CAP DE SETMANA DE SANT JOSEP 16-190312

DIVENDRES - TROS (trasplantant i fent el líquid de l'herba) SOPAR I PLAY AMB ISRAELS 160312
Les diverses bestioles que tomben lliures per la muntanya ens han deixat sense la meitat de la collita d'alls, de manera que vam optar per trasplantar-los i posar-los junt amb les faveres i les pesoleres per evitar danys menors. Mestres vam fer una passada amb el líquid de l'herba per preveure la sortida de la mateixa. A la tarda, després de dinar uns bons cigrons amb llangonissa, em vaig dedicar a sembrar unes llavors de flors diverses. Finalment, vam acabar el dia vam acabar el dia esporgant les rames sobreres dels avellaners. Una jornada ben complerta!

A la nit vam quedar amb la Natàlia per anar a sopar a Can Llesques. S'ha de reconèixer que és un lloc on pots menjar bé, el problema és l'atenció; et tracten amb el cul. Que s'ho facin mirar!
Havent sopat vaig fer cap al Flaps on em vaig retrobar amb el Cordo, el Ramos i l'Isra i plegats se'n vam anar a casa d'aquest a fer unes plays. Pel camí, entre partida i partida, ens vam deixar dues ampolles genials de cava i un fart de rialles. Valoro ferventment aquests moments! Vam anar a dormir a les cinc!


DISSABTE - ANIVERSARIS ROSITA I CRIS I CONCERT TOQUEM FUSTA A RIUDOMS 170312
Ens vam reunir als Racons per celebrar el 63esè aniversari de la Rosita i el 39è de la Cris. Per celebrar-ho la Rosita i el Joan ens van obsequiar amb una llagostinada brutal: llagostins, sèpia, musclos... i sopa de peix. De postres vam assaborir les maduixes a la Sanabrana (banyades amb xocolata calenta) i vam bufar les espelmes de l'efemèride. Aquesta vegada el Cachorro i la Negrita es van haver de conformar amb peix per dinar. No es poden queixar.
Després de dinar vam poder gaudir amb la segona menjada de papilla per part del Cesc. El xavalet en comptes de plorar perquè en tenia massa plorava perquè li posessin més papilla a la boca. Tot un crack!

Després d'haver gaudit amb el Barça i d'haver sopat lleugerament, ens vam trobar amb la Natàlia a Riudoms. A la Calderera tocaven els Toquem Fusta amb el Marc Gibert http://www.toquemfusta.cat/. Allà ens van presentar les cançons del seu Disc Ara és l'hora. Des d'aquí us els recomano, especialment en directe; tenen una energia brutal. No us perdeu: Abraça'l fort  http://www.youtube.com/watch?v=nEiu9wxeciI, Ho podríem intentar http://www.youtube.com/watch?v=BlBcH12EmQ8&feature=related, La nova de l'altre cantó del bus http://www.youtube.com/watch?v=dPYrjTx46pw   i sobretot La Festa Major http://www.youtube.com/watch?v=QO0KbWKh6hA&feature=related. Molts ànims!

DIUMENGE - HORTS D'EN RIC (fems), CALÇOTADA I CRIDANT AL FLAPS 180312
A les 10 punt ens hem trobat amb en Ric davant de casa seva. Ell ja estava arreglant el cotxe per transportar els fems. D'allà hem fet un primer viatge a l'hort per agafar cabassos i els sacs per posar-ho. Hem anat fins a la granja del Marcel i amb la pala i l'aixada hem anat omplint-los de fem. Llavors des del camí a l'hort ens hems servit del carretó per dur-ho millor. En total hem fet tres viatges; hem agafat forces de cara a la calçotada de després. Abans de marxar hem ruixat bé l'únic crestall que ens queda. Ara caldrà fer uns viatgets més amb fem per nodrir bé la terra.

Després de reposar una estoneta hem baixat cap al Casal; allà l'Associació de Dones havia preparat la Calçotada popular. El cert és que ha estat una de les vegades en les que la sala estava més plena. S'han repartit calçots, un plat de carn amb llangonissa i dos talls de corder, una taronja de postres, natilles casolanes i cafès per a tothom. Recalcar que la salsa estava per llepar-s'hi els dits i que els calçots eren dolcets; igual que les natilles. Tot plegat un escàndol de bo! Felicitar a tota la gent que fa possible aquest acte!

La nit la vaig acabar fent-la petar una estona amb el Martí i el Víctor, celebrant com bojos el gol de Cazorla contra el Madrid en els darrers minuts. Quina evacuació de nervis, nen!

Foto típica de la peixera del Martí

DILLUNS - SANT JOSEP 190312
Ens ha fet un dia radiant, així que l'hem anat a passar a Cambrils per celebrar el sant Josep, el sant de ma mare Josefina. Hem donat una volteta pel passeig per acabar dinant a Cal Maset; molt recomanable per cert! De primer hem triat amanida d'endivies, amanida tèbia i sopa de peix i pebrots del piquillo. I de segon parrillada de peix. Estava boníssim!
Després hem matat la tarda ben asseguts darrere d'un vidre que ens protegia de la miqueta de brisa que bufava. Hem estat de conya!

Amb tot tanquem un dels caps de setmana llargs de l'any. Cansat però content d'haver fet tot el que he fet! Iblama

FUTBOL IBLAMA 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Sevilla 0 - Barça 2 (Xavi i Messi).
El Millor: Pedro per la seva voluntat i Messi per tot!
El Pitjor: no haver fet més gols.
L'àrbitre: bé tot i anul·lar un gol legal a Messi.
Com ho he vist? Una primera part magistral per part del Barça, certament; amb tots els ingredients que l'han get gran en els darrers temps. Vam ser sòlids en defensa, exceptuant una falta d'entesa entre Piqué i Àlves que ens podia haver costat un gol. Pel que fa a la resta va estar com en els bons temps. Les línies ben juntetes sobretot al davant i a mig camp. La clau va ser baixar Messi a mig camp junt amb Cesc i Xavi amb Iniesta una miqueta més obert a la banda i Pedro barallant-se al davant per recuperar i generar espais (essent ajudat per l'altra banda per Àlves). De fet va ser un partit infructuós pel canari però de veritat que gràcies a la seva pressió es van poder recuperar moltes pilotes. Li va faltar el golet i mira que vam generar ocasions, eh! Magistralment, Xavi va fer el primer de falta i encara ens vam fer més grans, amb tocs curts i recolzaments constants. La prova en va ser el segon gol de Messi; una genialitat que comença amb tres de les claus del Barça de Guardiola: recuperar endavant, toc ràpid i desequilibri al davant! Senzillament genial! També van parar bojos ambs els canvis de posició entre els del mig del camp.

A la segona part ens vam desinflar una miqueta; normal! El Sevilla es va estirar més i ens van crear més perill però res de l'altre món.
Grandiós resultat per ser dedicat a Abi i la seva recuperació! Ànims Barça, ànims Abi! Iblama

UN SECRET DEIX DE SER SECRET QUAN ÉS COSA DE DOS! i SOSPITES!. Continuació de El Vestidor i Qüestió de temps. Novena entrega

Un secret deix de ser secret quan és cosa de dos!
M’havia perdut una part del discurs deixant volar la meva ment, però pel que m’havia de dir... Llavors l’S.S va comunicar al seu fidel escuder Àlbert que ja podia fer entrar la nova cap de personal i relacions contractuals: la flamant senyora Paula Ballester. Em vaig quedar de pedra; llavors si que em vaig quedar de pedra. Es va aixecar el fill de puta de l’Àlbert i va obrir la porta del despatx. Anava ben vestida com sempre. L’única diferència és que portava unes ulleres que li donaven un toc més intel•lectual i d’encara més puta! Portava una carpeta arrapada al seu pit de color marró. Per un moment, ingènuament, em va venir la idea al cap que ella m’ajudaria.
-Bon dia, senyors!
-Bon dia senyor Salvat, bon dia senyor Pinyés, bon dia senyor Blanch!
Es va asseure al final de la taula i va obrir la carpeta. Va ordenar uns fulls i es va disposar a dir el que havia de dir:
-Senyor Blanch, com a nova cap de personal li comunico que a partir d’ara vostè ja no pertany a aquesta empresa. Em va caure el món al damunt!
Va reprendre la paraula l’S.S. -El que li oferim és que vostè signi la baixa voluntària donant-se per finiquitat i liquidat a canvi de no esbombar a la seva família –a la seva dona- que té una amant. Ah, i no pateixi, ja ens hem encarregat, gràcies a la gran tasca de la nostra fidel col•laboradora, de destruir tots els documents que ens podrien implicar en una possible denúncia a hisenda. Reconec que la seva “investigació” –per dir-ho d’alguna manera- li ha permès arribar molt lluny però ara la història s’ha acabat. Un secret deix de ser secret quan és cosa de dos! Així que signi, marxi i torni mai més per aquesta oficina!-.
Em van venir ganes de plorar, de matar-los una vegada més als tres. Em dolia haver de veure amb aquells aires de superioritat a la Paula. Què es pensava, que passaria a ser directora? Què no ho veia que tard o d’hora li passaria el mateix a ella? Com podia ser que ens hagués traït? La dignitat de la resta de companys quedava també embrutada!
-Aquí té els papers; signi’ls! Em va dir la Paula! Em vaig fixar que s’havia pintat les ungles de negre!
Derrotat vaig agafar un bolígraf i vaig signar els papers. Havia perdut la batalla; havia perdut la guerra!


Sospites!
De moment vaig decidir que no li diria res! Faria veure que m’havien donat vacances i tal. Calia trobar el moment per dir-li-ho bé!
Els dies a casa sense fer res eren eterns, avorrits. No tenia cap il•lusió i tant li fotia dos com tres. Així que va trobar un cert suport anant al bar de Baix. En un primer moment eren cerveses però des del moment que va descobrir els gin-tònics va deixar la cervesa pel combinat. A l’hora que ella sabia que podia arribar pujava ràpid al pis i glopejava un culitori que tenia al wàter petit. S’asseia al despatx i feia veure que feia alguna cosa. Evidentment,  ella plenament conscient que alguna cosa no funcionava bé. Se li feia estrany notar aquella olor rara que li feia la seva boca. Ell s’havia excusat que era el culitori però noi fins i tot havia anat a olorar el culitori i no feia pas aquella olor.
Un matí que havia marxat la llum de casa, la noia va baixar al Bar de Baix per fer un cafè i un croissant. Llavors va anar descobrint el pollastre. En Xim, l’amo, se li va dirigir directament i sense embuts:
-Coia, em sembla que el teu home no està bé?-
-Per què ho dius Xim?
-No t’ha dit res l’Isaac?
-De què m’havia d’haver parlat segons tu?
-Bé, no... de res!
El cert és que en Xim sempre s’havia fixat en la Coia. Moltes vegades –quan ella venia sola- intentava acostar-s’hi una mica més. Ella ho havia notat en més d’una ocasió! Ell sempre li deia que si fos la seva dona la portaria com una reina i que li compraria tot el que volgués. La veritat és que no estava del tot malament. Alguna vegada, a la feina, fins i tot hi havia somniat o si més no s’havia imaginat la situació. I és que amb ella era sempre amable i la feia sentir bé!
-Xim, vés al gra sis us plau que he de marxar!
-No et pensis que et dic això perquè hi ha una segona intenció –cosa que no era certa- però el teu home es passa el dia al Bar, matí i tarda; quan tu no ets a casa.
-Però i què vols dir amb això!
-Doncs, que l’han fotut fora de la feina i que s’emborratxa!
-Què! Però per què em dius això? No és possible, ells m’ho hauria dit!
-I que t’ha dit que fa ara doncs?
-Que està de vacances i com que li devien diners d’altres anys, ara els ha ajuntat tots i els fa seguits.
-Doncs ja et dic jo que no. L’han fotut fora i de mala manera!
La Coia va deixar l’euro amb deu que valia el cafè damunt de la barra del bar i sense dir res més va marxar esperitada sense menjar-se el croissant petit que li havien donat amb el cafè! Estava confosa. Ella ja feia dies que veia coses rares. En qualsevol cas, no ho acabava de veure clar. Així va trucar a la feina i va decidir que aniria a l’oficina per parlar amb el senyor Salvat. Ell la va rebre atentament i amb tota amabilitat al seu despatx.
-Miri senyora Miró; a vostè no li convé aquesta persona. És una mala persona. Després de tants anys no només ha deixat d’acomplir amb les seves responsabilitats ocasionant enormes pèrdues als socis sinó que a més va tramar tot un pla per denunciar-nos amb injúries i falses acusacions. És una mala persona!
-Senyor Sardà, jo decidiré si és o no bona persona! Es va aixecar sense dir res i va marxar donant un cop fort de porta!
Se sentia confosa, astorada. El que veia no li acabava de quadrar. Sabia que el seu home no era la perfecció i que darrerament fins i tot s’havia sentit amb ganes de deixar-lo pel Lolo; un antic amor adolescent que havia retrobat casualment. Es negava a creure’S les paraules del seu ex-cap. Podien més els anys que havien passat junts, de moment. Sense més dilació es va posar en contacte amb l’Enric. El va trucar i s’hi va posar a l’acte.
-No vull saber res ni de tu ni del fill de puta del teu home! I va penjar.
Va tornar a marcar el seu número i aquesta oportunitat ni va contestar! L’Enric mai li havia contestat així. Va arribar-se a casa del Richi amb l’esperança de trobar-lo amb la seva noia la Neus, amb qui amb el temps havia fet una bona amistat. Va trucar i efectivament li va obrir la porta la Neus. No la va rebre massa bé de totes maneres.
-Què hi fots aquí?
-Com és que em parles així? No em convides a passar?
-No. Què vols, ara? No ens heu fet prou mal!
-Però que dius? Què t’he fet jo Neus?
-Tu ets còmplice de les jugades del teu merda d’home!
Mentre deia això la Neus va apretar la porta amb força per tancar-la-hi als morros. Ella va desistir. El neguit li va gelar la sang! Ara quedava ben clar que alguna n’havia fet l’Isaac. Li quedava una opció final: parlar amb en Robert!

El Robert es va citar amb la Coia la tarda del dimecres, quan sabia que l’Isaac anava a jugar a futbol a la Selva amb els seus amics. Van quedar que ell la passaria a recollir prop de la Sindical amb el cotxe quan sortís de la feia a dos quarts de vuit. I així va ser! La Coia estava neguitosa. Tenia la sensació que el Robert no la fallaria i que li explicaria el que havia succeït i no es podia treure del cap la idea que ell fos mala persona. Es va pentinar mínimament i va baixar carrer avall, trencant per carrers que habitualment no passa, fins a arribar a la Sindical. En Robert va ser puntual; a dos quarts en punt va arribar amb el seu tot terreny. Va posar les llums d’emergència i es va aturar al mig del carrer perquè la Coia pugés.

-Hola Coia! Va dir en un to inexpressiu!

-Hola Robert!

-On vols que anem? Vols que anem a prendre alguna cosa a un bar o a casa meva o allà on tu diguis?

-M’estimaria més que m’expliquessis aquí mateix el que està succeint i que enllestim el tema quan abans millor!

-Bé, doncs busco un lloc per arramblar-me i que tinguem una mica de pau.

Va baixar pel carrer Pere el Ceremoniós i pujant per Països Catalans fins arribar al Barri Gaudí. Tot entrant a mà esquerra, després de passar el pont, hi havia una zona d’aparcaments on podien estar tranquils. Va aparcar i va aturar el motor! El cert és que no hi havia massa llum però ella li va donar el seu consentiment.

-Què ha passat doncs Robert?

-Mira Coia, han fet fora el teu home de la feina. Bé de fet ens han fet fora a quasi tots: el Richi, el Robert, l’Enric, el Joan... i... bé... Ens pensàvem que també la Paula però...

-Però com pot ser això?

-Les coses a l’empresa no anaven bé, tots n’érem conscients. Sabíem que poc a poc ens anirien fent a tots a fora i amb raons no sempre clares. Així que ens vam unir els que ens teníem amistat i vam idear un pla: buscar els drapets bruts de l’empresa i quans ens fotessin a fora fer-los xantatge amb la informació que tenien que no era altra que diner negre. Era un pla perfecte Coia, però el teu home el va esguerrar.

-Què va fer, no ho entenc!

-El que et diré ara pot ferir la teva sensibilitat Coia... Se’m fa difícil explicar-t’ho. Vols que t’ho expliqui de totes maneres?

-Clar que ho vull!

-Doncs bé, quedàvem amb la Paula, el Richi, el Joan, l’Isaac i Jo per veure com avançàvem en la investigació, saps! Vols que continuï!

-Si, coi!

-Vam establir el “quarter general” a casa de la Paula! I va passar el que ningú pensava que passés!

-Què!

-Bé... Va carraspejar! Doncs que la Paula i l’Isaac es van “liar”. La Coia es va posar les mans a la cara.

-Ho sento, Coia... jo...!

-Continua. Va dir ella!

-Pel que es veu ella només el va utilitzar per treure-li tota la informació que havíem anat recollint en contra de l’SS. I quan va tenir el que volia ho va entregar a l’SS i es va consumar la traïció. Ara ella és la nova Cap de Personal de l’empresa! La Coia s’havia posat a plorar!

-Per tant m’estàs dient que la Paula i l’Isaac van ser amants i que a més ell ara ja no te feina? No m’ho puc creure! Va dir com va poder entre sanglots!

-El més gros però és que a més això ens ha afectat a nosaltres també i ens hem quedat sense feina igualment!

La Coia estava desconsolada!

-Ho sento Coia!

Ella amb les mans al cap es va acotxar perquè el seu plor no fos tant evident. Pel cap d’ell va passar la idea d’acaronar-li aquell bonic cabell però no va gosar. Ell ni tant sols s’havia tret el cinturó de seguretat.

-Gràcies per dir-m’ho Robert; ets un bon amic!

-Adéu!  Va dir mentre obria la porta del cotxe!

-Però on vas? Què no veus que ets a l’altra punta de Reus. Puja que et duré a casa!

-No gràcies Robert, t’ho agraeixo però necessito reflexionar i que em toqui l’aire. Vas dir sanglotant!

-Puja dona si us plau... No em facis això! Però ella acabava de tancar la porta d’una revolada!

En aquell moment va passar un tren de càrrega per damunt del pont. Va seguir pel carrer dels Jocs Olímpics tenint la via a la seva dreta, alçada. Mirava al terra. Estava trencada! Va passar per davant del passeig de la Boca de la Mina i s’hi va endinsar. A mesura que tirava amunt més por li agafava. No hi havia massa llum i un lleu ventet bufava per entre els plataners. Quan va arribar a la font es va remullar la cara i va veure aigua. Mirava per avall i veia la filera de plataners com un immens túnel, un reflex del que començava a ser la seva vida! Iblama

*Desena entrega: dimecres 21/03/2012

CAP DE SETMANA DE LA PRIMERA CALÇOTADA 10-120312

DIVENDRES 100312 - TUBO & FLAPS
Després d'una setmana realment complicada entre hospitals i escapaments d'aigua, ens hem reunit en una d'aquelles nits que convé no perdre mai en la vida. Primer ens vam trobar al Tubo amb la Maica i el Martí. Allà vam fer unes tapilles i sobretot vam veure vi. Brutal l'Azpilicueta de la Rioja. Posteriorment, vam fer cap al Flaps on van anar arribant el David i l'Israel. Vam jugar als dards, el Víctor ens va explicar unes quantes "batalletes", vam riure, vam fer unes copetes... i fins i tot vam donar un tomet pel centre de Reus. Uns moments que molt sovint trobo en falta i que espero seguir mantenint. Gràcies!

*Foto de dins la peixera gentilesa de MARTPRODCUTIONS!

DISSABTE 110312 - PRIMERA CALÇOTADA

Sense cap mena de dubte, és un dels plaers que l'amant del bon menjar no pot obviar: uns bons calçots -no massa dobles ni grans- banyats en un radiant romesco i una mica de carn a la brasa. La llàstima és que a la tarda i a la nit et sents pesat a més poder.

Ens va fer un dia esplèndid per poder estar una estoneta al carrer sentint com els moixons comencen a anar bojos i com la natura està deixant veure la seva plenitud.
La tarda la vam matar perseguint el Cachorro i la Negrita amb l'Úrsula, intentant arreglar el món -després de dinar és quan es prenen les millors decisions- i gaudint amb les rialletes i sorollets comença a fer el Cesc!

DIUMENGE  120312 - HORTS D'EN RIC TRASPLANTAMENT

Les gelades de febrer ens van deixar l'hort arrasat. Primer hem recuperat el rec -la setmana anterior- i aquesta ens hem dedicat a trasplantar el que ha sobreviscut: alls, cebes, porros, cols de Brussel·les i enciamets. Tot ha estat col·locat en l'únic crestall que va sobreviure al fred. Ara a veure com anirà!

Estem a l'espera de poder abonar bé tota la terra de cara a la nova temporada primaveral i estiuenca. Ja somnio amb les tomaquetes! 

FUTBOL 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Racing 0 - Barça 2 (Messi 2)
El millor: Mascherano.
El pitjor: la gespa i la duresa dels rivals.
L'àrbitre: regular. Crec que podia haver xiulat un o dos penals més a favor del Barça i que hauria d'haver censurat amb més duresa les entrades "criminals" dels racinguistes. Ha anul·lat un gol bé al Racing.
Com ho he vist? He vist un partit molt seriós del Barça. Crec que hem jugat millor amb el 4-3-3 que amb el 3-4-3 inicial. M'ha semblat que en molt moments solament jugàvem amb dos defenses: Masche i Puyi. Masche ha donat tot un recital de rapidesa, anticipació i tall i junt amb Puyi han mantingut la defensa un gran nivell. Dic que hem jugat amb dos defenses perquè com és habitual Alves era a mig camp. Això si quan trèiem la pilota Busi es situava en defensa. Al final ha acabat de central i cosit a patades de manera injusta.
Hem tingut la paciència suficients com per anar basculant per desestabilitzar-los i trobar el forat. Ells tenien clara la consigna: darrere i contundència; i no s'han estat de res. Una vegada més hem estavellat dues pilotes al pal i no hem patit gens en defensa. Iblama

FUTBOL 2011-2012

LLIGA DE CAMPIONS
1/6


ANADA
Resultat: Leverkusen 1 - Barça 3 (Alexis 2 i Messi)
El millor: Alexis.
El pitjor: la manca de contundència en defensa.
L'àrbitre: europeu.

TORNADA
Resultat: Barça 7 (Messi 5, Tello 2) - Leverkusen 1
El millor: Messi
El pitjor: -
L'àrbitre: Bé.

Com ho he vist global. En l'anada el Barça ha estat capaç de superar l'ambient una mica enrarit en els darrers dies. Hem sortit al camp amb ganes de deixar sentenciada l'eliminatòria a Leverkusen i ho hem fet. Hem tingut la possessió i hem creat fins a 11 ocasions. El problema ha estat en que ells n'han creat 8 i en una d'elles ens ha posat una mica la por al cos a l'empatar-nos. Poc a poc hem sabut imposar el nostre estil de toc i els hem anat arraconant. Cada vegada que el Barça canviava de marxa es mostrava molt superior als alemnays. Al final el resultat fins i tot ha estat curt.
A la tornada poca història hi ha hagut. Els gols que no vam marcar a l'anada els hem marcat a la tornada. Messi s'ha convertit en el primer jugador en fer 5 gols en xampions i el Barça ha passat per sobre del Bayern.
Hem fet petit el segon equip d'alemanya i això ha estat gràcies al toc, la paciència per anar fent bascular el rival i la contundència al davant. Eliminatòria amb un global de 10 a 2. Per fer-s'ho mirar UEFA. Iblama

EL VESTIDOR i QÜESTIÓ DE TEMPS continuació d'Era dilluns i feia fred. Vuitena entrega

El vestidor
En la segona reunió que vam fer vam quedar a casa de la Paula. Vivia al Bell Parc en un pis molt lluminós que li havia cedit el seu pare vidu. Vam analitzar com podíem utilitzar el material en contra del “Kabalí” i vam concloure que s’havia de furgar una mica més en les línies de l’empresa per veure si descobríem més diners estafats. Ens va passar pel cap que l’AdriaVs entrés a casa de l’S.S per punxar-li els ordinadors però no trobàvem la manera de fer-ho.
En Richi i l’Enric van marxar i jo em vaig quedar una estona més per acabar-me la coca-cola que m’havia servit la Paula. Ella em va dir que s’anava a treure les sabates i que ara tornava. Jo vaig agafar la cola i em vaig posar a mirar el trànsit que passava pel mogut carrer. Semblava que queien gotes. En sec vaig sentir un fort cop i vaig cridar a la Paula. Res, cap resposta. Vaig tornar a cridar i res. Cullons! Vaig deixar el got en una cantonada de la taula i vaig anar passadís endins cridant de nou el seu nom. El pis estava ordenadíssim. Era evident que era una persona meticulosa la Paula i detallista. A cada raconet hi havia petites coses que t’atreïen: espelmetes, gerros, quadres amb fotos de viatges... Només hi havia una cosa que m’inquietava: les màscares africanes desfigurades penjades a sobre de les portes.
Em vaig acostar a la porta del seu dormitori i no sabia ben bé que fer! Se’m va acudir trucar fermament i de nou vaig cridar el seu nom. Res! El cor se’m va començar a accelerar. Vaig obrir el pom allargassat. Entrant a mà dreta hi quedava el servei, entremig l’habitació, amb un gran llit de dos per dos i al final hi havia una obertura sense porta, vaig deduir que era un vestidor! Vaig mirar al servei i res. A l’habitació tampoc hi havia gaires senyals d’haver succeït res, així que vaig continuar fins el suposat vestidor. Vaig tornar a dir en veu alta el seu nom i res! Poc a poc em vaig acostar l’obertura. Quan per fi vaig entrar al vestidor la sorpresa meva va ser enorme. La Paula estava allà al final del vestidor i estava despullada amb una corbata penjada al seu coll. Buff! Com estava! S’havia pintat els llavis vermells i havia desplegat la seva cabellera negra per les seves molsudes espatlles. Com estava! Em va agafar absolutament fora de joc i em va dir:
-Què et sembla?  No vaig saber que contestar! La veritat és que estava espatarrant. No se’m va acudir res més que dir: -Què fas?Pensava que t’havies mort!.
-Ja veus que no! –Ara vine i fes-me el que has desitjat fer-me des del dia que ens vam conèixer.
Es va acostar ben a la vora i em va començar a treure la roba. Aquells llavis roents van començar a martellejar-me un dels meus punts dèbils: l’orella. Definitivament em vaig rendir. Vaig seguir el seu joc i li vaig pressionar aquells pits turgents. En un tres i no res, mig ensopegant érem damunt del llit.
Passada mitja hora em vaig sentir culpable. Em volia morir! Però què havia fet! Havia traït la meva dona i tot per què! Ostres però tampoc em podia treure del cap el magnífic cos de la Paula bellugant-se damunt meu.

Qüestió de temps!

La situació amb la Coia es tensava per moments. Va arribar un moment que semblaven dos estranys compartint sofà, coberts, lavabo... Evitàvem parlar dels temes que sabíem que ens feien mal i ens perdíem en converses sense cap mena de fonament o ens ofegaven mirant la tele hores i hores, sense dir-nos res. Com si m’hagués castigat ja no practicàvem sexe de cap manera. Jo, en alguna ocasió, havia pensat d’intentar arreglar una mica les coses com abans fèiem: ens enfadàvem però acabem al llit i ho arreglàvem tot. Ara l’estratègia ja no funcionava. Per molt que al sofà m’acostés a ella fent-li petons a cau d’orella o que li digués que anéssim al llit, sempre trobava alguna excusa o altra per despistar o directament adormir-se –o fer-se l’adormida-. Vaig intentar passar a la segona fase del pla. Consistia en esperar-me els matins per insinuar-me. El primer dia em va deixar anar una bravada acumulada al llarg de la nit que em va fer perdre les ganes de res. El segon, em va dir que tenia la regla i que tenia “el paquet” que li “supurava”; “teatro del bueno”. I el tercer dia que ho vaig provar, va mig obrir un ull però com que anava tant cansada va poder més la son que no pas el sexe. El problema venia després, durant el dia. Marxava calent de casa i amb qui em trobava a la feina? Amb la Paula. Ella sempre amb aquell somriure a la cara i amb aquell cos... Em posava malalt! El meu cervell es debatia entre la calentor i el remordiment. Una tarda, poc després de dinar, em va fer arribar un sms que em va fotre malalt:

-D’Akí 1 kart a l’arxiu!

Va ser un quart d’hora etern. Em vaig debatre entre el si i el no rotund però al final vaig accedir. Vaig baixar per la sortida d’emergència escales avall. Era una hora tranquil•la i a l’oficina la major part de la gent estava dinant. Vaig obrir la porta i ella estava allà al darrera.

-Què vols? Li vaig dir fent-me el boig. Sense temps a dir res em va agafar de la mà i em va fer entrar arxiu endins. Al final hi havia una mena de servei amb una petita dutxa i una pica i un wc. Em va empènyer contra la paret i em va abaixar els pantalons d’una revolada. Vaig veure les estrelles, el cel... Ells ni es va despentinar. Es va arreglar el cabell i es va com mig espolsar la mitja faldilla que duia i em va dir:

-Avui plegaré tard. Si vols una sessió més complerta vine a casa meva, ja saps on visc?

I la tia, “ni corta ni perezosa”, em va deixar allà amb els pantalons abaixats com un estaquirot. De fons vaig sentir el soroll de la porta al tancar-se. Vaig aixecar la vista i mig estorat em vaig veure reflectit al mirall. Vaig esbufegar i em vaig netejar com vaig poder. Aquesta vegada però la sensació de remordiment no era tant gran, al contrari; tenia una mena de sensació de venjança! 

Ho vam repetir unes quantes vegades més. De tant en tant parlàvem de l’estratègia a seguir però el cert és que es va convertir més en una excusa per veure’ns que res. El tema de la feina només era qüestió de temps, calia que ens anessin fotent fora per consumar la nostra venjança. 

Al final vam establir la seu central de la investigació a casa de la Paula. Tota la documentació l’anàvem guardant en un vell portàtil que vam aconseguir treure de l’empresa. Anàvem omplint el sac i l’acabaríem lligant; era qüestió de temps! Igualment, les nostres trobades van anar repetint-se a l’empresa i fora d’ella. Em començava a sentir atret per aquella dona i la veritat és que em començava a importar poc el mal rotllo que hi havia a l’empresa. Allà la majoria s’apunyalaven per aconseguir ser favorit de l’SS. Només quedàvem aquest petit reducte per iniciar quan convingués el contraatac. Iblama

*Novena entrega: dimecres 07/03/2012

CAP DE SETMANA D'ENTRADA AL MARÇ 24-260312

DIVENDRES 240312 - TROS - FER FOC I ESPORGAR

Vam tenir un dia primaveral. 

Al final s'ha fet una concessió per poder cremar restes de poda fins a les 16:00 de la tarda, de manera que vam eliminar moltes restes de la poda dels avellaners especialment. I és que no ho sembla però als avellaners li surten molts fills i perquè tingui una bona producció és millor eliminar-los. 

En va passar el  temps volant i dinàvem a les quatre.

La tarda la vam destinar a regar els allets i les faveres i pesoleres que sembla que definitivament van sobreviure a la fredorada.

Per cert vaig trobar un trist i solitari espàrrec! 

DISSABTE 250312 - HORTS D'EN RIC - REG I ALLS

Per fi vam poder arreglar el reg. Arran de les fortes gelades del més passat havíem desendollat la mànega del reg. així que el dissabte va caler primer muntar els tubs i la mànega, primer. Després el Ric em va ensenyar el que era encebar un tub perquè hi circuli l'aigua. Llàstima que vam descobrir massa tard que es podia fer sense xuclar.

Amb el reg ja muntat vam poder regar el terreny un mes després de no haver pogut fer-ho. A les puntes vam comprovar com els allets ja treuen el cap, un miracle del secà comptant totes les adversitats que hi ha hagut. d'Aquesta manera vam fer igualment una mica de valoració. De manera que s'han salvat: els alls, escaroles, tres cols de Brusel·les, una col normal, les bledes, cebes i porros, a més sembla que els espinacs rebroten molt lentament.

Vam decidir que ho trasplantaríem en un dels crestalls del final en les properes setmanes, abans que tinguem l'adob. Per això, la darrera tasca que vam fer, va ser deixar el terreny ben net de tubs per poder llençar l'adob i llaurar quan sigui l'hora.

DIUMENGE 260312 - SIURANA I VOLTANTS

Des que ens vam llegir el Port del Nou Món d'en Xulio Ricardo Trigo (http://portdelnoumon.wordpress.com/) teníem ganes de tornar a la bonica vila de Siurana, on s'hi desenvolupa una part de la vida de Marcel Roqueta.

Vas pujant per la carretera i certament sembla que et vagis contagiant de l'atmosfera misteriosa que l'envolta. És pot dir que pràcticament és una fortificació natural. Si observem el gravat que hi ha a l'entrada veurem com només va caler, en època musulmana, que construïssin una fortificació amb torres per la banda de Prades. La resta quedava aïllat pels forts penjants que la voregen. Per això es va convertir en un dels reductes difícils de conquerir.

En aquest darrer context es situa la llegenda de la darrera reina mora Abd-el-Azia. En el si de la reconquesta cristiana dels territoris de domini musulmà, aquesta reina abans d'entregar-se als cristians va optar per llençar-se amb un cavall blanc precipici avall.

No ens podem perdre donar un tomet pel poble i observar l'arquitectura rural imperant, amb les cases molt ben conservades en pedra. És igualment interessant l'església dedicada a Santa Maria amb la pica baptismal on segons la història d'en Marcel Roqueta, a la tapa, s'hi van guardar els vells mapes d'Al-Idrisi; el mestre del seu mestre Esquiva.

Salt de la reina mora.

Per dinar -si es vol- hi ha diferents opcions. Nosaltres avui hem optat per dinar a l'Acàcia. El cert és que el menjar era molt bo, l'única pega és que ens hem sentit tractats amb massa rapidesa. De primer hem demanat canelons i de segon llangonissa amb patates i samfaina. De postres crema catalana i arròs amb llet. Al menú hi entrava l'aigua i les postres i el pa. Tot per 13€ per persona.

Embassament de Siurana

Paga la pena passar una estoneta per l'embassament de Siurana, sobretot si podeu gaudir d'un bon temps. Per les dades que es pot llegir en un panell, l'embassament es va construir el 1972 i té una profunditat de 52 metres. Cal dir que actualment està mes aviat buit, i és que fa molts mesos que no plou.
Si mires amunt veus el poble de Siurana com s'alça altiu dalt del turó vermell. Iblama

FUTBOL 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA
Resultat: Barça 3 (Iniesta, Keita i Xavi) - Sporting 1
El millor: Iniesta i la tàctica d'en Pep.
El pitjor: que ni Cuenca ni Pedro van encarar una jugada en profunditat. I la lesió d'Alexis, clar.
L'àrbitre: horrorós. No va xiular tres penals claríssims a favor nostre. Va expulsar injustament Piqué i va deixar que l'equip rival fes immensitat de faltes.
Com ho he vist? Hem dominat en totes les facetes del joc: la possessió, les ocasions... però tot i així s'ha patit per superar un equip a la clementina. Han sabut plantar-se bé al darrere amb moltes ajudes i sortint ràpid al contraatac. Especialment quan ens hem quedat amb un home menys. Nosaltres a la primera part no hem sabut entrar per banda i quèiem constantment en la seva teranyina del mig de la defensa. Un golet més ens hauria donat major tranquil·litat.
La segona part ha començat fatal amb l'expulsió injusta de Piqué i el posterior gol de Barral. Ells llavors han fet uns canvis súper ofensius i amb bon criteri en Pep se la jugat i ens hem plantat amb un arriscat 3-3-3 amb Valdés de lliure. Reconec que ha patit ja que ells sortien a l'atac amb molta força i molts efectius. Al final s'ha fet justícia però i Keita ha fet un golàs per l'escaire dreta del porter. Quedava un quart d'hora aproximadament. Ells ja han baixat els braços i nosaltres l'hem anat tocant, acabant amb un 4-4-1 fins la lesió d'Alexis i amb l'entrada de Puyol.
Anirà bé guanyar un partit amb èpica i novament amb escàndol arbitral! Ànims Barça! Iblama