IBLAMA BLOG : REIS 2011

7 de gen. 2011

REIS 2011

TEXT I FOTOS: Iblama

LA NIT DE REIS 2011

Per un menut hi ha dos dies especials al llarg de l’any: un és el dia de l’aniversari i l’altre és la nit i el dia de reis. Aquella emoció que se sent de petit és incomparable.

Anys 80. Reus.

Et lleves només pensant en la cavalcada, en quants caramels recolliràs, en el que et portaran els reis. Tens dubtes... dubtes si t’has portat bé; dubtes que no t’hagis deixat alguna cosa per posar a la carta als reis; dubtes si els reis sabran portar-te el que els demanes... estàs submís en un mar de dubtes i d’il·lusions. I va passant el dia i s’acosta l’hora de la veritat. T’aferres de la mà de l’avi, o del pare, o de la mare, és igual; cal aferrar-se de la mà del qui vulgui anar a la cavalcada. I surts de casa amb presses ja que sents els tambors de lluny! I fas cap a la plaça Mercadal i mires cap al gran arbre que hi ha al bell mig de la plaça. I corres i fas córrer definitivament a ton pare carrer Monterols amunt. Els reis estan passant per la plaça Prim. T’hi acostes amb una excitació que només frena de tant en tant ton pare. I et llances a terra per arreplegar algun dels pocs caramels que llancen. Sempre esperes l’arribada del Rei Negret que sempre és el més generós. I si efectivament, ho és! Et tornes boig mirant els camions carregats amb joguets. Ton pare et fa identificar un paquet que hi diu bicicleta! Mmmm! Quan era més petit recordo que anàvem a casa dels meus avis al Pere el Ceremoniós ; segons deien allà era on passaven primer els reis d’Orient. Un any quasi que m’agafa alguna cosa. Estava en aquella fase en la que sents rumors respecte als Reis. A mi em van passar tots els dubtes de cop –momentàniament-; els Reis van trucar a la porta de casa dels meus avis. Buaaaaaaaa! Ens van portar regals per a tots. Quina alegria! Finalment, acabàvem la nit cansats i ben carregats de joguets i regals. Era la primera tongada! Aquella nit la passava en blanc. Recordo que em llevava un munt de vegades inquiet i me n’anava dissimuladament cap al menjador del Gornals per veure si ja havien passat. Per cert; abans d’anar a dormir deixàvem les sabates ben preparades i arrenglerades al nostre balcó junt amb menjar i beure per als sacrificats reis. Es veu que a darrera hora de la nit em devia adormir. Era el moment ben aprofitat pels “simpàtics” reis per entrar a casa i deixar els regals. Llavors venia l’èxtasi final; saltant i botant arribava al menjador on hi havia tot de regals de totes les mides; n’hi havia fins i tot a les finestres i al balcó. Bufffffffff! Hi va haver un any que hi va haver un regal extra: va nevar aquella nit. A l’apujar la persiana de les finestres vam veure totes les teulades del gran Reus nevades com si fos un poblet de muntanya. Va ser brutal! Em tornava lelo. Quins dies més bonics! On queden! I res; que ens passàvem el dia de Reis i l’endemà jugant amb els regals que ens havien dut. Era realment feliç!

2011 LA NIT DE REIS

Reus. Enguany vam anar a veure la Cavalcada al carrer Ample. Val molt la pena, tot i que hi havia un munt de gent. Em va cridar molt l’atenció que com més va la Cavalcada més s’assembla a la rua de carnaval o la processó de sant Pere. Hi van gran part de persones que participen d’aquests esdeveniments. Hi va haver molt color amb les motos, els vestuaris, les carrosses i els camions plens de caramels. En aquella zona el més generós va ser el Reis Blanc, els altres dos estaven una mica ensopits, tot i que van llençar caramels a dojo!

Cap a les 19 hores vam fer cap a cal’s Mar-Mai (Martí i Maika). Ens van oferir un ja típic berenar de Reis, amb pica-pica divers, beguda i el tortell de Reis. Mentrestant vam poder tornar a gaudir de la Cavalcada aquest cop però des d’una balconada de la plaça del Prim i amb una copeta de cava a les mans. Poc a poc, van anar arribar la Júlia i el Javi i l’Isra i la Laia. Junys vam brindar pel 2011, mentre els Mar-Mai ens explicaven les anècdotes del viatge a NY.

A les 21 hores vam començar a sopar a casa de mons pares. Els reis ja anaven per feina! De primer una bona sopeta de peix i de segon pastís de salmó. Excel·lent! Vam fer justet per acabar amb el tortell de Reis, la fava del qual va tocar a mon pare. Calia estar ben tranquil per veure el Barça contra el Bilbao. A mida que anaven passant els minuts els nervis es van anar fent presents, fins que al final, el Rei Negret Abidal ens va obsequiar amb el gol de la classificació. Quina crit que vaig fotre! I res amb la tonteria no ens vam adonar que els reis havien vingut al Batan. Vam acabar rebentats!

EL DIA DE REIS

Després de passar una mala nit ens hem llevat amb una gran ressaca perquè hem dormit poc. I ostres, sota l’arbre del Gornals els reis havien deixat uns petits presents! Hem pujat fins a Colldejou on hem dinat plegats. El pare de la Xell a més feia l’aniversari! Per molts anys! I per si ens faltava alguna cosa els generosos reis també ens han deixat uns presents al poble! Increïble! Primer hem fet un vermutillo, de primer caldet amb galets i pilotetes i de segon fricandó. Avui, tal com mana la tradició, de postres tortell de Reis! A aquella hora els Reis ja eren més a prop de Colldejou.

Pels volts de les 17 hores ha començat la missa a l’esglesiola, la qual ha acabat amb una nadala mentre els assistents adoraven el nen Jesús. Feia més fred a dins que a fora. Quan s’ha acabat la gent ha anat arremolinant-se al voltant de la plaça. Uns forts coets han anunciat l’arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Han arribat a cavall i han pujat per la piscina seguint unes torxes que els guiaven en el camí. Per fi han arribat a la plaça de l’Abadia on la gent els ha rebut amb crits i aplaudiments, mentre ells els llençaven caramels. Llavors han saludat els nens més menuts i el Rei Negre –el més trempat de tots- ha dirigit unes paraules als presents. Finalment, acompanyats del Mossèn han anat fins a l’entrada de l’església on un per un han adorat el nen Jesús oferint-li l’Or, l’Encens i la Mirra.

Llavors els nervis s’han fet presents a les cares dels nens. Tothom s’ha traslladat a la Sala de Ball que s’ha quedat petitíssima. Allà de nou els Reis s’han dirigit als presents abans de repartir els joguets. Un per un han anat cridant els petits –i altres no tant petits- i els han anat entregant els corresponents regals. Hi ha hagut moments divertits. Sempre hi ha nens que tenen por, que no gosen i altres que no poden ni amb els regals que els donen. Una festa ben bonica i que continua fent-se gràcies a la gentilesa del Centre Cultural de Colldejou i la gran tasca feta per diferents voluntaris. A totes elles i ells el nostre reconeixement.