DIVENDRES 240312 - TROS - FER FOC I ESPORGAR
Vam tenir un dia primaveral.
Al final s'ha fet una concessió per poder cremar restes de poda fins a les 16:00 de la tarda, de manera que vam eliminar moltes restes de la poda dels avellaners especialment. I és que no ho sembla però als avellaners li surten molts fills i perquè tingui una bona producció és millor eliminar-los.
En va passar el temps volant i dinàvem a les quatre.
La tarda la vam destinar a regar els allets i les faveres i pesoleres que sembla que definitivament van sobreviure a la fredorada.
Per cert vaig trobar un trist i solitari espàrrec!
DISSABTE 250312 - HORTS D'EN RIC - REG I ALLS
Per fi vam poder arreglar el reg. Arran de les fortes gelades del més passat havíem desendollat la mànega del reg. així que el dissabte va caler primer muntar els tubs i la mànega, primer. Després el Ric em va ensenyar el que era encebar un tub perquè hi circuli l'aigua. Llàstima que vam descobrir massa tard que es podia fer sense xuclar.
Amb el reg ja muntat vam poder regar el terreny un mes després de no haver pogut fer-ho. A les puntes vam comprovar com els allets ja treuen el cap, un miracle del secà comptant totes les adversitats que hi ha hagut. d'Aquesta manera vam fer igualment una mica de valoració. De manera que s'han salvat: els alls, escaroles, tres cols de Brusel·les, una col normal, les bledes, cebes i porros, a més sembla que els espinacs rebroten molt lentament.
Vam decidir que ho trasplantaríem en un dels crestalls del final en les properes setmanes, abans que tinguem l'adob. Per això, la darrera tasca que vam fer, va ser deixar el terreny ben net de tubs per poder llençar l'adob i llaurar quan sigui l'hora.
DIUMENGE 260312 - SIURANA I VOLTANTS
Des que ens vam llegir el Port del Nou Món d'en Xulio Ricardo Trigo (http://portdelnoumon.wordpress.com/) teníem ganes de tornar a la bonica vila de Siurana, on s'hi desenvolupa una part de la vida de Marcel Roqueta.
Vas pujant per la carretera i certament sembla que et vagis contagiant de l'atmosfera misteriosa que l'envolta. És pot dir que pràcticament és una fortificació natural. Si observem el gravat que hi ha a l'entrada veurem com només va caler, en època musulmana, que construïssin una fortificació amb torres per la banda de Prades. La resta quedava aïllat pels forts penjants que la voregen. Per això es va convertir en un dels reductes difícils de conquerir.
En aquest darrer context es situa la llegenda de la darrera reina mora Abd-el-Azia. En el si de la reconquesta cristiana dels territoris de domini musulmà, aquesta reina abans d'entregar-se als cristians va optar per llençar-se amb un cavall blanc precipici avall.
No ens podem perdre donar un tomet pel poble i observar l'arquitectura rural imperant, amb les cases molt ben conservades en pedra. És igualment interessant l'església dedicada a Santa Maria amb la pica baptismal on segons la història d'en Marcel Roqueta, a la tapa, s'hi van guardar els vells mapes d'Al-Idrisi; el mestre del seu mestre Esquiva.
 |
| Salt de la reina mora. |
Per dinar -si es vol- hi ha diferents opcions. Nosaltres avui hem optat per dinar a l'Acàcia. El cert és que el menjar era molt bo, l'única pega és que ens hem sentit tractats amb massa rapidesa. De primer hem demanat canelons i de segon llangonissa amb patates i samfaina. De postres crema catalana i arròs amb llet. Al menú hi entrava l'aigua i les postres i el pa. Tot per 13€ per persona.
 |
| Embassament de Siurana Paga la pena passar una estoneta per l'embassament de Siurana, sobretot si podeu gaudir d'un bon temps. Per les dades que es pot llegir en un panell, l'embassament es va construir el 1972 i té una profunditat de 52 metres. Cal dir que actualment està mes aviat buit, i és que fa molts mesos que no plou. Si mires amunt veus el poble de Siurana com s'alça altiu dalt del turó vermell. Iblama |
1 comentari:
Tota una ruta literària... ;·)
Abraçades!!!
Publica un comentari a l'entrada