LLIGA DE CAMPIONS
Barça 2 (Messi) - Copenhague 0
El millor del partit: els dos gols de Messi i Mascherano.
El pitjor del partit: els dubtes que genera l'equip en moments puntuals.
Barça 2 (Messi) - Copenhague 0
El millor del partit: els dos gols de Messi i Mascherano.
El pitjor del partit: els dubtes que genera l'equip en moments puntuals.
LA CRÒNICA ___________________________________________
-"El horno no está para bollos"-. Són masses els partits que les cames dels jugadors del Barça han aguantat fins ara: Mundial, Eurocopa, Competicions europees, africanes, americanes... I això vulguis o no produeix un desgast físic i mental. Si a això li sumes el fet que ja ha ho has guanyat tot i que els rivals comencen a tenir la lliço apresa ens trobem amb el que ens trobem: desconeccions, certa apatia, poca pressió, patir, resultats justets, mala sort...
Ahir el Barça va jugar una bona primera part i una desastrosa segona part. A la primera podia haver sentenciat ben aviat però la mala punteria no ho va permetre. Volen fer jugades fins a dins de la porteria, amb filigranes, regats, parets... quan tenim excel·lents xutadors que sembla que no gosin. Messi als 20 minuts va fumbre un xutàs que es va anar obrint cap a l'escaire dret (0-1). La llauna estava oberta i la sensació és que en caurien molts més, però noi, no va ser així. El rival va romandre igual i al veure que el Barça s'estancava va estirar una miqueta més les línies, fet que es va notar més a la segona part, la qual va ser molt ensopida. No anàvem tan fluids com a la primera i això es nota amb les passades laterals infructuoses. Després d'un primers minuts d'espera el Camp Nou va entrar en aquella fase del run run, coincidient amb els millors moments del rival, i van acabar demanant l'hora. Pels qui es van quedar el premi del darrer gol. Un gol de seguir la jugada en aquest cas de Messi. Va anar darrere la pilota i va acabar marcant el segon fàcilment (2-0). Iblama
-"El horno no está para bollos"-. Són masses els partits que les cames dels jugadors del Barça han aguantat fins ara: Mundial, Eurocopa, Competicions europees, africanes, americanes... I això vulguis o no produeix un desgast físic i mental. Si a això li sumes el fet que ja ha ho has guanyat tot i que els rivals comencen a tenir la lliço apresa ens trobem amb el que ens trobem: desconeccions, certa apatia, poca pressió, patir, resultats justets, mala sort...
Ahir el Barça va jugar una bona primera part i una desastrosa segona part. A la primera podia haver sentenciat ben aviat però la mala punteria no ho va permetre. Volen fer jugades fins a dins de la porteria, amb filigranes, regats, parets... quan tenim excel·lents xutadors que sembla que no gosin. Messi als 20 minuts va fumbre un xutàs que es va anar obrint cap a l'escaire dret (0-1). La llauna estava oberta i la sensació és que en caurien molts més, però noi, no va ser així. El rival va romandre igual i al veure que el Barça s'estancava va estirar una miqueta més les línies, fet que es va notar més a la segona part, la qual va ser molt ensopida. No anàvem tan fluids com a la primera i això es nota amb les passades laterals infructuoses. Després d'un primers minuts d'espera el Camp Nou va entrar en aquella fase del run run, coincidient amb els millors moments del rival, i van acabar demanant l'hora. Pels qui es van quedar el premi del darrer gol. Un gol de seguir la jugada en aquest cas de Messi. Va anar darrere la pilota i va acabar marcant el segon fàcilment (2-0). Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada