Barça 5 (Messi 2, Villa 2 i Alves) - Sevilla 0
El millor del partit: tot.
El pitjor del partit: la sensació com si els àrbitres ens ajudessin.
La crònica __________________________________________________
El millor partit de la temporada sense cap mena de dubte. El Barça va sortir súper-endollat, no van caler ni tres minuts per marcar el primer gol. Messi després de diversos rebots va batre el dissortat porter sevillista (1-0). Abans d'aquest primer gol ja havíem xutat tres vegades a porteria. El Sevilla no va passar de mig camp. De fet vam fer una pressió tan gran que els jugadors blancs no eren capaços de fer ni tres passades seguides. Una mica més tard, Villa aconseguia el segon a cama canviada; es feia justícia i Villa tornava a marcar (2-0). La gent es va posar dempeus aplaudint el jugador asturià. La primera part es va anar esmorteint, només queda esmentar l'expulsió discutible de Konko, amb la que el Sevilla es quedava amb 10. Molts s'hi ha aferrat per justificar el fracàs sevillista, en un dia ideal perquè uns altres que van de blanc haguessin assolit més diferència al capdavant de la classificació. Però els que vam poder veure el partir tenim clar que el Sevilla encara que hagués jugat amb 20 ahir no hauria guanyat.
La segona part va iniciar amb el gol -no celebrat- d'Alves (3-0), culminant una passada errònia d'un jugador sevillista. El quart el va fer Messi (4-0) i el cinquè de nou Villa (5-0). En podien haver caigut molts més però ja podem donar-nos per satisfets. En aquesta oportunitat va tenir una alta efectivitat i si el Barça està així difícilment serà superat. Felicitats culés!
Com ja hem vist els equips rivals al Camp Nou venen a tancar-se i això suposa que no hi ha espais, de manera que l'equip ha de buscar solucions. Una d'elles és reestructurar les alineacions, resituant els jugadors. Així mentre que vam començar amb un 4-3-3, durant moltes fases del partir vam jugar amb un 3-4-3. Piqué s'obria a la banda i Alves passava ser l'extrem. És una bona manera de crear superioritat a les bandes i fer centrades per poder ser rematades. Un plantejament bo. Ara només falta buscar una solució per quan ens tapin millor les bandes i el centre; una tasca complicada. De totes maneres mentre siguem efectius podem estar tranquils! Iblama
El millor del partit: tot.
El pitjor del partit: la sensació com si els àrbitres ens ajudessin.
La crònica __________________________________________________
El millor partit de la temporada sense cap mena de dubte. El Barça va sortir súper-endollat, no van caler ni tres minuts per marcar el primer gol. Messi després de diversos rebots va batre el dissortat porter sevillista (1-0). Abans d'aquest primer gol ja havíem xutat tres vegades a porteria. El Sevilla no va passar de mig camp. De fet vam fer una pressió tan gran que els jugadors blancs no eren capaços de fer ni tres passades seguides. Una mica més tard, Villa aconseguia el segon a cama canviada; es feia justícia i Villa tornava a marcar (2-0). La gent es va posar dempeus aplaudint el jugador asturià. La primera part es va anar esmorteint, només queda esmentar l'expulsió discutible de Konko, amb la que el Sevilla es quedava amb 10. Molts s'hi ha aferrat per justificar el fracàs sevillista, en un dia ideal perquè uns altres que van de blanc haguessin assolit més diferència al capdavant de la classificació. Però els que vam poder veure el partir tenim clar que el Sevilla encara que hagués jugat amb 20 ahir no hauria guanyat.
La segona part va iniciar amb el gol -no celebrat- d'Alves (3-0), culminant una passada errònia d'un jugador sevillista. El quart el va fer Messi (4-0) i el cinquè de nou Villa (5-0). En podien haver caigut molts més però ja podem donar-nos per satisfets. En aquesta oportunitat va tenir una alta efectivitat i si el Barça està així difícilment serà superat. Felicitats culés!
Com ja hem vist els equips rivals al Camp Nou venen a tancar-se i això suposa que no hi ha espais, de manera que l'equip ha de buscar solucions. Una d'elles és reestructurar les alineacions, resituant els jugadors. Així mentre que vam començar amb un 4-3-3, durant moltes fases del partir vam jugar amb un 3-4-3. Piqué s'obria a la banda i Alves passava ser l'extrem. És una bona manera de crear superioritat a les bandes i fer centrades per poder ser rematades. Un plantejament bo. Ara només falta buscar una solució per quan ens tapin millor les bandes i el centre; una tasca complicada. De totes maneres mentre siguem efectius podem estar tranquils! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada