VISITES

contador de visitas

21 de maig 2013

DIA A MONTSERRAT 190513




DIA A MONTSERRAT 190513
La nit va ser passada per aigua. Ens vam llevar al matí amb dubtes de si anar a la muntanya santa. Al final, aprofitant una bona clariana i jugant-nos-la, vam agafar la carretera en direcció a Montserrat. Pel camí quatre gotes de res! 




Pujar a Montserrat no deixa indiferent a ningú, i com a bon català, almenys una vegada a l’any val la pena anar a veure la Moreneta. Aquesta oportunitat vam ascendir a la muntanya per la zona del Bruc. Com canvia la perspectiva. Et vas trobant els frares encantats, la roca foradada, espenalls... Impressionant, t’ho miris per on t’ho miris! A l’arribar al pàrquing va quedar palès que ni el mal temps ni res aturen la gent per veure la seva patrona. El pàrquing estava ple, de manera que ens vam haver d’esperar una estoneta. Encara vam tenir prou sort. A dalt ens vam retrobar amb mons pares i vam anar dinar plegats al restaurant per celebrar els setanta anys del senyor Francesc Blanch Borràs. Vam menjar la mar de bé; un menú ben complert de dos plats i postres, i sobretot les magnífiques vistes de la vall obrint-se avall i en un costadet la santa Cova. 





El dia s’aguantava de moment així que vam anar caminant fins a la plaça. Vam aturar-nos en les paradetes per comprar mató i vam fer un cafetó al cafè de la plaça.
Després de dinar vam entrar a l’església. Vam triar un bon moment, no hi havia massa gent. Vam encendre un ciri a la Verge Moreneta i vam estar una estona en recolliment davant d’ella. 






Finalment, va anar a la cel·la que mons pares tenien llogada a l’edifici Abat Escarré. He de dir que realment estan molt bé. Tot entrant hi ha una cuineta tota equipada amb frigorífic, cuina, coberts, gots... Un passadís comunica amb una sala força grandeta amb una finestra al fons que dóna a la plaça. Hi ha una taula gran de fusta al voltant d’una bancada rústica i una petita tele. Al costat hi ha una habitació amb dos llits i un armari. Entre la cuina i el menjador hi tenim un petit wc amb dutxa i tot.




Doncs bé, vam fer-la petar una bona estoneta mentre miraven els mapes del temps com canviaven amb el pas de les hores. Ens vam acomiadar i el cert és que vam fer justet a arribar al cotxe. De camí vam topar amb diversos xàfecs impressionants. Al final, la Moreneta va permetre que ens acostéssim a casa seva, ens obrís les seves portes i passéssim un bon dia. 




Per cert papa per molts anys! Iblama