DISSABTE 190909
MANRESA
Pujant des de Martorell, passant per sota de Montserrat -impressionant- arribes a la capital del Bages. És una ciutat que té alguna cosa que atrau el viatger. Ja d'entrada veus l'església queda aixecada sobre un turó. La façana de la ciutatés molt bonica: el pont romànic, el riu, l'església... Val la pena donar un tomb pels carrers de l'interior. Encara es poden observar edificis molt ben conservats. El punt àlgit el trobem a l'entrar a la plaça de l'ajuntament. Des de la part altra, per sobre les cases, pots distingir la silueta de les muntanyes montserratines.
BAGÀ
Passat Berga tirant a ma esquerra trobem Bagà. Un poblet preciós que ha sabut conservar el seu aire medieval. Els carrers estan molt ben conservats. Vam veure l'esglesiola i el seu campanar. A l'entrada de la mateixa l'arcada tenia unes columnes amb unes figuretes molt ben treballades i molt ben conservades. Després vam baixar cap al riu, des d'on tens una bona perspectiva tel temple. Vam travessar el pont empredat i vam pujar per l'altra banda. La sorpresa més gran ve a l'interior del poble. Si t'endinses pels estrets carrerons arribes a la plaça porxada. És espectacular. Al fons presideix la plaça una estàtua de Galceran de Pinós, molt conegut a la contrada.
Per cert! Vam dinar de conya!
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE PALLER
Amagat entre els boscos i desconegut per la majoria s'aixeca un dels llocs més bonics del terme: el santuari de la Mare de Déu de Paller. És un recinte dividit en tres pars: l'esglesiola -dedicada a la Mare de Déu de Paller-, l'allotjament-restaurant i el refugi. És un entorn incomparable! Hi ha uns masovers super enrotllats. Amb ells hi conviuen tot tipus d'animalons: ponis, porcs, una carbra, gossos, gats... Unloc molt recomanable per perdre't en parella o passar un cap de setmana amb els amics.
Vista de Bagà prop del camí de Gisclareny
SANTUARI DE FALGARS
LA POBLA DE LILLET
DIUMENGE 200909
CASTELLAR DE N'HUG
Vam continuar carretera amunt on vam trobar el poble de Castellar de N'hug. És un poble que està pràcticament dalt de tot de la muntanya i on tens ben clar com deuen ser els hiverns. És un nucli molt ben conservat en el que hi destaquen les cases de pedra i els forns de pa, així com les botigues de terrissa. Els carrers també estan empredats. Una de les activitats principals, a part de la neu i el turisme, se centra en el sector ramader. Cap a finals d'octubre es animals ja baixaran de les muntanyes per passar l'hivern a cobert.
Val la pena pujar fins a la part alta del poble. La vista que hi ha no té final. Les muntanyes es perden avall i avall. Sembla que l'horitzó no tingui fi.
El primer d'ells és Santa Maria de Montgrony i el de dalt de la muntanya, després d'haver pujat un bon grapat d'escales, és Sant Pere de Montgrony (sobre els 1400 metres).
RIPOLL
SANT MIQUEL I SANTA MARIA DE LILLET
El més bonic és Santa Maria a la part altra de la muntanya i de forma cricular. Si mires al fons del templet pots veure, si el temps t'ho permet, una magnífica vista amb el Pedraforca alçant-se impassible per damunt de la resta de muntanyes.
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
Ascendint per una carretera amb molt desnivell arribes a un poblet la mar de coquetó situat a la falda de la muntanya de Falgars. En destaquen les casetes ben arreglades -repletes a l'estiu- i l'eglésia. Un fet curiós ens va sobtar. Les teulades estan repletes de pedres grosses per aguantar les teules. Vam suposar que hi deu fer molt vent i és que en lloc més ho vam veure!
SANTUARI DE FALGARSEl camí de Sant Julià al Santurari és molt bonic. Hi ha un munt de prats verds plens de vida i com no et vas trobant amb animalons i ben aprop de la carreterra. Molts d'ells estaven ajaguts. Una vegada que vaig anar a Àustria m'afirmaren que quan això succeix vol dir pluja. Ben cert!
El Santuari també conté habitacions per allotjar-t'hi. Em van agradar especialment la font del darrere, l'interior de la fosca esglesieta -sort del flash-, els grans arbres que hi havia al voltant i el rellotge de sol de l'entrada al temple.
LA POBLA DE LILLET
Començava a fer-se tard així que vam decidir anar cap a l'hotel. En concret vam estar a l'hostal Pericas. Un lloc molt recomanable a la falda del riu. I si vam arribar i ja ens vam adonar que el poblet que havìem triat per passar la nit era molt coquetó. Presidit per dos ponts rodons la vista que tens des de la part alta és inoblidable. Per sobre s'aixeca el poble d'óon en tret el cap com pot la torre del campanar. Per el fred a la nit ja era important. Només dir que vam anar amb forro polar.
Vam sopar a l'hostal mateix i després, mentre assaboríem una fresqueta cerveseta, vam veure el partit del Barça contra l'Atlético de Madrid. Nit rodona! Cansats vam dormir molt bé!
DIUMENGE 200909
FONTS DEL LLOBREGAT
Ens vam llevar d'hora i després d'un bon esmorzar ben contundent, a base d'embotits de la terra, vam anar pujant cap a les Fonts. És un tram curt ja que pots pujar fins molt amunt. L'entorn és magnífic. Queda una mica amagat i els sol s'escola per entre la immensitat de les fulles dels arbres que hi ha. Pots veure com surt aigua de tot arreu. Ara, les coses com són; res a envejar a les Fonts del Glorieta. Quasi que em veig en cor d'afirmar que són més espectaculars.
CASTELLAR DE N'HUG
Vam continuar carretera amunt on vam trobar el poble de Castellar de N'hug. És un poble que està pràcticament dalt de tot de la muntanya i on tens ben clar com deuen ser els hiverns. És un nucli molt ben conservat en el que hi destaquen les cases de pedra i els forns de pa, així com les botigues de terrissa. Els carrers també estan empredats. Una de les activitats principals, a part de la neu i el turisme, se centra en el sector ramader. Cap a finals d'octubre es animals ja baixaran de les muntanyes per passar l'hivern a cobert.
Val la pena pujar fins a la part alta del poble. La vista que hi ha no té final. Les muntanyes es perden avall i avall. Sembla que l'horitzó no tingui fi.
Cap al migdia vam anar una carreterona que porta a Gombrén. De camí vam poder veure una natura exuberant i uns animalons que quasi bé ocupaven la carretera. La vaca em mirava de reüll i quan em va dir que al Ricard li va abonyegar el cotxe una vaca al Pirineu vaig deixar de fotografiar-la. Jeje! Encara es va portar prou bé! Més endevant hi havia unes cabretes que pasturaven, totes elles ben dotades amb unes afilades banyes.
SANUTARIS DE MONTGRONY
El primer d'ells és Santa Maria de Montgrony i el de dalt de la muntanya, després d'haver pujat un bon grapat d'escales, és Sant Pere de Montgrony (sobre els 1400 metres).
L'esglesiola de Santa Maria és super petita. Està encastada a la roca i recorda aquells templets de Grècia i Turquia. El de sant Pere és un exemple de romànic català amb tres absidiols laterals que envolten el central. Entre els escrits trobats consta que aquesta església se'n té notícia als voltants de l'any 900. Increïble!
GOMBRÉN
Tal com ens van avisar les vaques al final va ploure. Vam tenir temps justet de donar una volteta pel poblet -bressol del comte Arnau- i refugiar-nos en un bar. En destaco la part baixa del poble on hi ha un porxos molt ben corservats sota les cases. Suposo que per fer d'aixopluc.
RIPOLL
Com que estàvem molt a prop de Ripoll doncs hi vam anar a dinar. Després, esquivant un ruixat, vam tombar pels seus carrers una estoneta.
El monestir és impressionant. Sempre que vinc per aquestes contrades sento una cosa especial. Val la pena dona un vol per la plaça del monestir i per la zona del darrere. Evidentment s'hi ha d'entrar per poder veure la portala de la façana.
En el passeig arribeu-vos a la zona del riu que hi ha un pont interessant. I com no; la zona dels carrers dels centre no us la podeu deixar. Sobta veure els colors atrevits de moltes de les façanes.
SANT JAUME DE FRONTANYÀ
De tornada cap a la pobla hi ha una de les esglésies més representatives del romànic d'estil llombard de Catalunya. Cal prestar especial atenció a la part del darrera del temple amb els tres absidiols força elevats per salvar el desnivell. La única diferència amb el romànic de Boí està en els campanars alts llombards.
SANT MIQUEL I SANTA MARIA DE LILLET
El més bonic és Santa Maria a la part altra de la muntanya i de forma cricular. Si mires al fons del templet pots veure, si el temps t'ho permet, una magnífica vista amb el Pedraforca alçant-se impassible per damunt de la resta de muntanyes.
Impagable poder ajaure's a l'herbeta i desconectar de tot.
1 comentari:
Impressionants, l'última foto i les de la Pobla de Lillet de nit! I és el que deies: no cal anar a l'altra part de món per gaudir del paisatge.
Publica un comentari a l'entrada