A la vida hi ha molts moments assenyalats i que recordes. Aquest
dissabte 16 de febrer de 2013 el recordarem per sempre ja que vam d’alguna
manera celebrar l’arribada a l’edat de la tranquil·litat d’en Joan Gaya. I ho
vam remullar amb un berenar als baixos de casa amb un assortiment de pastissos
i repassant els millors flaixos de les nostres vides conjuntes en un recull d’imatges
musicades. Sempre hi ha un raconet pel record dels que ja no hi són; sense ells
segur que la vida és més feixuga. Però, per altra banda, les cares també es van
renovant, i, poc a poc, els més menuts com el Cesc han omplert amb una nova
joia la casa.
Doncs res, que a gaudir de la vida sense la pressió d’haver d’anar a
fer això o allò i sobretot sense la necessitat d’haver d’anar per aquestes
carreteres del nostre entorn en hores interminables de viatges. Ha arribat l’hora
de “perdre” el temps i perdre’s en allò que més t’agrada Joan: fer el que et
doni la gana.
Per molts anys i per molts anys que podem seguir compartint bons
moments amb els gegants, als Racons, mirant i fent fotos, o simplement a la
vora del foc del Racons amb una bona carn a la brasa o amb un llagostinets
calents.
A continuar sent feliç! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada