Mare meva! Mai havia sentit quina era la sensació de fred tan intens a la cara, als ulls, a les mans. I és que feia un vent fastigós que encara ho exagerava més. Feia que la neu s'aixequés i no et permetia veure-hi amb comoditat. Per molt tapat que anessis la sensació era terrible!
Vam poder arribar al coll però noi, no vam poder tirar avall. La carretera encara estava tallada i no havia passat cap màquina llevaneu. Tristíssim! La gent de Porrera portaven un munt d'hores incomunicats. No va ser fins al vespre del dissabte que en va poder passar una. Això no va escapçar les ganes del munt de gent que hi havia jugant amb la neu i fent fotos. Semblava una mena de parc aquàtic a ple agost. Només faltava l'oportunista de torn fent entrepans venent begudes!
Així que, en vista de l'èxit vam decidir a fer uns cafès en llet amb el Pep a Riudecols i tornar cap a casa.
NEVADA A PORRERA 100110
Així que hem donat un tomet pel poble veient les caneroles de gel com baixaven pels conductes. el Pont Vell, els Escarrerots, el Castell, plaça Carretera, plaça de Missa... En fi! Genial! A mig camí he trobat als tiets de Porrera. Feien una cara de fred! Llavors he tirat amunt cap al Castell. La veritat és que m'ha costat bastant ascendir per aquella dreta pujada. I d'allà, ben aconsellat per la tieta Pilar, he pujat al Mirador. Les escales estaven completament gelades! Ha valgut la pena però. La vista des d'allà és brutal! A l'esquerra et queda el riu i el Molló. Davant el poble es descobreix als teus peus amb l'ermita de Sant Antoni damunt seu. I a la dreta fins al coll de Falset i seguint la vall del Cortiella direcció Torroja. Tot estava nevat! Quina passada de paisatge!
Així que, en vista de l'èxit vam decidir a fer uns cafès en llet amb el Pep a Riudecols i tornar cap a casa.
NEVADA A PORRERA 100110
Finalment, el dia 100109 hem pogut arribar a Porrera. Ja de baixada veies com a banda i banda de la carretera estava ben plè de neu. Els pobres masos i les terres estaven ben enfarinades. Era preciós! Ara també s'ha d'entendre la dificultat pels que hi viuen.
Així que hem donat un tomet pel poble veient les caneroles de gel com baixaven pels conductes. el Pont Vell, els Escarrerots, el Castell, plaça Carretera, plaça de Missa... En fi! Genial! A mig camí he trobat als tiets de Porrera. Feien una cara de fred! Llavors he tirat amunt cap al Castell. La veritat és que m'ha costat bastant ascendir per aquella dreta pujada. I d'allà, ben aconsellat per la tieta Pilar, he pujat al Mirador. Les escales estaven completament gelades! Ha valgut la pena però. La vista des d'allà és brutal! A l'esquerra et queda el riu i el Molló. Davant el poble es descobreix als teus peus amb l'ermita de Sant Antoni damunt seu. I a la dreta fins al coll de Falset i seguint la vall del Cortiella direcció Torroja. Tot estava nevat! Quina passada de paisatge!
Els carrers, en la seva part central, estàven gelats i l'entrada de poble saturada de cotxes que relliscaven i no podien sortir. Avui si que en Pol Izquierdo, el reporter de Tv3 que el dia abans s'havia quedat al coll al no poder baixar al poble, ha fet la crònica des de la Plaça carretera. Ja podia haver fet un pla més llarg del poble. El van fer a la crònica de la nit.
Així que anava aixecant-se el dia més i més "domingueros" han anant arribat al poble!
Abans de marxar he anat al camí vell de Sant Antoni, per on la gent es tirava en trineu o de qualsevol manera. És una altra perspectiva preciosa del nucli i de la vall! Ja es pot dir que la gent ha esquiat a Porrera! Concretament a Sant Antoni.
A destacar els centenars de caramells que hem pogut veure i s'han format.
Com no podia ser d'una altra manera hem acabat la jornada al Cafè Antic recuperant forces tot esperant que les coses es vagin posant al seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada