Màlaga 0 - Barça 2
Les imatges del partit.
Ben assegudets i saborejant un bon vi de Porrera vam poder veure el partit a casa del Pep. Després ens vam fumbre una bona truita amb patates.
Doncs bé va ser un partit molt dur. I ho va ser perquè un tal Delgado Ferreiro ho va permetre. Es veu que les crítiques per la poca contundència que va aplicar el Racing contra el Barça ara s'han convertit en patades absurdes i cops de puny per l'esquena. I tot gràcies a la desgraciada actuació d'aquest àrbitre. Va permetre que un tal Welington -més proper al macarrisme que al futbol- trepitgés Messi i fotés un cop al cal al Piqué. A més no va censurar una entrada a les parts del Messi. I no va pitar faltes i fins i tot un penal dins de l'àrea malaguenya. El Barça va guanyar però els seus mandataris haurien de vetllar perquè el tal Ferreiro no tornés a xiular i a l'inclit "Welli" li caiguessin uns quants partits i els fotessin unes setmanetes en un reformatori. De totes maneres aquests són els arguments per aturar el Barça. I nosaltres tot i la desgràcia de la lesió del Chrigy i la de l'Henry vam tornar a posar damunt del camp arguments futbolísitcs i això encara em fa sentir més orgullós del nostre equip.
El primer gol -curiosament- va arribar amb l'entrada de l'Ibra al camp. La primera pilota que va tocar la va aturar el porter però la segona amb una passada elevada de Messi va ser gol (0-1). Ah! Alerta! Cinc de cinc! A la segona part el Barça va ballar el Màlaga que continuava amb la seva guerra bruta. El punt àlgit va arribar amb una entrada de jutjat de guàrdia que Luque va fer a l'Alves. Expulsió! I com no Piquembauer va fer el segon -i podia haver fet el tercer- amb una rematada amb la punteta de la bota.
La defensa va anar una miqueta apurada els primers minuts. El Màlaga va sortir a per totes, amb molta força però no va inquietar massa la porteria del Victor. Al mig del camp jo destacaria la contemporització del Xavi. I davant destacar el nou gol d'Ibra i la caiguda paulatina de Messi. Segur que l'home, al veure les patades i cops que fotien els altres, veient que el partit ja estava resolt, va pensar que ja n'hi havia suficient. I es va desconectar a estones del mateix. Destaco el treball de Pedro, incansable i poc aplaudit i el golet de l'Ibra.
Ah! i finament, fer notar l'estat lamentable del terreny de joc! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada