FESTES DE MISERICÒRDIA 2009

Destacaré els actes en els que jo vaig participar. De totes manere dir dues coses. La primera que les Festes de Misericòrdia sempre són especials. L'anada al santuari em recorda els meus avis, els quals tenien una devoció increïble per la Verge. La segona és que xiquets definitivament és la fi de l'estiu. De fet ja hem entrat a la tardor. Aiiiiiiii!!!

DIJOUS 240909 Processó de les Torxes i Orquestra Mitjanit

De molt petit que no hi anava i la veritat impressiona. La gent va baixant passeig avall fins arribar al Santuari amb torxes a les mans enceses, mentre resen el rosari. Pràcticament la gent va d'una punta a l'altra del passeig. Els reusencs són molt fidels a la seva patrona.

Vam sopar a casa un bon pa amb tomàquet i vinet de Porrera i vam anar a fer unes cervesetes a l'Absis. Una mica més tard van començar a tocar els Se atormenta una vecina amb versions de tota manera. La plaça estava a rebentar. I cap a les dues el plat fort de la nit: la Mitjanit. Com sempre són sinònim de festa, bona música i gresca. Vaig poder rememorar un ambient que feia anys que no rememorava. Recordo nits estelars al Mercadal amb per exemple Seguridad Social. Quins anys aquells! Total que plegàvem a les sis tocades entre pitos i flautes

DIVENDRES 250909 Misericòrdia i Mazoni

L'endemà al matí em vaig llevar al voltant de les onze però en veure el panorama vaig decidir tornar al llit. El cap em ballava com a les grans ocasions. Seria millor reservar-me per la Baixada de la tarda, l'Àliga, els Diables i els focs.

Vaig dinar amb ma mare -dinar de Festa Major- i per la tarda amb la Xell vam anar al Santuari. Evidentment estava ple de gent i a més la gent veus que té ganes de veure tot el que tenen preparat. A vegades fins i tot xiulen quan els actes es retrasses! Igual passa amb la tronada de Sant Pere. Aquells minuts que passen des que s'apaguen els llums i encenen la tronada la gent xiula i runruneja.

Vam poder veure tots els motius festius però jo enguany em quedo amb els Gegants, els Castells, l'Àliga i els Diables.

Tal com mana la tradició vam encendre un ciri a la nostra Patrona. Els tres actes que ens ofereixen l'Àliga, els Castellers i els Diables són emocionants. Primer els Castells ens van oferint, mentre el sol es pon, diverses construccions davant del temple mateix. El moment àlgit arriba quan l'Àliga, amb un grapat de clavells a la boca, fa el ball solemne a la nostra Patrona. Emociona!

Ja de nit arriba l'hora dels Diables i les Bestites de foc. Ostres quan fan l'encesa gran els Diables tens la sensació -si estàs molt a la vora- que et rostiràs. Val la pensa la vista que tens! El final acaben fent una barreja de castell de focs i d'actuació dels Diables.

Com que estavem a prop vam anar a sopar a la Bella Italia. Sopar de Festa Major: Amanida Caprese, Ravioli a la salsa d'anous i Pizza. Mmmmm! El soparva estar de conya. El problema va venir després: la pujada fins al Centre. Vam fer cap al Mercadal on actuaven diversos grups en un concurs. A mi els que em van agradar més foren els Trencasons (folk). Tot fent un gelat vam escoltar-los una estona fins que vaig trobar l'Isra i el Senyor Ramos. Més tard vam coincidir amb l'Àngel i la Laia de Colldejou. Vam estar la mar de bé! El plat fort va ser Mazoni. La veritat és que és un grup insòlit. Té unes músiques molt bones però en canvi hi ha algunes lletres que... En fi! Va estar prou bé!

DIUMENGE 270909 Els Focs

La festa es va tancar el diumenge amb el castell de focs al parc dels Capellans. Curtet però intens com el bon cafè.

*He obviat el concert despedida dels Whiskin's però no em puc estar de fer-ne un comentari. Jo els he seguit en diversos concerts per les nostres contrades, ara, darrerament trobo que han perdut molt. El so que han fet és molt dolent i fins i tot desafinen. Per tant el concert va ser prescindible. Ara això si: tota la sort del món pel que facin! Iblama