CAP D'ANY 2009 A PORRERA I PRIMER D'ANY 2010

Quan era petit la nit de Cap d'any era molt especial, a l'alçada de la nit de Reis o de la nit de Nadal. A la tarda esperava ansiós l'arribada dels meus tiets de Barcelona i amb ells l'arribada de mon cosí Ricard. El primer que feiem era anar al Parc Infantil de Nadal. Allà escalàvem, pintàvem, ens embrutàvem la cara, les mans... sentíem tantes coses! A la nit sopàvem plegats al pis Nous. Hi havia els meus avis, ells, nosaltres... Per sopar acostumàvem a beure'ns un bon caldet i de segon ens menjàvem un pastís fet amb pa de motlle boníssim. A l'hora de les campanades brindàvem i ens menjàvem el raïm apassionadament; sense miraments ens el fotíem tot a la boca, a veure qui en tenia més. A l'hora d'anar a dormir ningú en tenia ganes. Dormíem plegats en una habitació amb dos llits al final del pis! Abans d'adormir-nos ens explicàvem les nostres històries i repassàvem en veu alta que esperàvem que ens dugués el Pare Noel. I és que aquella nit a casa nostra hi passava el Pare Noel. A primera hora ens llevàvem a mirar si ja havia passat. Curiosament sempre passava més tard del que nosaltres haguéssim volgut. L'Alegria que tenies quan veies els regals prop de l'arbre era indescriptible...

EL SOPAR DE CAP D'ANY A CA LA NEUS

Ahir vam quedar a les 20:00h al Cafè Antic. Vam anar a fer unes cervesetes abans que tanquessin les portes. Als voltants de les 20:30h anàrem cap a la casa de la Neus; per cert, un pis molt bonic. La taula ja estava parada i poc a poc vam preparar les amanides i els entrants.

Quan va estar tot enllestit, i després que el Jonàs i el Pep fessin cap amb l'Olla gegant amb el peix del segon, ens vam disposar a fer unes fotilles de rigor. Enguany comptàvem amb la companyia de l'Albert, la Marta, el Joan i la Cris, l'Anna i la Liliana.

Com deia de primer vam fer una mena de pica-pica. Cadascú al plat es va posar l'amanida que va voler mentre picàvem patates, olives, fuet i empanadilles i dàtils amb bacon que va portar la Lili. Ah! Tot ben acompanyat de Cal Pla Negre i Blanc. De Segon la Cassoleta de peix. Felicitar una vegada més als Grans Xefs executors. Estava boníssim! De postres un geladet fresquet de vainilla ens va ajudar a fer baixar una mica el sopar.

LES CAMPANADES, EL CAVA I EL RAÏM DES DE LA PLAÇA DE MISSA

A tocar de les 24:00h vam fer cap a la plaça de Missa. Les campanades estaven a punt de tocar. La plaça estava plena esperant els tocs. En punt vam tocar els quarts i els 12 tocs pertinents. Qui més qui menys va menjar raïm i va beure cava. Jo m'havia plantejat a la tercera campanada recordar tota la gent que estimo. De fet ho vaig estar fent des del primer quart. Per mi aquest moment sempre és emotiu. Sempre acabo recordant aquelles persones que ja no hi són com els avis i familiars i molts amics i amigues amb els que desgraciadament no podré compartir més aquests moments. L'any 2009 ha estat feliç per molts motius però el destí ha fet allunyar molta gent que he estimat. Per tots vosaltres un record!

En pic van acabar de tocar les campanades l'euforia es va apoderar de la plaça. Alguna ampolla de cava va remullar a més d'un i a més de dos. Ja érem a l'any 2010. Un altre any! L'any del 34 al marcador! Mare meva! I un altre any amb la Xelleta! I un altre any per descobrir! Un altre any per viure i continuar el joc de ser feliç!

Al cap d'una estona vam tornar a casa per fer une copetes!

LA REVETLLA AL CASAL!!!!!!!!!!!!!

Als voltants de la 1:30h vam fer cap al Casal. La Colla de Grallers i Geganters de Porrera havia organitzat una revetlla amb disco mòbil. Hi havia un gran ambient! Llàstima que la música o va acompanyar massa. Trobo -i és una opinió molt personal, clar- que aquesta nit presta a música de patxanga i no de disco! En fi! Ens vam haver d'adaptar!

Ens vam fer les mil fotos i vam fer les mil cares. I és que els combinats van anar circulant per la pista!

I així vam anar passant la nit rient i fent-la petar com podíem, i escoltant les confessions de més d'un: -"...la noche me confunde"-.

Retiràvem als voltants de les cinc. Encara vam tenir temps tot pujant de fer-nos les últimes rialles amb el David i atracant l'habitació dels "cunyaus".

AMB EL PAU A PORRERA 010110

La nit ha sigut bastant curta. Ja de bon amtí ha fotut una ventada que s'ha sentit per tots els racons del poble. Jo crec que el cap se n'ha ressentit. Total que a les 10:30h ja m'he desvetllat i estirat damunt del llit, amb bona músiqueta, he anat repassant diferents aspectes de la meva vida! Conclusió: sóc feliç!

Quan hem sentit córrer el Pau per dalt l'hem anat a veure la Xell i Jo. Li hem regalat un trenet de fusta! A l'acte s'ha posat a fer el "xucu, xucu". Estarà entretingut! Tot sota l'atenta mirada del "Minín" que no les tenia totes!

DINAR AMB ELS TIETS DE BARCELONA AL BATAN 010110

I res! Als voltants de la una hem baixat cap a Reus. Ens hem acomiadat del David, el Cordo, la Cris, el Joan i la Família de Porrera i hem tirat avall.
Al Batan ens esperaven els tiets de Barcelona amb el Menelet al capdavant! Abans el centre d'atenció érem els dos fills únics Riqui i Isi. Evidentment ara la palma se l'emporta el Manel que ens ha fet anar a tots de corcoll amb el comandament, les figuretes, la pilota, el mòbil...! Jejejej Què divertits que són els nens petits!

Ma mare ens ha deleitat amb una bona sopeta calentona de galets i pilotes i un bon pollastre de corral amb guarnició variada. De torrons la veritat és que no n'hem menjat massa. Cafè si! Ens ha anat la mar de bé! Mentrestant el Manet descobria la màgia de les Nines Matriosques russes.

Després de dinar hem obsequiat al brivall amb sengles regalets. A l'acte el Manel s'ha posat a córrer amb la barra de fusta i rodes. De tant en tant s'ha entretingut a muntar alguna forma ajuntant les peces de plàstic. Em sembla que fins i tot el papà s'hi entetindrà!

Doncs res! Acabar amb els millors desitjos per aquest any nou que acabem d'encetar! Només demano una cosa: salut! I a lluitar per ser feliços! Iblama