APARTATS

6 de gen. 2011

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-1011

COPA DEL REI
ANADA
Barça 0 - Bilbao 0
El millor: Iniesta
El pitjor: Bojan

La crònica ______________________________________________
A l'anada van jugar molts suplents i el cert és que l'equip ho va notar. Cada cop és més evident que al Barça actual hi ha 12 titulars i la resta hi són per tapar algun forat puntual. L'equip es va mostrar lluitador però poca cosa més. L'Atlètic va sortir al Camp Nou amb la lliçó ben apresa. Sabía que si jugava de tu a tu al Barça n'hi podrien caure un sac, de manera que van optar per tancar-se al darrere, i sense Llorente lesionat, no arribar pràcticament en atac. A la segona part, Pep va voler canviar el significat del partit posant Messi i Villa. Com a mínim va aconseguir donar més intensitat al nostre equip i superioritat a mig camp però la defensa bilbaina va continuar de manera expeditiva no deixant arribar els culés amb claredat a l'àrea d'Iraizoz. Bon plantejament per part de Caparrós.


TORNADA
Bilbao 1 - Barça 1 (Abidal)
El millor: Abidal
El pitjor: el cansament de l'equip en general

La crònica ____________________________________________________
Un partit igualment complicat que el de l'anada. El Bilbao es va tancar molt bé al darrere i va deixar en punta Llorente i Toquero amb la intenció de tirar pilotes directes perquè les baixés el primer i muntar contratacs. Nosaltres en defensa vam fer un molt bon partit. Hi ha haver una mica de desgavell amb l'entrada de Puyol a la segona part. En l'única manca d'atenció Llorente va pescar una pilota que va introduir al fons de la nostra porteria. Sort que Abidal havia marcat una estona abans al rematar una assistència creuada d'en Leo, aconseguint així el seu primer gol en el Barça (0-1). Un premi magnífic per a un jugador que en els darrers temps està sent dels millors de l'equip, ja sigui al mig de la defensa o en el lateral. Al final, amb els gol dels lleons, la veritat és que vam patir una bona estona, més per la intensitat que posen en el joc que per jugades reals amb xuts clars a porteria. L'ocasió més clara la vam tenir nosaltres quan Villa no va saber marcar davant del gran Iraizoz. Van ser els pitjors moments de l'equip ja que veies com Messi i Villa arribaven extenuats a l'àrea rival i quasi sense forces per xutar. Suposo que deuen ser els torrons.
En fi una eliminatòria clàssica de copa amb els dos equips que més vegades l'han guanyada decidida pel valor doble dels gols a fora. Aquesta és la veritable copa i no anar a jugar contra segones a camps faroleros. Reclamo eliminatòries grans amb els bons equips de primera!
Durant el partit a més, vaig haver d'aguantar a mon pare a ran d'orella dient-me que perdríem. Un suplici final. Iblama