Vam arribar a Porrera a les 20:00 hores. Com sempre no vaig poder ni obrir la porta del meu garatge, tot i que fa un munt d'anys que paguem els nostres impostos i tenim un vado. Impensable entrar el cotxe a l'interior del meu pàrking. Són molts anys de cansament amb aquest tema. I malgrat que hi posem unes torretes no hi ha manera. Fins i tot ens han fotut les més maques, ens les aparten, les tomben o les xafen. No ens respecten el vado de cap manera i l'Ajuntament no fa CAP PAS per posar fi al tema, encara que amistosament se li han presentat diferents propostes. Com per exemple posar una mena de palanca que puja i baixa -com tenen els garatges de Salou-, per indicar que els propietaris hi som. O que ens proporcionin unes torretes amb forma de bota -i hi posaríem flors- per indicar la zona de pas del pàrking. O tampoc estaria malament convertir la plaça de missa i la de la Constitució en PLACES amb bancs per seure-hi i amb accés de càrrega i descàrrega o per entrar als pàrkings personals. Per cert! Allà on ha convingut ja s'han afanyat a posar-hi solució o a buscar les pessigolles tant els de la dreta com els de l'esquerra del senyor!. Tant il'lògiques són les propostes que hem fet i faig de nou? JA N'HI HA PROU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! SOLUCIÓ JA! Em sap greu per la gent que estimo de Porrera però en aquest poble moltes coses funcionen d'aquesta manera. Quan podríem tenir un poble ben maco -perquè ho és- amb centenars de racons únics al món, ens trobem que el poble es converteix en un mega-aparcament; es permeten grandiossims cellers amb fort impacte visual; s'eliminen elements de fort valor sentimental per la gent -com els rentadors-; es volen posar antenes en llocs emblemàtics del poble, mentre has d'anar esquivant els palets d'ampolles esteses pels carrers o les merdes dels gossos. Ah! i un altre dels "colmos" és que l'únic container que hi ha està a dos quilòmetres del poble, i això que és un poble pilot en la recollida d'escombraries. Altres coses s'han fet bé (arreglar el camí de riu amunt, arreglar la plaça carretera, el pont nou, el mirador, posar algun que altre arbre...) però moltes altres sembla que no es volen solucinar; sobretot aquelles que venen d'un "pixapins" com (no fa massa encara m'ho van dir a la cara). Aquesta és la Porrera que volem? Com sempre marxo amb el cap acotxat i cor encongit, i moltes vegades amb ganes de no tornar mai més! 
Doncs bé, malgrat la mala llet inicial, vam anar al camp de futbol. Allà jugaven un interessant torneig a tres. Fou molt disputat. És una bona manera de veure les virtuts de la gent jove que puja al poble i que, per cert, és molt bona.
Després vam anar al Casal on Cal Carlets havia preparat el sopar de Montaditos. Per cinc euros tenies dret a set montaditos i un got de sangria. Em van agradar especialment un d'ensaladilla, el de xistorrilla i el de pollastre. Com sempre la sangria era excel'lent. Una bona estona més tard vam anar al Donato's. Allà, veient com el fred s'anava apoderant de nosaltres, vam xerrar una bona estona. Al final vam acabar de nou al Casal on començava la disco mòbil. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada