SETMANA DE LA PILARICA 12-161011

DIMECRES 121011 – DINAR A LA BARONIA D’ALTAFULLA I FUTBOL A LA SELVA

Ens vam reunir tota la família de cal Tomàs per dinar plegats a casa del Sergi. Ens va fer un dia d’estiu i el cert és que vam passar una mica de calor però vam dinar de conya. D’entrants coses per picar i de tall pollastre, xai o conill amb pebrot verd i patates estofades. L’escàndol va arribar amb els postres. Van sortir tot tipus de pastissos i braços. Sort que els més menuts em vam fer córrer pel jardí jugant desenfrenadament. Calia posar-se en forma ja que unes hores després teníem partit a la Selva. La tarda, mentre el sol ens deixava tranquils, la vam deixar passar fent-la petar al porxo a l’ombreta.

A les 20 hores vam trobar-nos a la pista del Sant Rafel a la Selva del Camp. En aquesta ocasió ens vam reunir: el Manu, el Marc, el Joan Carles i el seu fill Ivan i l’Antonio. Ens vam enfrontar a un combinat de jugadors amics del Joan Carles. El cert és que vam començar molt bé però poc a poc vam anar decaient físicament i al final ens van guanyar. En fi, un altre dia serà!

DIUMENGE 161011 – 31è ANIVERSARI DE LA MARTA AL LLOÀ

El dia a Colldejou s’ha llevat rúfol i fresquet. En canvi al Lloà feia una calor més típica de la primavera tirant cap a l’estiu que de la tardor. Abans de marxar encara hem tingut temps de veure una estona les motos a Colldejou com competien pels voltants i per dins del propi poble.

Ja al Lloà ens hem retrobat a l’àrea de lleure de la font dels Lledoners i el cert és que déu ni do amb el solet que queia i les mosques com emprenyàvem. Així que hem fet una mica de llenya per la zona i ens hem posat a fer el foc per tenir una bona brasa. Mentre tothom arribava hem anat picant d’aquí i d’allà. Finalment ens hem posat a coure primer les patates, les cebes i l’albergínia i després la carn: xurrasco, xistorra, llangonissa, panceta i corder. Mmmmm! En poca estona la carn ha estat cuita i ens hem posat a dinar nosaltres i les “amigues” mosques. Per què déu les va inventar? M’Agradaria saber només una cosa positiva d’elles. Han nascut per molestar i tocar els ous. Sort que teníem gana i hem passat com hem pogut d’elles.

De postres hem tingut un braç de gitano de xocolata i crema i un coc la mar de bons tots dos. El dia ha anat caient mentre xerràvem alegrement a la bonica àrea de lleure o mentre contemplàvem bocabadats la Montsant o participàvem dels jocs del Biel i l’Ilie. Una vegada més Marta per molts anys. Ah i Neus, per demà: per molts anys també. Com sempre un d’aquells dies en els que m’agradaria poder aturar el temps! Iblama