Una imatge més del país en el que estem vivint. La Senyora De Cospedal -que per cert, el seu pare es diu Cospedal no De Cospedal; primer tic aristocràtic-freak- s'ha casat. Fins aquí tot correcte! Ella que des de les poltrones de les orenetes negres peperianes s'ha postulat com una defensora incondicional de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana i de la Celestial "Conferencia Episcopal Española", va i es casa pel civil, ja que no ha obtingut la nulitat del seu anterior matrimoni! Després d'haver criticat i d'haver-se posicionat en contra de les clonacions de medul'la i de la fecundació in vitro -deia que els fills havien de sortir "de manera natural"-, va i resulta que queda embarassada. I sabeu com? Gràcies a la in vitro!
Ja no és per criticar solament al PP, que s'ho mereix. Compte! Em foten igual de fàstic els embarassos radiotelevisats de l'estimada Chacon, o les mendites psoetils. Però com a ciutadà que escullo un partit -sigui quin sigui- em sento enganyat i sento que ens foten el pèl. Què passa! Que als mítings són unes persones i la vida normal unes altres? Doncs jo no hi estic d'acord! I és que nosaltres votem a un partit perquè considerem que compartim unes idees. Cony! Si després del que ens acalenten el cap amb centenars de bajanades, i que sembla que ens convencen, va i veiem que quan baixen de la poltrona i s'equilibren a la resta de persones del carrer, llavors actuen diferent i opinen diferent. És un escàndol! Si fos del PP, cosa que crec que mentre tingui un dit de coneixement no faré, us asseguro que em sentiria estafat. De la mateixa manera que m'hi sento com català a amb Espanya, Europa i el Món; com m'hi sento amb el PSOE-PSC i les seves mentides i canvis de barret; com m'hi sento amb el TRISTPARTIT i com m'hi sento amb CIU. Com més va més apolitic em sento, perquè tristament, ara per ara, no em sento representat al cent per cent per ningú. Ni molt menys amb els que prediquen la independència de postal i després comparteinxen taula amb els venuts del PSOE i els hipòcrites d'Iniciativa. Fem de la Política una activitat més responsable i coherent ja que sinó arribarà un dia que la gent ni es molestarà en anar a escollir els mateixos caps amb diferents barrets, que de tant en tant fins i tot es canvien la jaqueta, que desgraciadament tenim ara. Finalment, i aquesta va pels que són partidistes. Xecs! Doneu un toc d'atenció als vostres caps perquè més que un país sembla que estiguem en un gran circ! Iblama
1 comentari:
Els polítics acostumen a separar bastant la política de la vida privada. Diuen el que "s'ha de dir" i fan el que els sembla. Sí que és ben bé un circ, sí, però, almenys, si encara tingués gràcia…
Publica un comentari a l'entrada