Sevilla 1 - Barça 1 (Bojan)
El millor: Busquets
El pitjor: no sortir del Pizjuan amb una diferència de gols més gran
La crònica __________________________________________________________
La primera part va ser una nova lliçó del nostre equip. No vam deixar que l'equip rival, malgrat jugar amb tres puntes s'acostés a la nostra porteria. No van ser capaços de donar més de tres passades seguides. Nosaltres vam tocar i vam pressionar com sempre, fent canvis constants de posició, especialment després de la lesió de Pedro. Bojan es va situar com a davanter centre, la banda la va ocupar Adriano i a la dreta s'hi va posar Villa. Messi va ajudar a reforçar el mig camp i junt amb Iniesta, Busi i Xavi van cosir de passades curtes els Sevilla, el qual va anar reculant i acumulant homes pel centre. Hi va haver moments en els que els blancs defensaven amb una línia de sis homes. Nosaltres amb paciència vam ser capaços de trencar aquesta barrera amb una passada magistral de Xavi cap a Àlves el qual va habilitar Bojan perquè marqués el primer gol (0-1). El primer període acabava amb un resultat massa curt vistos els mèrtis dels uns i dels altres damunt el terreny de joc. Però el futbol no compta amb els mèrits i si amb l'efectivitat. El Sevilla va situar sobre el camp un dels millors jugadors "boia" de la lliga Kanouté de manera que ell solet alliberava la resta de davanters: Navas i Negredo. Una gran estratègia. I així va arribar el gol de l'empat. A partir de llavors nosaltres vam patir una fase de desconcert que ens podia haver costat que el rival es posés per davant en el marcador. Si el Barça ha de córrer darrer de la pilota estem perduts; per anar bé som nosaltres els qui l'hem de fer córrer. Afortunadament, no van marcar i de nou vam tornar a fer-nos -encara que una mica massa poc a poc- amb el control de la pilota. Érem coneixedors però que el Sevilla jugaria al contratac i que ens podia fer molt mal. Llavors va venir una fase preciosa per al bon futbolero. El migs camps dels dos equips es va trencar i els jugades anaven d'una porteria a l'altra. Podia passar qualsevol cosa. El Barça en va tenir dues de molt clares però no va tenir la sort suficient i al final el partit va acabar amb empat. Un resultat que no em sembla del tot injust!
Els culés hem d'estar contents i pendents del que fa el nostre equip. Evadir-nos del que ens vingui de fora. Volen que caiguem en el parany de la desestabilització i esperem que no ho aconsegueixin. Estic segur que, ara que arriba el moment clau de la temporada, si som capaços de jugar com juguem arribarem a bon port. Ànims Barça! Iblama
La primera part va ser una nova lliçó del nostre equip. No vam deixar que l'equip rival, malgrat jugar amb tres puntes s'acostés a la nostra porteria. No van ser capaços de donar més de tres passades seguides. Nosaltres vam tocar i vam pressionar com sempre, fent canvis constants de posició, especialment després de la lesió de Pedro. Bojan es va situar com a davanter centre, la banda la va ocupar Adriano i a la dreta s'hi va posar Villa. Messi va ajudar a reforçar el mig camp i junt amb Iniesta, Busi i Xavi van cosir de passades curtes els Sevilla, el qual va anar reculant i acumulant homes pel centre. Hi va haver moments en els que els blancs defensaven amb una línia de sis homes. Nosaltres amb paciència vam ser capaços de trencar aquesta barrera amb una passada magistral de Xavi cap a Àlves el qual va habilitar Bojan perquè marqués el primer gol (0-1). El primer període acabava amb un resultat massa curt vistos els mèrtis dels uns i dels altres damunt el terreny de joc. Però el futbol no compta amb els mèrits i si amb l'efectivitat. El Sevilla va situar sobre el camp un dels millors jugadors "boia" de la lliga Kanouté de manera que ell solet alliberava la resta de davanters: Navas i Negredo. Una gran estratègia. I així va arribar el gol de l'empat. A partir de llavors nosaltres vam patir una fase de desconcert que ens podia haver costat que el rival es posés per davant en el marcador. Si el Barça ha de córrer darrer de la pilota estem perduts; per anar bé som nosaltres els qui l'hem de fer córrer. Afortunadament, no van marcar i de nou vam tornar a fer-nos -encara que una mica massa poc a poc- amb el control de la pilota. Érem coneixedors però que el Sevilla jugaria al contratac i que ens podia fer molt mal. Llavors va venir una fase preciosa per al bon futbolero. El migs camps dels dos equips es va trencar i els jugades anaven d'una porteria a l'altra. Podia passar qualsevol cosa. El Barça en va tenir dues de molt clares però no va tenir la sort suficient i al final el partit va acabar amb empat. Un resultat que no em sembla del tot injust!
Els culés hem d'estar contents i pendents del que fa el nostre equip. Evadir-nos del que ens vingui de fora. Volen que caiguem en el parany de la desestabilització i esperem que no ho aconsegueixin. Estic segur que, ara que arriba el moment clau de la temporada, si som capaços de jugar com juguem arribarem a bon port. Ànims Barça! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada