Barça 2 (Iniesta i Puyol) - València 1
El millor del partit: la segona part, el resultat i Iniesta.
El pitjor del partit: la primera part.
De les pitjors primeres parts -sinó la pitjor- de l'Era Guardiola. Vam sortir apagats, passius, sense agressivitat, a la trun trun; aquell ja ho farem tan típic del final de l'Era Rijkaard. Passades laterals, poca tensió, cap mena de fluïdesa amb la pilota, lentitud. Vam caure en la teranyina valencianista. Al Barça li pots guanyar la partida de dues maneres i una constant. La constant és tenir sort i les dues maneres són o amb la tàtica Mou-Inter o amb la tàctica jugar a tocar i a veure qui és el millor. Si tenim el dia de cora els n'hi podem fotre un cabàs però si la sort ens gira la cara en pdem sortir malparats.
Ahir el València ens va tapar les bandes amb recolzaments ente dos jugadors i va acumular molta gent al mig; a la defensa i al mig. I davant amb que sigui a córrer. Amb aquests ingredients ens va tenir contra les cordes la primera part. Així vam arribar al descans amb 0-1; i sort!
A la segona part només va canviar una cosa: la implicació. Els jugadors van començar a posar en joc els automatismes als que ens tenen acostumats, guiats amb la batuta d'Iniesta. Fins que va arribar el gol del propi Iniesta després d'una paret magnífica a la frontal. 10 minuts més tard el segon, obra el Mirall Puyol. I no vam parar! Vam tenir infinitat d'ocasions i no les vam poder materialitzar. Malgrat tot aprovat pels pèls!1 Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada