Els seus diners van ser emprats per condicionar un espai digne a la colònia Torre Anglaterra de Puigcerdà, on els nens, fugint de la barbàrie feixista, eren acollits.
METEO/ESPAI TERRA. Com era d’espera, massa aviat van anar en fer la predicció a TV3. El Sr. Molina, un personatge molt proper al show i l’espectacle, ens va posar la mel als llavis que hi hauria nevades en cotes baixes. Doncs bé la nevada ha estat al centre i al nord d’Europa. Així mateix previsions una mica aproximades! Com més va, més costa fer una previsió acurada. Per exemple la tarda del dimarts hem patit tronades, llamps i pluja al camp de Tarragona prelitoral. Una previsió que al migdia a casa nostra hi posava sol i núvols i plugims febles. Assistim atònits com els embassaments estan que ja desaigüen en general, tot esperant noves tandes de pluja. Contents hem d’estar amb l’augment de capacitat dels embassaments de Riudecanyes, Siurana i Ulldecona.
Divendres si que els aplaudeixo ja que l’han encertat de ple. Ha plogut tot el matí fins quasi la posta del sol. Una pluja que cau damunt d’una terra mulladíssima com feia anys que no es veia. Les temperatures així mateix s’han desplomat força. Dissabte sol ben agraït que junt amb el vent han ajudat a eixugar una mica la mullena. Als llocs menys ventosos, boira.
EL TREMENDING TÒPIC/MEDIA. Han rebentat les xarxes les cruentes sessions parlamentàries al Parlament espanyol. Primer amb una rèplica per aplaudir llargament del Joan Tardà a aquest malparidet del Rivera. Li ha dit a la cara que era un feixista, fart que ens diguin colpistes als catalans. De fet el molt merdes, mentre es passa el dia criticant les ‘maneres de fer polítiques’ de l’independentisme, en una entrevista a la SER, ha dit que ell no era analista polític i que per tant no analitzava si VOX era extrema dreta. Clar que no ho analitza ja que són la mateixa merda feixista que la púrria de C’s. El segon gran moment foyU amb el Gabriel Rufian plantant cara al ministre Borrell. La presidenta, en una actitud totalment errònia, el va expulsar de l’hemicicle i aquí va arribar el tercer gran moment. En solidaritat els diputats d’ERC van abandonar la sala. El Borrell els esperava dret i desafiant. Allà diu que el van escopir. Les múltiples càmeres han demostrat que és mentida i que s’ho va inventar aquest indigne ministre. No sé a que espera el Sànchez a fotre’l fora. No n’ha tingut prou amb tot els ridículs i vergonyes que ha fet passar a Espanya vetant xerrades a Europa, amb Gibraltar i ara amb aquesta mentida? Molt significatiu és que tots la xusma PPC’s l’ha defensat com si fossin ‘hooligans’ embogits. La viva imatge d’aquesta Espanya tan negra.
QUE N’APRENGUIN! Apreneu-ne, els que penseu que els ‘socialistas’ són diferents. La setmana en la que a Catalunya hi ha hagut un mort a les nostres vies en l’accident de Vacarisses, surt el Sànchez i diu que invertirà 6000 milions d’euros a Madrid. Per cagar-s’hi! Si hagués volgut tenir un mínim de decència, vens a Barcelona i anuncies que per fi acabaràs amb el dèficit en rodalies a Catalunya. Aquests són els veritables gestos que s’esperen. Si ens hi fixem però bones paraules, menys crispació però al final els mateixos gestos: manipular el poder judicial, centralisme inversionari i a defensar el Gibraltar espanyol. Que per cert; respecte a aquest tema ens han volgut vendre que Espanya ha posat els punts sobre les ís a la UE i a la Gran Bretanya, quan en realitat els qui tenen realment la paella pel mànec són els britànics. Curiós que la premsa britànica i la caverna espanyola coincideixin a dir que la vencedora de tot plegat és la May.
UN TIP I L’OLLA PLENA. ‘Cada català malbarata 35 quilos de menjar a l'any’ (324). És una dada patètica! Llençar menjar des de la faceta que sigui, des d’un súper a una persona és injustificable i més tenint en compte els milions de persones que arreu del món moren desnodrides. Cada vegada que fem un gest de malbaratar menjar ens haurien de fotre un cop al cap. I els primers culpables són els governs amb totes aquestes campanyes de caducitat orientativa que només fan que fer desconfiar en aquell producte quan la data passa. Hi ha molt mala informació. Per aquesta norma molts grans centres comercials retiren productes i els llencen a les escombraries. L’altra xacra desinformativa que cal combatre és pensar que els únics productes bons que surten de l’horta són els que brillen i resplendeixen. Sovint aquests són productes de més baixa qualitat. Els hi passen un l’abrillantador i au, a ser venuts. Avui justament Barcelona ha fet un dinar per a 1000 comensals amb productes refusats just per demostrar que no s’està actuant bé.
ESCLAUS DE LES DADES. Una alumna meva m’explicava aquest dijous una mala experiència que va tenir el cap de setmana passat. En un pub de Reus un home -que podria ser el seu pare- la va intimidar acostant-se-li -sense conèixer-la de res- i li va començar a tocar els cabells de forma estranya. En la protesta activista feminista de Femen, en una manifestació de falange, 3 noies duien escrit al tors: ‘fascismo legal, vergüenza nacional’. Doncs bé, un dels líders de l’associació feixista va aprofitar per tocar un pit d’una activista. No es pot passar per alt ni un segon més aquesta xacra. Aquest dia 25 de novembre tot el suport en el Dia internacional contra la Violència de Gènere. No pot ser que aquest 2018 acabi amb 400 dones agredides. No pot ser que surti a més d’una dona agredida sexualment al dia segons l’Hospital Clínic de Barcelona. A finals d’octubre ja rondaven les 351 agressions. El 62% són menors de 25 anys, de les quals 12 eren menors d’edat. En l’estudi es calcula que el factor químic de submissió era en una de cada quatre. No s’està fent el suficient per acabar amb aquesta ignonímia.
DURUS A QUATRE PESSETES. Manuel Valls, que ha hagut de fotre el camp per cames de França i que vol ser el nou alcalde de Barcelona, en una entrevista a l’Ara ha estat preguntat per veure si sabia el preu d’un bitllet del metro o del bus i de la T-10. El tio no en té ni puta idea. Com a gran demagog i manipulador ha tingut la barra de dir que ell no entrava en aquella discussió perquè no era important. Quina farsa de personatge. La viva imatge de l’elitisme burgès al que li fot una merda el que hagi de fer el comú dels mortals en el dia a dia. Tant de bo Barcelona es pugui deslliurar d’aquest mort de gana que no té ja on caure. Al nivell del ‘gran’ Zapatero que no sabia que valia un cafè. Noi, potser tots plegats haurien d’aprofundir en llegir bé Sòcrates. Només dir un apunt. Ell considerava que els governants havien de ser els més ben preparats i els que més raonaven i aquests només eren uns pocs. Per cagar-s’hi!
EL PROCÉS. El TSJC arxiva la causa contra Turull i la seva dona per la cessió de patrimoni abans de l'1-O. Era de justícia mínima sinó la indecència hauria superat els límits de la indignitat.
Identificat l’agent de la patada voladora. Amb aquest desgraciat no hauria de tornar a exercir. Quina vergonya de personal. I encara tenen la puta barra de venir als carrers de Barcelona a manifestar-se perquè els hi apugin el sou i els hi equiparin amb la resta de cossos.
Quin mèrit té que l’independentisme no només que es mantingui sinó que aconsegueixi pujar. Segons l’últim CEO. A la pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent? SÍ 47,2% NO 43,2% NS 6,6% NC 3%. No cal dir massa cosa més!
‘El congrés nacional del Partit Comunista Francès (PCF) ha aprovat una esmena a favor dels líders independentistes catalans empresonats, amb el 92% del suport dels congressistes. La formació també ha ofert als presos un lloc a la llista de les eleccions europees del 26 de maig que ve’ (ElMón.cat). Veure per creure. Ve més solidaritat de fora que de dins. Aquí moltes paraules i intent de gestos però noi, pocs gestos reals d’aquells que podrien ser una mica més propers com el PSC o els Comuns.
TIP DELS IUESEIS. Ivanka Trump va utilitzar el correu personal per parlar de qüestions d’Estat de la Casa Blanca. Pel mateix, el Trump va demanar presó fins i tot per la Hillary Clinton. Noi; com canvien les coses quan ets a una banda o a l’altra. Quan no els hi convé miren cap una altra banda i espavil. És immoral!
Un home es va posar a disparar dins d’un hospital de Chicago provocant 4 morts. El que ja he dit altres vegades. Allà, al país de les oportunitats –cada dia més escasses i escollides- qualsevol tarat que tingui arma pot provocar una massacre. Però com que no volen canviar aquesta llei de les armes, doncs au.
Un jutge paralitza la limitació d’entrada de migrants als EUA. Menys mal que el poder judicial funciona a Amèrica. Almenys la justícia podrà plantar cara a aquest ésser execrable.
REUS DE TOTA LA VIDA/CAMP. Els que d’alguna manera o altra hem hagut de pagar religiosament els 8 euros per dia del pàrquing de l’Hospital sant Joan Reus, és una alegria saber que faran un aparcaments en superfície per 2 euros al dia. Ja era hora. Si de per si estar en un hospital ja és penós només ens faltava que ens buidessin les butxaques d’aquesta manera.
EL NOSTRE PA DE CADA DIA. ‘Un nord-americà de 26 anys volia portar "el regne de Jesús" a l'illa de Sentinel del Nord, on els indígenes han viscut sempre sense contacte amb l'exterior’ (324). Pel que es veu l’han pelat. Mira noi, em sap greu la teva mort, si; però ja em diràs qui et demanava anar a tocar els ous a una gent que vivia en pau i tranquil·litat a casa seva? En comptes d’adaptar-se a les noves realitats i als nous reptes que la societat té dia a dia, l’església segueix obsessionada en evangelitzar i fer arribar el missatge de Déu a quanta més gent millor. Abans d’anar a molestar, estaria bé que us preocupéssiu del vostre voltant i preguntar-vos perquè les esglésies cada dia estan més buides. Jo et donaré la resposta: perquè el missatge que voleu donar ha quedat obsolet. Aquesta hauria de ser la vostra veritable missió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada