VISITES

contador de visitas

19 de nov. 2013

CAP DE SETMANA DEL 15-171113




DIVENDRES 151113. SEMBRA DE FAVES, PÈSOLS I ALLS.
Les temperatures sembla que definitivament tiren avall; ja tocava. Amb el canvi a lluna plena vam pujar a Porrera per procedir a la sembra de les faves (1 quilo), pèsols (mig quilo) i alls (1 quilo). A l’arribar vam poder tornar a comprovar que el terra estava totalment sec; extremadament sec. I és que ha estat una molt mala temporada; pràcticament no hi ha hagut ni aigualera; terrible per la terra. Així que abans de sembrar vam haver de remullar una mica el terra perquè no fos tan agressiu. Vam escollir un dia ideal entre el canvi de la lluna i l’arribada de les pluges l’endemà.









DISSABTE 161113. PLUJA I NEU A DOJO


Després de pràcticament mig any sense pluges amb cara i ulls aquest divendres a la matinada ha començat una tanda de precipitacions a les nostres terres que ha fet canviar el temps anodí en el que estàvem. Portàvem molts dies amb una caloreta no habitual per la tardor, amb pics rècords a tocar dels 30 graus en molts punts de Catalunya, amb una secada desesperant i amb un risc d’incendi elevadíssim que va acabar amb un nou incendi a l’Empordà. Tot i que es va donar permís per fer foc els Agents Forestals l’han estat restringint dia rere dia en vista de les condicions adverses. Per fi però, la matinada del divendres ha començat l’esperada pluja. La tongada s’ha allargat tot el dissabte, part del diumenge i fins i tot dilluns. A Porrera s’han recollit uns 200 litres (dades TV3 Comarques), a Colldejou uns 187 (dades pròpies) i a Reus uns 108 (dades Meteoreus).
El dissabte vam voler comprovar in situ des de Colldejou l’abast de les precipitacions, tot esperant trobar neu. Al matí amb Joan vam anar fins a tocar de la Torre de Fontaubella. Ni a Colldejou ni a la Torre res de neu. Tot i així als vorals –en alguna raconada- es veien acumulacions de gel. I és que les temperatures no van passar dels 3 graus durant una bona part del dia. Vam accedir a la zona del Parc Eòlic Trucafort i hi havia una espessa boira acompanyada d’una pluja intensa, però res de neu. Les plantes del terra i les senyals indicadores dels camins estaven gelades. Les plantes tenien les rametes i les fulles cobertes de gel i a les senyals veies com l’aigua que s’anava escolant es gelava en forma de llàgrima.




A la tarda, havent dinat, vam anar una mica més enllà a l’aventura amb el Ric; objectiu: veure neu. I si la vam assaborir bé! Vam pujar pel camí de Pratdip i d’allà vam agafar la carretera que arriba al Coll de Fatxes. Res de res; plovia sense para això si. De sobte al passar un revolt i amb el termòmetre que s’enfonsava mentre pujàvem, a la part alta de la muntanya vam veure que estava enfarinat. Ja ens hi acostàvem. Va ser arribar a dalt del coll i noi l’espectacle es va transformar. Comences amb una miqueta de neu als vorals, una miqueta més, gel i acabes amb un pas mínim que han deixat les màquines llevaneus pels cotxes. Impressionant! Hi havia una nevada ben maca. Vam començar a témer una mica per patinar ja que la temperatura en aquell moment tocava els 0 graus i eren les 16h de la tarda. El pic màxim va situar el termòmetre a -1, tot i que va ser momentani. El paisatge era preciós. Així vam arribar a Fatxes i d’allà ens vam aturar a Tivissa; el paisatge era de postal i és que la neu es veu que a conseqüència de la humitat, havia tingut més tendència a caure més cap a la Ribera i el Priorat i no el Baix Camp. Llavors vam agafar l’estreta carreterona que t’endinsa al Priorat arribant a la Serra d’Almos, els Guiamets –amb el pantà- i Marçà, per tornar a pujar cap a Colldejou per la Torre. De manera que vam envoltar doncs la serra de Llaberia i la Mola. El paisatge de la zona del Priorat més a tocar de la Ribera era preciós; camps de vinya amb la fulla canviant en vermells i taronges ja i ben nevat. En altres zones més properes al Baix Camp els terres començaven a estar inundats i és que tot el tram fins a Colldejou va estar marcat per un xàfec intens. Una pluja que va allargar-se fins ben entrat el matí següent i que vaig poder testimoniar bé gràcies al pluviòmetre de que tinc a dalt del terrat.










DIUMENGE 171113. ANIVERSARI CESC.
Aprofitant la mitja treva del matí vam baixar de Colldejou amb la intriga posada en les rieres i rierols dels voltants. Les notícies que ens arribàvem des de Porrera és que el riu baixava a l’ample, en canvi al nostre entorn les aigües encara no havien revingut. Només la riera de Maspujols baixava amb una mica de gràcia.



Doncs bé, vam arribar a la casa Vives Sanabra i vam celebrar el segon aniversari del Cesc, ben a la voreta del foc. El temps, amb una elevada humitat hi convidava. De primer vam fer un abundant aperitiu a base de musclos, potes de cranc, bunyols de bacallà i vermutillo divers. De segon vam poder triar entre mandonguilles o cuixes de pollastre amb patates. Quan el Cesc es va llevar de la migdiada va aparèixer el menjador el pastís que li va fer la tieta Ti amb l’espelma ben grossa al damunt dels dos anyets i les lletres de Cesc. El pobre va quedar una mica astorat en veure que la gent cantava no sabia ben bé el què i que tothom el mirava a ell. A l’hora de bufar però i a l’hora d’allargar la maneta per agafar la xocolata del voltant li va passar ràpid l’astorament.







Per molt anys Cisquet que ho poguem celebrar i gaudir de la teva riallona i alegria. Molts n’haurien d’aprendre dels més petits! Per molts anys! Iblama